Dimarts boig

Volia seguir relatant les meves aventures a Londres...
Però el dia d'ahir mereix una menció especial... És una nova estrena d'un clàssic en la meva vida professional:

El que semblava havia de ser un bon dia... De cop es transforma, he de substituïr un dels meus jefes a una reunió programada de 9:30 a 15.... Comencem amb mitja hora de retard i al cap de 3 hores ja en portem una hora i mitja... A més no és d'aquestes reunions amb cátering: aixó només passa a ca'n Barça i a les películes... I molt menys es pot considerar una reunió d'aquestes tranquis i de bon rotllo... És una batalla campal informal entre les dues parts implicades... Hi ha terceres parts que pinten més o menys. Jo si bé sobre el paper soc d'una de les dues parts, a la pràctica m'acosto més a una espècie de tercera part. I la veritat és que la meva presència és gairebé testimonial... Bé, vaig haver d'escòrrer uns quants "bultos", però ho vaig fer amb gràcia i desimboltura (no sempre ho aconsegueixo). Cap a les 15h es produeix el moment més tens... Amanit per la falta d'ingesta de substàncies de qualsevol tipus per part dels principals agents involucrats en la reunió.

I així, es varen fer les 16 i increiblement no m'havia esquitxat la sang... I la reunió es va donar per acabada. Tot i que no estava precisament acabada, peró bé.

I aquí es quan el meu patiment va arribar al punt àlgid... Sort que últimament em dona per no menjar res a casa i esmorzar d'hora a una sadvitxeria que hi ha aprop del curro... Si no m'arriba a donar algo. Eren les 16:30 i no havia begut més que una cocacola des de les 9:00 h del matí...
Vaig anar a la màquina de sadvitxos de l'edifici i els que quedaven eren asquerosos, i a més no funcionaven... Vaig acabar dinant de 4 galetetes, un paquetet d'M&Ms, i una altra cocalight.

Però ja no tenia el cap per fer feina... I després de tancar un parell de temes, vaig enfilar cap a casa... On vaig sopar d'hora i fort, on vaig relaxar-me una estona al davant de la tele (House és el rei) i després de House, a currar una estona...

I és que tinc dues setmanes d'infart... Plenes d'incerteses, d'enyors i de nous reptes... No és fantàstic?