Películes d'acció!

Avui toca una miqueta de cinema d'acció. Des de películes innovadores fins a recents mega-produccions, passant per alguna seqüela o alguna película interessant.

Comencem per la innovadora Yamakasi (2001) (fitxa Filmaffinity).

Yamakasi fou una trencadora producció francesa, que sense ser una película extraordinària, està plena d'elements que la fan única.

Primera, destacar que els protagonistes s'interpreten a sí mateixos: un grup d'esportistes dels suburbis de París que es dediquen a enfilar-se per edificis com a esport. Uns nois amb unes habilitats acrobàtiques extraordinàries. Aquesta activitat, anomenada parkour, (més info a la wiki dels yamakasi) encara que en la seva vessant més estética.

La segona que és una película d'acció i acrobàcies centrada en com es pot fer ús d'aquest 'art' per a l'entreteniment i per a la reivindicació.

Bé, la tercera és que el guió és del gran Luc Besson. Un tio que ha aportat molt al món del cinema i al seu mite. (Wiki de Luc Besson)

I la quarta és que han creat un estil que ha estat emprat ja a moltes películes nord-americanes, com el trepidant inici de Casino Royale, la primera pel·lícula de Daniel Craig com a James Bond.

Com he dit la pelicula no és una obra mestra, però el que sí és, segons el meu parer, una referència en el món del cinema d'acció.

Més recent i més americana és Shooter: el tirador (2007) de Antoine Fuqua, responsable entre d'altres de peliculetes com "El Rey Arturo" o la gran "Training Day". Shooter és una película lleugerament previsible, amb dues parts molt diferenciades. La primera, aquella en que demanen a un veterà de guerra retirat ajuda per evitar un atac contra una figura política internacional. La segona, aquella en que es veu acusat d'haver estat ell l'assassí, i perseguit per tot els EEUU, fa tot alló que cal per demostrar la pròpia innocència.

Una película que em va entretenir força. Per a mi el pitjor enemic que té la película es que es veu a venir una mica massa aviat... Perd el factor sorpresa i el factor intriga. Bé, de totes formes jo sempre estic disposat a perdonar aquests defectes a una película on surti la impactant Rhona Mitra.

Aquesta impactant morenassa (que podeu admirar a la foto) és una habitual secundària a moltes películes nord-americanes, però és més famosa entre els més joves degut a que va ser la primera encarnació oficial (model) per a la Lara Croft de Tomb Raider. El seu comiat va suposar un shock per a tos els seguidors de la sèrie... Però aviat fou oblidada. Els més grans la coneixeran per haver participat a la primera temporada de la genial sèrie de Boston Legal.

La seqüela del dia es A todo gas 4 ( Fast and Furious 4) (2009) (Filmaffinity). Una seqüela que retorna als propis origens... Bé... D'una forma relativa.

El cartell, inicialment és efectivament el mateix que a la primera película. El director, Justin Lin, el mateix que la tercera.

Fent un repàs a la nissaga, A todo gas (The fast and the furious, 2001) (FA) presenta la història d'un policia waperes (Paul Walker) que ha de perseguir una perillosa banda de deliqüents del món del automóvil (carreres il·legals, tunning, etc...) sospitosos d'un crim.

Però en el món del automòvils Dominic (Vin Diesel) és el jefe, i el principal sospitós. Però vaja problema, enamorar-se de la germana de Vin intepretada per Jordana Brewster (veure foto).

Al final el cas es resol, i l'amistat mola. Vaja quina novetat. Però la película, sense ser un tribut al cinema intelectual, funciona molt bé. Està molt interessant, amb bon ritme, bons efectes i un argument almenys acceptable.

La segona part de la nissaga, A todo gas 2 (2 Fast 2 Furious, 2003) conserva el policia interpretat per Paul Walker, ara sense la resta. De fet la película comença tot just després de la primera. El policia marginat com a conseqüència d'haver deixat marxar al seu amic i principal sospitós de la investigació que centrava la primera de les películes. Teóricament Vin Diesel se les ha arreglat per marxar i per això és lógic que no aparegui. Mentrestant la policía es troba amb un altre cas relacionat amb el món de les carreres il·legals i recorre al policia per a infiltrar-lo. En aquesta ocasió la réplica femenina la fa Eva Mendes.

Per a més referències de la tercera, veure l'apunt del meu blog. En aquest cas la línea de continuitat la té Vin Diesel, encara que només hi faci un petit cameo. (FA)

I així finalment arribem a la tercera, la veritable protagonista d'aquest apunt. Una película que intenta un retorn als orígens, presentant els cuatre principals protagonistes de la primera: Vin Diesel, Paul Walker i Michelle Rodríguez (absent segurament per la seva vinculació durant molts anys a la sèrie Lost/Perdidos). Clar que la participació d'aquesta última a la película es molt breu, ja que resulta que la película reuneix als tres altres com a conseqüència de la mort d'aquesta. La película girarà en torn de com els tres restants investiguen primer i venjen després la mort d'aquesta. Una altra película lineal, però amb els elements de sempre... Material per a pensar poc, però entretenir-se molt. Això, últim, es clar, si t'agrada el món de la velocitat i els efectes especials.

La última película del dia es la superproducció. G. I. Joe (2009). Aquesta película té un valor sentimental especial per a mi, ja que jo em vaig afartar de jugar amb uns homenets pseudo-militars (per no dir para-militars) que teníen uns gadgets molt interessants i unes característiques úniques (com la gran articulació i movilitat que tenien).

Ara, la Paramount i Hasbro (una productora de cinema i la multinacional de les joguines propietária de la línea de GI Joe) s'han gastat una pasta amb una película superimpactant que segurament (al 100%) tindrá una segona part (i segurament tercera i quarta).

Molts actors (habituals secundaris, algun famós vingut a menys, cap de bandera, clar). Un argument una mica agafat amb pinces... La direcció de Stephen Sommers, podría estar millor. Al responsable de La Momia 1 i 2, i Van Helsing (totes películes que m'agraden molt) crec que li va quedar lleugerament gran aquesta super-producció.

Si voleu llegir informació técnica o més crítiques de la peli podeu consultar la fitxa a Filmaffinity.

Malgrat tots els defectes que hom li pugui atribuir a G.I.Joe, jo he d'admetre que em va encantar. És exactament el que m'esperava. Noies maques com la Sienna Miller (foto) o la Rachel Nichols (altra foto).

Una explicació dels orígens del món de Cobra (els dolents de les joguines que teníen una cobra vermella com a escut), una petita presentació dels principals personatges i les principals rivalitats, encara que és cert que la imatge dels G.I.Joe ha estat molt actualitzada ja que potser era inicialment menys políticament correcta. No cal anar massa lluny per a veure-ho, només cal mirar la série dels anys 90, que també mirava de tant en tant, quan els meus pares es despistaven.

El millor de GI Joe per a mi, no ho podeu entendre... Ja que entra al món de les meves frikades. En particular la frikada de Doctor Who: el dolent de la película (o un d'ells) coincideix que està interpretat per Christopher Eccleston, casualment el novè Doctor Who (d'això de Doctor Who en parlaré aviat).