La Paella de la Reina 39 - Madrid

La visita dels meus pares a Madrid sempre m'aporta quelcom... Més enllà de l'alegria de veure'ls es clar... La última vegada que els vaig tenir aquí ens va pegar ver anar a prendre una paella... I... és clar, a veure qui és el graciós que troba un lloc que ens pugui agradar... La veritat és que som molt exigents. Almenys jo ho sóc... Em costa molt que a Madrid m'agradi cap de les paelles que he vist o tastat... Perquè a primera vista hom pot veure si l'arrós està passat o no.

Entre pitos i flautes, acabàrem a La Paella de la Reina, a la madrilenya calle de la Reina, número 39, paral·lela a la Gran Vía.

L'amo del lloc és valencià, i els valencians de paelles en saben... Serà perquè les varen inventar... (Fins fa molt poc jo em pensava que era un invent mediterrani en general, però una lleugera investigació em va fer descobrir que fa 60 anys no n'hi feien de paelles a Mallorca... Tot i així, actualment les millors paelles que recordo les he menjat sempre a Mallorca).

Per tant i per desgràcia això no deixa a La Paella de la Reina entre les millors, però si la recordo com una paella molt bona, i amb molta dignitat.

La suficient com per estar completament segur que si algún altre dia torno a tenir el caprici d'una paella, La Paella de la Reina serà el lloc escollit a tal efecte (especialment si no en trobo un de millor mentrestant). :)

Paella de la Reina

calle de La Reina, 39

Madrid, 28004 Madrid

España
Teléfono: 915311885

Preu aproximat per cap vi inclós: 35 euros.
(inclou entrants + paella + refrescs + vi)

Faemino y Cansado en la Sala Galileo Galilei

Están viejos. Pero... su humor no envejece.

Todo empezó dos semanas antes del 26 de Febrero pasado. Xantito, uno de esas piezas sin precio de todo grupo de amigos que se precie, junto con Xeripau (será que los dos tienen el Factor X), idearon una semana de actividades muy interesantes. Por desgracia y por trabajo yo sólo me pude apuntar a la del jueves. Faemino y Cansado.

Faemino y Cansado es un dúo español de humoristas que toma su nombre del apelativo artístico elegido por sus componentes, Carlos Faemino y Javier Cansado. Comenzaron su carrera en Madrid, España, con espectáculos callejeros, posteriormente en teatros y continuaron con apariciones en televisión, incluso con un programa propio, hasta la actualidad, en que siguen llenando teatros. Su humor, aunque suele etiquetarse como inclasificable, se puede considerar como absurdo, inteligente y surrealista. (Wikipedia, pulsar el enlace para más información del dúo).

El acto empezó media hora más tarde de lo previsto. Y fué muy entretenido. Alternaron gags nuevos con grandes clásicos que rejuvenecen por ese espíritu de improvisación que hace que dos tios hablando mucho y muy rápido hagan que 2 horas parezcan 5 minutos. Yo me reí muchísimo. Bueno, algún chiste me incomodó por parecerme racista. Pero se les perdona y se le atribuye al humor negro. Aunque no me gustó.

La experiéncia de estos dos sobre el escenario se nota desde el primer momento. Faemino hablando sin descanso. Y Cansado poniendo un toque más que cómico con unos papeles que interpreta tan formidablemente bien, que cualquiera piensa que va colocado de más de tres substancias. Pero luego, de golpe, demostrando a todos que sólo se trata de una interpretación, aparece en un número completamente 'sereno'.

Para mi fue balsámico, ahora que estoy en una época de mucho estrés y mucho trabajo, poder desconectar y relajarme durante dos horas como lo hice entonces.

