
Suposo que tants canvis varen ser absorbits brutalment per la meva jovenesa, i tot i que molts han quedat latents, la majoria gairebé havien desaparegut de la meva vida.
Doctor Who era un d'ells. Jo ho recordava a un nivell subconscient. Però el meu conscient tenía problemes més greus que el de desenterrar aquella afició. I els anys han passat... I ha estat aquest any 2009, curiosament 20 anys després, que una sèrie de benhaurades casualitats, m'han fet retrobar amb una passió submergida tant de temps.
Passejant-me per una pàgina d'aquestes de séries gratuites per streaming, vaig anar a parar a la secció d'un renovat Doctor Who, l'existència del qual no coneixia.


Aquesta temporada, que es caracteritza per acostar a la série a técniques més modernes de narració televisiva, amb capítols d'un o dos episodis de 45 minuts cadascún, es una fantástica irrupció en mode renaixement. Una fantàstica regeneració.
Amb un Russell T. Davies (Queer as Folk) al capdavant, desbordant imaginació i idees fresques, Doctor Who ha aconseguit un éxit notable... I ha aconseguit amb aquesta regeneració convertir-se en la sèrie de ciència-ficció que més ha durat a la televisió, superant a la fins ara capdavantera Star Trek.
Tal ha sigut l'éxit que ha propiciat tres spin-offs (séries que parteixen d'un personatge de la serie original): Torchwood (ja en parlaré, ja que la tercera temporada és fenomenal), The Sarah Jane Adventures, i ja més recentment K-9.
Amb tot aixó, Christopher Ecclestone ha estat un breu però gran Doctor. A mi m'ha encisat. L'única desgràcia es que només va estar-hi una temporada. Prou per a deixar una emprempta imborrable. I el seu substitut del que ja en parlaré més endavant, també es un gran doctor. Per alguns dels millors de la història...
Per cert, la temporada del 2005-2006 de Doctor Who, està disponible en castellà/català (cosa que la majoría no), en DVD al nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada