dimecres, de juny 29, 2011

Testimoni Mut d'Agatha Christe

Que ràpid passen dos anys. Perquè és així, ja fa dos anys que vaig llegir-me l'últim llibre d'Agatha Christie... El motiu? És senzill... Un MBA, la lectura de El Señor dels Anells, la tumultuosa vida d'una persona que cavalca irremeiablement cap a la trentena... Tot un seguit de fets, circumstancies i esdeveniments dels que hom no pot fugir.

Però bé, la gràcia de tot plegat és que dos anys més tard la lletra d'Agatha Christie ha tornat a les meves mans. En aquesta aventura literària, de nou Hercule Poirot i el seu inseparable capità Hastings es troben amb un cas dels més increibles. A Testimoni Mut Poirot es veu amb el difícil repte d'exonerar en Bob, un afable terrier amb pél de color coure, de l'intent d'assassinat de la seva propietària Emily. Però Poirot haurà d'anar més enllà. Doncs aviat sospitarà que la mort posterior d'Emily per problemes al fetge, no es tractava en realitat d'un problema de salut.

Poirot entra en el cas quan reb una carte d'Emily, en la que ella insinúa la seva sospita de que l'accedient amb la piloteta del gos, era molt extrany. Quina no serà la seva sorpresa quan descobreix que la carta va ser enviada un més després de la mort d'Emily.

Un interessant misteri que les famoses cél·lules grises de Poirot hauràn de desenmaranyar.

Testimoni Mut (1937)
Agatha Christie
Columna - Proa (1998)

Com a curiositat em resta esmentar que el llibre està dedicat al Terrier que la propia Agatha tenía, anomenat Peter.

Però no acabaré aquí aquest apunt, perquè ja que ens hi posem amb n'Agatha, aprofitaré per recomanar breument alguns altres llibres protagonitzats pel nostre estimat Hercule Poirot
  • Assassinat a Mesopotamia (1936): unes amenaces fantasmagoriques del passat turmenten Mrs. Leidner, la dona d'un arqueòleg que està treballant a una excavació a l'Iraq. Coincideix que Hercule Poirot està de vacances per la zona, i quan Mrs. Leidner és trobada morta, hom el convida a desentrallar la trama al darrera de l'assassinat i la seva relació amb les extranyes visions de la víctima, a qui el seu marit, poc abans de la seva mort, havia posat una infermera per tal de tenir-ne cura.
  • Cartes sobre la taula (1936): Mr. Shaitana, un home amb aspecte demoníac, presumeix davant Hercule Poirot de la seva col·lecció: persones que han comés assassinats i n'havien quedat impunes. És més, Mr. Shaitana proposa una macabra partida doble de bridge, dues sales: una amb la seva col·lecció de persones, i l'altra amb Poirot, el Coronel Race del Servei Secret, el Superintendent Battle i la escriptora de ficció Ariadne Oliver (alter ego d'Agatha Christie, que inventant la meta-literatura aconsegueix projectar-se en un dels seus propis personatges). Però quan la partida acaba, els ostes van a felicitar Mr. Shaitana per la organització de l'esdeveniment, i per sorpresa de (gairebé) tots, descobreixen que ha estat assassinat apunyalat amb un obrecartes. Cal destacar que aquesta és la primera novela en la que apareix el personatge d'Ariadne Oliver, que malgrat tot, ja havia aparegut a una història curta dins el recull "Parker Pyne Investiga".
  • Mort en el Nil (1937): possiblement entre les 5 novel·les d'Agatha Christie i Hercule Poirot més famoses, juntament amb títols com Mort a l'Orient Express o Deu Negrets (I aleshores, ja no en quedà cap). Bona part de la seva fama es deu a l'adaptació cinematográfica que es feu en el seu moment d'aquestes novel·les. A Mort en el Nil, Poirot i Hastings es troben al bell mig d'una trama d'intrigues assassines i amoroses, criminals i ambicioses. D'enveja i venjança... 
Per a més material de l'Agatha Christie de producción pròpia, revisar aquest enllaç.

dimarts, de juny 28, 2011

Mutation

Une femme qui pleurait
    Eh! Oh! Ha!
Des soldats qui passaient
    Eh! Oh! Ha!
Un éclusier qui pêchait
    Eh! Oh! Ha!
Les tranchées qui blanchissaient
    Eh! Oh! Ha!
Des obus qui pétaient
    Eh! Oh! Ha!
Des allumettes qui ne prenaient pas
    Et tout
        A tant changé
             En moi
        Tout
            Sauf mon Amour
                 Eh! Oh! Ha!

Mutation - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 27, 2011

Dogmàtic

- ¿No creieu, Mr. Parrot, que qualsevol creença dogmàtica condueix a un ser estret d'idees?