Y para acabar con este tema, sólo me queda dedicar un comentario a la Sala.
La Sala Galileo Galilei es uno de esos sitios que sería encantador si no lo explotaran al estilo mina de carbón. Mesitas confortables, dónde ir pidiendo y tomando mientras se sigue el espectáculo... Eso si consigues una entrada buena (hay que ir muy tempranito para aconseguirlo). El resto de entradas, más baratas eso sí, són de a pié y por los pasillos laterales, con lo que cómodo cómodo no es que se esté... Parece un poco de cara... Para poner más baratas las sentadas, llenan el gallinero para hacer rentable el evento... Y la demanda lo consigue...
Aún quitando éste detalle, la sala es un sitio encantador para conciertos de estilo jazz y así, y para un espectáculo como el de los humoristas Faemino y Cansado. Un espectáculo que repiten dos veces al més en la misma sala, por si estáis interesados en dejaros ver por ahí, para desconectar y relajaros un rato.

Bar Restaurant Club Nàutic Portocolom

Tot just a l'entrada de Portocolom hi ha un bar-restaurant amb una terrassa ben grossa al bell mig del club Nàutic. I aquest estiu hi vàrem anar a sopar amb els meus pares.

La veritat és que era la meva primera vegada en els meus 27 anys.
I em va sorprendre molt positivament.
Vaig menjar uns llomets de Pelea embolicats en paper de plata i amb una salsa molt i molt bona.

Un sopar exquisit que em va sorprendre molt i molt gratament.
Preu aproximat 25 euros per persona.

C/Pescadors 27
Portocolom (Felanitx) Mallorca

Gastronomia: Rodeo Grill

Ja he parlat més vegades del restaurant de Palma "Rodeo Grill".
Com que val més una imatge que mil paraules avui no en parlaré. Simplement faré aixó, en mostraré una imatge.
En concret d'un parell d'entrants que a mi m'encanten. A l'esquerra Provoleta (o Provolone). A la dreta camembert fregit amb confitura de fruites del bosc.

Arroç negre de Ca's Patró

Ja havia parlat del bon restaurant de PortoColom "Ca's Patró".
Avui en comptes de parlar-ne us n'ensenyaré una imatge que val més que mil paraules.
Un arroç negre.
Aquest el varem compartir amb MLY en la seva visita a PortoColom.

Bar Almería + La Cueva de las Aguas

Después de una tarde de karting nos fuimos con la tropa a la Latina de cachondeo...
Lo típico...

Empezamos en el Bar Almería de La Latina para tomarnos unas tostas. Es un pequeño y acogedor bar (ahora mismo no recuerdo en que calle se encuentra) donde por un precio muy acertado te puedes poner hasta el culo de tostas y tapas. Tienen todo tipo de tostas y raciones... No voy a entretenerme a describirlas. Necesitaria un blog aparte.

El lugar es ideal para grupos, ya que tienen un sótano con mesas y se pueden echar unas risas con toda tranquilidad. Y el alcohol también está bien de precio. Ideal vino o cerveza.

Después de cenar queríamos ir de fiesta. Y no tuvimos que ir muy lejos. Fuimos a un sitio que estaba justamente delante del Bar Almería. Se trataba de un pub que se llama algo así como "Cueva de las Aguas". Estuvimos bailando y cubateando hasta bien entrada la madrugada. El sitio era muy acogedor... Un sótano también muy bien decorado y lleno de gente de todas las edades... (Aunque predominando los treintañeros)...

Una combinación más que interesante para una noche fantástica de buen rollo con los amigos.

(Si alguien sabe el nombre de la calle de esos sitios, le agradecería que los comunicara dejando un comentario a este apunte. :D )

Ca'n Pep de Sa Ràpita, Mallorca

A Sa Ràpita, Ca'n Pep s'ha fet un racó i s'hi ha fet fort. Tant que l'éxit d'una fórmula bastant mallorquina li ha permés ampliar el negoci en els últims anys.


Arrossos mariners així com paelles i arrossos negres són una de les opcions que et dóna la carta.


Però a nivell familiar és el lloc que visitam en ocasions de celebració per complaure el nostre gust per les parrillades mixtes de peix i marisc.


Les fotos que hi ha en aquest apunt són de la última parrillada mixta que hi varem menjar amb motiu de la celebració del meu 27è aniversari i de l'aniversari del meu padrí.


