Séries de metges....

Avui deixem el cinema en estat pur per centrar-nos en el món de les sèries de metges i tal.

Començaré per la més antiga. Anatomia de Grey (2004) (Filmaffinity). Hom podria considerar aquesta sèrie com el cantó més rosa de les sèries de metges i hospitals. En aquest cas l'hospital és el Seattle Grace, que a la primera temporada explica les aventures médiques i amoroses que envolten un conjunt de aspirants a metges (interns) i els seus responsables (residents)... Envejes, intrigues amoroses i de tant en tant una mica de drama, una mica de sang i una mica d'operacions milagroses.

Al principi Anatomia de Grey era una sèrie fresca, divertida i amb cert to original... Tanmateix, després d'unes dues primeres temporades molt interessants, la sèrie va començar a repetir-se, a estar massa afectada de si mateixa i a caure en tots els paranys d'una idea esgotada en si mateixa.

Tot aixó, i a més el marró que hi va haver que va suporsar l'expulsió d'un actor (el negre buenorro) que va proferir insults homòfobs a un dels seus companys (l'insuls O'Maley)...

Jo, sincerament la vaig 'perdre' després de la segona temporada. Encara ara veig esporàdicament algun capítol, quan vaig a casa i la meva mare decideix que s'ha de veure aixó ( :) ). De fet per a mi era una sèrie excel·lent al principi, mentres que ara tansols em sembla una sèrie passable... Una bona opció quan no hi ha res més.

La base de la serie era Meredith Grey, una interna que se'n va al llit amb el seu jefe abans de saber que serà el seu jefe i la relació entre aquests dos, amb anades i vengudes quotidianes... Aquesta Meredith resulta que a més de tenir el mateix cognom que l'autor d'una de les biblies de la professió médica (un llibre anomenat Anatomia de Grey que conté tots els coneixements sobre anatomia humana) també es filla d'una cirugiana il·lustre. Aquesta Meredith, de qui ja coneixem tots els despropòsits vitals, personals, professionals i familiars, fins i tot va veure com la seva mitja germana se li plantava al seu mateix hospital. Ara, la Meredith Grey ( Chyler Leigh - foto) deixa la sèrie per la seva propera maternitat i la seva germana petita pareix que serà el relleu del cognom Grey a la sèrie.

Per a mi, en qualsevol cas la millor de totes de la història (per a mi) és House M.D. (2004). (Filmaffinity) House és fantàstica. Les tres primeres temporades son impressionants. Sovint les enfermetats són el menys importants dels episodis, més centrats en l'excèntrica i particular personalitat del seu 'crack' Gregory House, un metge que defensa que el pitjor de lluitar contra les enfermetats es haver de suportar als pacients que les pateixen. Un home clarament amargat i lisiat, que pensa que tothom menteix. Un insubordinat. Un rebel. Un drogaddicte. Un putero. Un personatge políticament incorrecte. Un amic incòmode i un amant destructiu. En definitiva un home que resulta atractiu a moltes dones i que gaudeix del respecte de milions d'espectadors... Curiós no?

Per desgràcia em cal admetre que la última temporada té més altibaixos en els seus episodis, essent els millors aquells que tenen trames en les que apareix l'anti-House, un personatge rival que li fa una réplica inteligent en les entremeliadures irreverents del mestre. I estic expectant per veure per on prendrà nova temporada, en la qual la rèplica serà el seu doctor en el centre de desintoxicació al qual ha ingressat després d'un final de la temporada passada angoixant! La veritat és que m'agrada molt. Malgrat tot. I el fet que una bellesa com "Thirteen (Trece)" (Olivia Wilde, foto), una particular doctora moribunda i bisexual que té enamorat a mig món (entre els que m'incloc). De les coses més curioses que va patir la última temporada va ser el suicidi d'un dels membres del seu equip... En realitat un escull inesperat dels guionistes degut a la contractació del actor que interpretava el paper per a formar part del gabinet d'Obama, el flagrant nou president dels EEUU.

I per acabar, una série nova que no sé si durarà massa... Està bé però obviament li falta molt de punch. Es tracta de Mental (2009) (fitxa Filmaffinity) una sèrie que ens vàren intentar vendre com el House del món dels psicólegs. La veritat es que suposo que la varen vendre així perquè l'objectiu dels productors d'aquesta sèrie pretenien que fos així, per tal d'intentar obtenir el mateix èxit que House. Difícil. Shark ho va intentar presentant el House del món dels fiscals generals. I la van cancelar. Boston Legal ho varen intentar amb els advocats privats més House de la televisió. La veritat és que en aquest cas varen aconseguir una de les més brillants series que s'ha vist sobre advocats. Fins i tot ha sortit alguna sèrie intentant vendre Houses espanyols. El fenòmen House és un fet cultural Important. Però bé...

Mental la historia d'un psicòleg que va d'un consultori de poble a la ciutat amb uns mètodes molt particulars, que l'empenyen a posar-se a l'altura dels pacients per sentir-s'hi més identificat... No té el punch, la força que té House. Ni tansols és fresca i innovadora, i moltes de les coses que mostra tenen l'inevitable regust de que allò jaho has vista abans. Només l'atractiva actriu Marisa Ramírez (que per desgràcia compta amb molt poca quota de pantalla) matissa una mica l'esmentat regust.