Testimoni Mut (1937) 
Agatha Christie
COLUMNA - PROA (1998)

dijous, de juny 23, 2011

...cross-fertilisation...

"There are also unexpected side effects from cross-fertilisation among fields. For example, incorporating mathematics in biology has a huge influence on how research is conducted. The more mathematics, the more thinking goes on before scientists hit the labs with experiments. And this means less experimenting. Not only does this lead to less resources being used- both environmental and animal-rights activists might like to change some of the focus of their picketing and protesting. Instead of being anti this or anti that, there's the option of being pro-mathematics. Lobbying governments to increase mathematics funding to save animals. That makes sense to me. And focusing on something positive always gives a better impression. There also the selling point that a cure for AIDS or cancer may pop out in the process."
"How much prouder could mathematicians be?"
Mathematics and Sex (2003)  -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen  &  Unwin

dimecres, de juny 22, 2011

Guerre

Rameau central de combat
    Contact par l'écoute
On tire dans la direction "des bruits entendus"
Les jeunes de la classe 1915
Et ces fils de fer électrisés
Ne pleurez donc pas sur les horreurs de la guerre
Avant elle nous n'avions que la surface
De la terre et des mers
Après elle nous aurons les abîmes
Le sous-sol et l'espace aviatique
Maîtres du timon
Après après Nous prendrons toutes les joies
Des vainqueurs qui se délassent
Femmes Jeux Usines Commerce
Industrie Agriculture Métal
Feu Cristal Vitesse
Voix Regard Tact à part
Et ensemble dans le tact venu de loin
De plus loin encore
De l'Au-delà de cette terre

Guerre - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 20, 2011

PERDURAR

Abans de trobar el carrer principal, una moderna desviació del traçat de la carretera deixava la població unes tres milles al nord de la remor del trànsit, amb la qual cosa havia conservat un aire de tronada dignitat i quietud. El carrer Major i l'ampla plaça del mercat semblaven dir: "Una vegada vaig ser un indret important, i per a qualsevol persona amb seny i bona criança continuo sent-ho. Deixa que l'eixelebrat món modern s'estavelli enllà de la seva carretera acabada d'estrenar; a mi em construïren per perdurar, quan el civisme i el bon gust anaven de bracet.
Testimoni Mut - Agatha Christie (1937)
Columna - Proa (1998)

diumenge, de juny 19, 2011

Throwing some tacky lines around the bar...

"Excuse me, I've been really into mathematics lately, and I can take you to infinity whenever you're ready, baby"
Mathematics & Sex (2003) -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen & Unwin

dissabte, de juny 18, 2011

Nimfómana!!!

Un hombre se sube a un avión con destino a Nueva York y al sentarse, descubre a una mujer guapísima que va entrando al avión. Se da cuenta que se dirige hacia su asiento y...lotería - se acomoda en el lugar de al lado..

'Hola', pregunta, '¿Viaje de negocios o de vacaciones?'

Ella lo mira y le responde de manera encantadora, 'De trabajo. Voy a la Convención Anual de Ninfomanas en los Estados Unidos.'

Traga saliva. Aquí está una de las mujeres más hermosas que ha visto en su vida, sentada a su lado y va a una convención de ninfomaníacas!!

Luchando por mantener una actitud correcta, le pregunta calmadamente
'¿Y que hace usted exactamente en esta convención?'

'Conferenciante ', le responde.. 'Hablo desde mi experiencia, para desmitificar muchos mitos sobre la sexualidad.'

'¿De veras?', sonríe, '¿Y que mitos son esos?'

'Bueno', ella le explica, 'Uno muy popular es que los afroamericanos son los hombres mejor dotados físicamente, cuando en realidad son losindios navajos los que poseen esta cualidad. > Otro mito muy popular es que los franceses son los mejores amantes cuando en realidad son los de ascendencia griega.
Y también hemos comprobado que los mejores amantes en potencia, en todas las categorías, son de origen mallorquin....'

De pronto la mujer se incomoda y se sonroja, 'Perdón', le dice, 'en realidad no debería estar hablando de todo esto con usted, cuando ni siquiera se su nombre!'

'Pluma blanca', le responde. 'Pluma Blanca Papadopoulos, de Palma... pero mis amigos me llaman Tomeu...!!'

divendres, de juny 17, 2011

Mathematics & Sex - Clio Cresswell

You might think that I'm joking. What relationship there might be between such concepts? Two things that very few people would ever consider together. 
Well, Clio Cresswell, an australian matematician did ask herself such question. And the answers she found, she published them in this gentle book.

For those who hate matemathics, but are really interested in sex, should have no fear to consider reading this book. The mathematics appearing in the book are practically none, as the language used is everyday English, something everyone can understand. Yes there are some formulas in the book, but they are included only as a curiosity. No analysis is done, and Clio only uses them as a proof that theere is a relationships between some mathematical concepts and formulas and everyday sex life.