Els preus són bastant raonables...
Si es calcula bé, amb menys de 50 euros per cap (cava inclós) hom se'n pot ensurtir bé...

Habitualment nosaltres demanam un entrant com calamars a la romana, o quelcom similar (si hi ha calamar en la seva tinta... és inevitable provar-lo!!!). Una amanideta. I la parrillada per N-1 persones, on N es el nombre de comensals.

Un altre punt a favor de Ca'n Pep de Sa Ràpita són els postres, abundants i casolans, que faran les teves delícies... O el teu suplici si alguna restricció alimentícia et porta a mirar com els altres mengen les postres davant la teva cara d'enveja i resignació.

Però supòs que de vegades cal ser ecuànim i, malgrat no sigui políticament correcte, cal reflexar també aquelles coses que no ens agraden.

La última visita que hi fèrem, va ser gairebé un desastre. I va ser una llàstima perquè estàvem acostumats a sortir-ne ben contents d'allà.

Primer, el servei fou molt irregular. No sé si per inexperiència, o per incompetència, però ens vàrem sentir molt mal atesos. Fins al punt, que un problema amb un dels cambrers que ens atenia va acabar gairebé en una discusió familiar!

L'altra cosa que ens va passar és que, no sé si pel dia en concret o si és quelcom habitual, l'amo i cuiner i la maitre s'escridassaven contínuament. Aixó amb l'agravant que la nostra taula era totjust al costat de la cuina, provocà que el dinar fos massa desagradable, entre escridassades, algún insult i els problemes amb l'irregular servei que ja he esmentat.

Així doncs, una de bona i una de dolenta. Esper poder comentar jo mateix algún día aquest apunt i dir que tots els punts negatius mencionats han desaparegut completament. Però si ho digués ara, estaria mentint!

Ca'n Pep de Sa Ràpita
+34 971 640 102
Avinguda de Miramar 30
Sa Ràpita, Mallorca

India - Machan after work

Maybe I've already told you that this trip to India in which I'm involved is quite hard...

You might know that the main reasons are that we work really hard from Monday to Friday... Almost from 9 to 21 every day (well maybe we go out earlier on Friday...) but it's hard to maintain that working rythm for a long time, specially when you are away from home, from those things you know that help you to relax, and prepare for the next's days battle.

You might know as well that on week-ends we tour India to exhaustion. We don't want to leave not a single spot (interesting spot) of New Delhi and nearby places unexplored. We have been to many places. We are learning a lot about this wonderful country, filled with so many people with so many cultures, religions, problems and spirituality. A country full of contrasts.

But when friday evening becomes a reality, the end of a tiring and stressing week becomes the beggining of a week-end of discovering, enjoying tourism. And nothing is better to begin with such activities than the wonderful ritual of beer-friending.

Beer-friending is one of the most global rituals around the world. It consists on going to a comfortable bar with good environment and ambiance, filled with people and beer, and specially good feelings. Some good food is also appreciated. Machan in Gurgaon is one of these places. A very well know place by the guys at the India office as well as by most of the spanish mates of mine that have been around Gurgaon (Delhi).

Machan is an open-air bar, filled up with Indian males (unfortunately nowadays in India it's not common that girls go out and drink beer with friends. Even it is not "morally" well seen that you drink in front of your parents because it is regarded as a lack of respect to the parents and also as an offence, anyway, beer-friending is becoming more and more common in the most developed Indian cities and it is becoming more and more socially accepted). As I was saying, Machan is an open-air bar, filled up with Indian males and a very few Indian girls. Then it was us.

And "us" in this occasion meant, me and tEst (it's so exhausting to spend so much time with the same person... I'm sure that when we go back to Spain, we will never talk again to each other). But despite everything we have an acceptable relationship which is good enough to help the both of us enjoy of a really funny experience.

In the photo (not of much quality by the way, but iPhone camera + beer + Jasneet + bad ilumination gives this results).

And well I mentioned Jasneet. And yes, he was also included in the "us" thing.

This funny boy, with the beard and the turbant is one of our Indian office mates. A good colleague that came with us to our trip to see the Taj Mahal in Agra (I'll explain that in the future with all the photos we took).

He is a friendly Sikh, a religion and culture, born a lot of centuries ago with the intent of protecting India from the invaders. Their look, contrary to what most of the people tend to think, is due to the intent of the founders of the religion that all the members of their culture "could be recognized among a million". I could explain a lot more things about their culture and beliefs. Anyway, I leave that for a future occasion.

In the photo you can also appreciate two bottles of beer with different label. Here in India there are mainly 4 big labels of beer. The Indian one, Kingfisher, whose owner also has an airline (my doubt is whether the beer is included into the airline's pilots catering), and they also deal with bottled water.

In addition to that one, there are other foreign labels brewed in India: Tiger (Thailand), Foster's (Australia), Calsberg (Idontknow).

As you may appreciate in the photos the atmosphere of Machan was a very comfortable and relaxing one. There were a lot of people that quite probably had just gone out from work. In fact some other guys from the office were already there when we arrived...

At some point a group of men started to sing merrily and happily... Gosh! We felt like in Spain! As a good company to beer, we ordered some typical Indian dishes... In the most pure Spanish-Tapa-Style: beer, dipping-tapa food and friends!

The main difference were the location, the language and that the "Indian tapas" are really very very spicy. Which is something bad and good for beer-takers like me. Because the more you eat, the more you drink, just to calm the hot suffering in your mouth. What I really fear is going back to Spain and realizing that I can't sense no more the flavours of home food. I fear that all my taste senses are already dead. But anyway, little by little, everyone with an open mind and with a slight tolerance to suffering can get used to hot and spicy food.

Specially with a good beer on your hands. But "us" in this expedition included one more member. Gagan. A vegetarian hindi from our India's office. Also fond of beer-friending, and specially fond of jokes and laughs. I'm in fact sitted next to him in the office and there's no single day that we don't spend some minutes to laugh a little bit about things...

The member, the traitor who deserted our beerfriending cause was Pankaj. That traitor, who abandoned us for some unknown and mean motive, will suffer our revenge. Now, at this same moment, I will tell the world that according to some people Pankaj means ROSE!!!!!!!!!!! What a suggestive name for a boy! Anyway, Pankaj told me that in fact Pankaj means Lotus. In any case! My vengeance is served. Cold. Mean. Hahaha. Now you will not hesitate and you will not abandon us for some unknown and unjustified reason.

So far, the history. Now only some additional photos about the evening, the place, the bar. And the reference to arrive there: IndianTimes.com. A big modern building that can be seen from the Machan and that is the true and only reference to reach that wonderful place from our office.

The last photo, just in case you don't understand it, is what we all saw while we were leaving for home.

Restaurant Es Mollet, Palma de Mallorca

Petit i curiós, Es Mollet és un restaurant "de peix" situat al barri d'Es Molinar de Palma de Mallorca.

El peix fresc del dia està exposat a l'entrada i hom es pot fer una idea molt clara del que ofereix. També hi ha carta de criadero, més moderada en el preu i menys dependent de la temporada.

Jo hi vaig anar per últim cop amb ma mare i varem menjar unes suculentes gambes grosses d'aquelles vermellotes a la planxa i un peix a la planxa a mitjes (ara no record quin). Exquisit.

Al ser un lloc petit és molt acollidor i fora de l'estiu és fàcil trobar-hi puesto. Tot i que a l'estiu és recomanable de totes totes reservar.

El preu depén com sempre d'allò que es demani. Però pot ben bé oscil·lar desde els 50 e per cap als 70 o 80 i més. Depén del que es demani i del mercat.

Com sempre la conclusió és que el bon peix, com més bo és és quan es cuina de la forma més senzilla: a la planxa amb un lleuger condiment.

Un lloc per quedar bé. Per disfrutar de menjar peix com Déu mana. Un lloc molt recomanable.