For mathematicians like me, however, the book is very disappointing. I expected that as a mathematician she would indulge herself in, at least, some high level analysis of the implications (physical, conceptual...) of the formulas mentioned in the book. A dedicated mathematician would expect a good balance between layman information and some attempt to explain with simple words some of the most relevant concepts included.

Well, wrapping up. This is a very interesting book to laymen that wish to be seduced by the dark side of the mathematics. Sex is a good excuse for that without being regarded as a weirdo. Anyway if you are wishing some deep diving in the mathematical world of sex, (or in the sexual world of maths), this is definitely not your work.

This book can be found at Amazon.


MATHEMATICS AND SEX - CLIO CRESSWELL
Popular Science - Allen & Unwin

dijous, de juny 16, 2011

...mathematics...

"(...) one of the breath-taking sides of mathematics: that which might appear as the most abstract, brain-stretching, obscure notion, ends up being crucial to something unthought of and incredibly practical on a daily basis. (...)
It really teaches you to never dismiss any ida as being useless-you just never know. Sometimes it takes thousands of years before an idea has matured enough for it to be used to its full potential. "

Mathematics & Sex -  Clio Cresswell
POPULAR SCIENCE -  ALLEN & UNWIN (2003)

divendres, de juny 10, 2011

¿¿Que me porte bien??

¿Cómo coño quieren que me porte bien?
 

Si de niñ@ veía que Tarzán andaba desnudo.  
Cenicienta llegaba a medianoche.
Pinocho mentía.
Batman conducía a 320km/h.
La Bella Durmiente se pasaba el día durmiendo.
Blanca Nieves vivía con 7 tios.
Caperucita no le hacia caso a su madre.
BettyBop iba vestida como una fulana.
Pulgarcito tiraba migas por todas partes.
Y Popeye fumaba hierba!!!!!

VAMOS, NO FASTIDIES!!!!!!!

dimecres, de juny 08, 2011

Problemes amb el Firefox 4.0.1




Soc usuari de Mozilla i Firefox des de sempre. Des del primer moment que va aparèixer. I sempre he seguit amb delit les actualitzacions que han anat fent, tant pel meu ordinador personal MacBook Pro com per la feina (Win XP), com per l'ordinador de la meva parella amb Win 7.

Ara bé, mai no em descarrego la primera versió que publiquen perquè sempre té bugs (petits problemes) que resolen aviat. Així que tan bon punt s'anuncià la publicació del Firefox 4.0.1 vaig instal·lar-lo als tres ordinadors que en menor o major mesura jo m'encarrego de mantenir al dia.

Ja us podreu imaginar quina decepció me n'he emportat quan tot ha començat a fallar i a anar lent amb el meu 'flamant' Firefox 4.0.1. Videos que no funcionen. Flash que cremen la memoria RAM i penjen l'ordinador.  Un resultat decebedor. Però tot i així he esperat un mes a que s'anunciés un fix (una solució provisional) per als diversos problemes que he trobat, del qual en destaca la lentitut i la tendència a quedar-se enganxat de mala manera.

Ara fa una setmana ja que vaig dir prou i vaig començar a buscar una alternativa. Vaig pensar en els nois de Google que últimament no fan res malament... O quasi bé res, ja m'enteneu. I m'he instal·lat el Google Chrome.

La veritat és que perfecte no és, però no té ni la meitat dels problemes que té Firefox. Chrome és ràpid. Molt senzill i en algunes coses poc configurable, però suposo que això permet que s'obri en milèsimes de segon i fagi de la navegació un plaer surrealista.

El més destacat del Chrome es la seva funcionalitat per a traduir automàticament pàgines web, detectant-ne abans l'idioma. Gràcies a això un treball que havia de fer que es presentava impossible s'ha tornat de cop i volta bufar i fer ampolles... També es molt millor en el tractament i lectura de pdfs.

Des d'aquí a tots els que experimenteu problemes amb el Firefox 4.0.1 us recomano el Chrome, almenys fins que la gent de Mozilla solucioni els problemes que presenta el 4.0.1. El més sorprenent és que no he trobat cap foro, cap blog ni cap web oficial parlant-ne, per això escric aquest apunt, perquè si algú més creu que el Firefox falla més del desitjable, sàpiga que no està sol, i que el Chrome es una alternativa excel·lent!

Enllaç de Google Chrome
Enllaç de Firefox 4.0.1

Per acabar unes divertides conjetures sobre l'oriden del Logo del Chrome:



dilluns, de juny 06, 2011

High Standards

So couples who continually repair their relationship end up feeling the most positive about their marriage. It appears high standards are good because they work as as goals couples can reach for. This may seem counterintuitive.  You might think that if your marriage is in a constant state of repari then maybe it is seriously flawed, or that high standards associated with the willingness to whinge would be more overwhelming than helpful-but not so. 
Mathematics and Sex - Clio Cresswell
ALLEN & UNWIN (2003)

dissabte, de juny 04, 2011

Manel - 18 Maig - Teatro Lara de Madrid

I vàrem anar Obi One i jo, a un concert d'un grup eixerit. D'aquells que triomfen a tot arreu, amb un so diferent i un humor peculiar.
L'event em feia il·lusió, em recorda a casa estant jo com estic, envoltat de persones que em recorden que no soc d'allí i que es creuen amb dret de dir-me d'on vinc.
Malgrat tot la cosa bé, bé, no va començar, ja que jo i l'Obi One ens vàrem barallar. Tot i que es va solucionar, l'ambient estava enrarit i el retard de gairebé una hora gaire no va ajudar.
Però després la cosa es va animar, en un Teatro Lara incòmode i destartalat.
Amb aixó que els Manel varen sortir a cantar... Fent algunes brometes d'humor català, varen repassar els temes que els han portat al cim de la popularitat, omplint a rebentar el teatre dues nits.

I jo vaig deixar-me portar, per una música que no és del meu estil, però que he de reconèixer de mèrit i perfil. Va ser una vetllada malgrat tot agradable i vaig poder ballar Al Mar! Al Mar! al bell mig d'una capital d'un indret que no te costa.

I vàrem anar Obi One i jo a un concert d'aquells que fan il·lusió i que em posen morrinya. No foren puntuals, i això m'incomodà, però tot ho arregla una capbussada Al Mar! Al Mar!

I de regal... el Boomerang!

divendres, de juny 03, 2011

Doctor Who (VIII) - The Ark (Primer Doctor - William Hartnell)


Doctor Who va marcar la meva infantesa. I ara, quan ja rondo la trentena d'anys la nostàlgia m'empeny a revisitar i rebuscar en aquells anys d'innocència i despreocupació.
D'altra banda Doctor Who no es només una simple sèrie de televisió més. És la sèrie de televisió amb més capítuls de la història, i la que més anys porta en antena (48). És una série de culte, que si bé és menys coneguda que Star Trek, ocupa un lloc molt més important en els annals de la televisió, la ràdio, la literatura...

La sèrie ha viscut moltes etapes, totes representades especialment per l'actor que encarna al personatge, el doctor, que viatja en l'espai i el temps amb la seva particular i incontrolable nau amb uns acompanyants que també han anat variant al llarg de la història.

Avui en definitiva volia ressenyar The Ark (L'arca), una historia de 4 capítols pertanyent a la época del Primer Doctor (1963-1966).

A l'aventura, el Primer Doctor (interpretat per William Hartnell) i els seus acompanyants Steven Taylor y Dodo Chaplet arriben en la seva nau a un lloc molt estrany, ple d'animals de diferents llocs del planeta terra, junts en una sola selva.

Els viatgers no triguen gaire a esbrinar que es troben dins una Arca, com l'arca de Noé peró d'estil futurista, on els Guardians de la Humanitat, un grup format per milers d'humans viatjen cap a un planeta habitable que els serveixi de llar després de l'explosió del planeta terra.

En l'expedició els Guardians no viatgen sols. Els Monoids, una especie alienígena bizarra d'origen incert els acompanya i els serveix. De llarga cabellera, i amb un ull a la boca, els Monoides

De totes formes l'Arca sembla estar en ordre. Tot funciona fins que l'acompanyant femenina del Doctor, la Dodo (un personatge horrible, tan horrible que va durar molt poques aventures junt el doctor) que està refredada, contagia el virus a Guardians i Monoids, creant una vertadera crisi a l'arca i provocant la desconfiança dels seus tripulant envers el Doctor i els seus acompanyants.

Però el Doctor aconsegueix, com no podia ser d'altra manera, una vacuna per a l'enfermetat i deixen l'arca per a enfilar el seu següent destí. Però curiosament arriben de nou a l'Arca, uns 700 anys després, i descobreixen que els Monoides s'han erigit en els amos de la nau, i tenen als humans esclavitzats.

A més, la gran arca acaba d'arribar al seu destí, el planeta elegit per a ser colonitzat, i els Monoides planegen quedar-se'l només per ells. Obviament el Doctor se les arreglará per arreglar la situació, amb més o menys ajuda.

A nivell filosòfic es una história interessant, que beu enormement de la influència de H.G. Wells al món de la ciència ficció, i que, alhora, encara que també té una enorme influència (encara que a la BBC no els agradi reconèixer-ho) de "El planeta dels simis"

És una historia interessant, amb alguns punts originals... Però que no està entre les històries inoblidables del doctor.

Aquest any tot just acaba de sortir a la venda en DVD - Regió 2 (només en anglés).


Altres enllaços de Doctor Who:

dimecres, de juny 01, 2011