Dades:
Sirena, 1
Palma de Mallorca
Islas Baleares 07006
(Tlf: 971247109)

69 Pétalos (aka 69 motivos para no volver)

1. Porque la música a pesar de ser relativamente buena, la pincha un DJ que habla todo el tiempo y corta el rollo muchísimo.
2. Porque hay que pagar entrada
3. Porque l@s gogós de transexualidad ambigua me resultan anti-estéticas
4. Porque hay muchos otros sitios mejores en Madrid a los que ir de fiesta
5. Porque hay muchas cosas mejores que hacer que ir a una discoteca
6. Porque a esa discoteca va gente de mi trabajo
7. Porque no me gusta ir a discotecas
8. Porque sé que ir a una discoteca nunca me va a aportar nada
9. Porque no me apetece volver
10. Porque soy un romántico enamorado y no correspuesto
11. Porque soy matemático
12. Porque soy teleco
13. Porque soy ambas anteriores
14. Porque soy simultáneamente 10, 11 y 12
15. Porque necesito dormir más y cuidarme un poco
16. Porque tengo que dejar el alcohol y para entrar en un sitio así necesito ir tromba
17. Porque Joan Genís no estará allí, estará en otro sitio, entonces mejor ir a ese otro sitio
18. Porque ponen demasiado hielo en los cubatas
19. Porque ponen demasiado poco cubata en los cubatas
20. Porque tienes que hacer mil horas de cola en el baño
21. Porque tienes que hacer mil horas de cola en el guardaropa para encontrarte luego con gente de tu curro
22. Porque tienes que hacer mil horas de cola para comprar bebida
23. Porque la bebida no es barata
24. Porque está tan lleno que uno se siente calvo sin tener estudios
25. Porque está tan lleno que en vez de aire acondicionado dan halls a la gente
26. Porque está tan lleno que está demasiado lleno
27. Porque provoca que un tio como yo escriba 69 motivos para no ir
28. Porque me decepcionó mucho
29. Porque me agobió mucho
30. Porque sí
31. Porque no
32. Por qué?
33. Porque siempre hay un por qué?
34. Porque no es necesario un por qué?
35. Porque vamos por el motivo 35 y tu eres tan pardill@ que sigues leyendo?
36. Porque no soy del Real Madrid.
37. Porque yo lo que quiero es encontrar el amor, no tener constantes encontronazos con el amor.
38. Porque siempre que me gusta alguien mucho, me pongo nervioso y meto la pata tanto!
39. Porque algunos de los puntos no tienen nada que ver con ello, pero aún así los uso para poder llegar a los 69 motivos
40. Porque el nombre es demasiado típico.
41. Porque la vida puede ser maravillosa, Salinas! Tiki Taka
42. Porque echen futbol en la tele
43. Porque tengas la suerte de tener al lado el chico o la chica que quieres, y para ir allí mejor estar en cualquier otro sitio abrazandol@ con ternura y cariño y si puede ser, hasta con pasión.
44. Porque tengas planes mejores.
45. Porque estrenen una secuela de tu película favorita.
46. Porque seas alérgico a las masas.
47. Porque no vas a encontrar lo que estás buscando en una discoteca.
48. Porque tus acompañantes no te valoran lo suficiente y no se darán cuenta de que estás placidamente dormido en casa.
49. Porque a ti te gustan las chicas jóvenes, no las maduritas con el arroz hirviendo sin temporizador.
50. Porque a ti te gustan los chicos jóvenes, no los salidos ni los viejos pervertidos.
51. Porque eres un solitario en busca de algo especial, y te han dicho que allí no está.
52. Porque eres algo especial en busca de un solitario, y te han dicho que no irá.
53. Porque estas triste hundido en un desengaño amoroso y no te apetece ver que los demás son felices y se divierten.
54. Porque te sientes anti-social, la gente de decepciona, te usa, te engaña, y ya conoces a suficiente gente.
55. Porque eres demasiado pijo para ir a un sitio así
56. Porque eres demasiado hippy para ir a un sitio así
57. Porque eres demasiado
58. Porque sigues estando igual que enamorado que en el punto 10
59. Porque sigues sin ser correspuesto igual que en el punto 10
60. Porque sólo faltan 10 motivos con éste para acabar este apunte estúpido
61. Porque soy catalán
62. Porque no soy catalán
63. Porque ni soy catalán ni dejo de serlo
64. Porque a quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga...
65. Porque soy un enrollado
66. Porque la quiero tantoooooo!
67. Por qué sigues leyendo esta tonteria?
68. Por qué sigo escribiendo motivos?
69. Porque simplmente, no me gustó, no me lo pasé lo suficientemente bien, a pesar de ir con un grupo de gente muy agradable por una fiesta de cumpleaños.
    

Restaurante Italiano Emma y Julia, Madrid

Otra cena relacionada con el trabajo y otro restaurante italiano!
Esta vez una cena rutinaria de los participantes en varios cursos de empresa.
En resumen diría gente pija que me acepta por trabajar por las mismas siglas y poco más.
Vaya que mi humor y mis tonterías no les suele hacer gracia. Esta vez decido integrarme. Y lo notan jejeje. Me mantengo callado (total, para que no entiendan mis sarcasmos!) y me centro en la comida.

La comida, carilla pero muy buena.
Recuerdo una ensalada caprese fantásticamente buena, en cantidad y bien aliñada, muy bien aliñada.
Y recuerdo que los platos de los otros eran muy apetitosos.
Otro sitio al que me apetecería volver... El tiempo dirá.
La zona, bastante buena para salir, allí cerca de La Latina.

C/ Cava Baja 19
28005 Madrid
913 661 023

Restaurante Italiano Da Nicola (Madrid)

Hay un dia, sin darte cuenta, que tus compañeros de trabajo empiezan a irse del trabajo. En mi trabajo esto se produce con mayor frecuencia que en otros, al girar todo entorno a los Proyectos. Los cometidos de algunas personas simplemente se acaban. Otras personas no se sienten a gusto con sus cometidos. Y en nuestro mundo toda buena oportunidad debe ser aprovechada! Y en esto que me encontré en el Restaurante italiano Da Nicola, un restaurante italiano de Madrid en la zona de Nuevos Ministerios. El establecimiento, uno de los tres de la cadena, es muy grande y espacioso. El evento una cena de despedida de dos compañeras de trabajo muy simpáticas, Michela y Karen (una italiana y una belga). El restaurante es elegido por un hecho fantástico: ofrece una carta especial de platos SIN GLUTEN, especiales para celíacos. Dado el avance del descubrimiento de muchas personas que están descubriendo cada vez más que sufren de celiaquismo, intolerancia al gluten.

Por otro lado la cena estuvo muy bien. Recuerdo que ese dia tuve mucha facilidad en controlar mis cantidades (uno de mis grandes dolores de cabeza) y que a pesar de eso me comí una pizza muy rica y unos entrantes. La verdad es que de esto hace ya casi 5 meses y no tengo un recuerdo más concreto. Sólo sé que me quedé con una impresión buenísima. Muy adecuado para comidas de grupos al ser un local grande.

Yo sólo sé que repetiría. Y lo recomendaría.

• Orense 4, 91 555 76 37, Metro Nuevos Ministerios.
• Plaza de los Mostenses 11, 91 542 25 74, Metro Plaza España.
• Sor Ángela de la Cruz 8, 91 417 01 60, Metro Cuzco.

PS: Para los interesados en el evento de despedida, fue algo agridulce. Por un lado conocí personas que no conocía y me pareció muy interesante... Se trataba sobretodo de los cónyuges de mis compañeros de proyecto. Y por el otro ser consciente de la fugacidad de la vida. Cada día que pasa cobra más sentido aquello que popularizó "El Club de los Poetas Muertos": CARPE DIEM. Hay que aprovechar los momentos, porque la vida pasa y no se vuelve a repetir.

VER FOTOS DEL EVENTO

Vacances a Sta. Cristina d'Aro (III): Restaurant Da Vito i Atico

Després de la fantàstica passejada per les Gorges de Saleny que ja vaig explicar l'altre dia, tocava un canvi d'ambient radical. I aquest canvi d'ambient va consistir en una nit de marxa per Platja d'Aro, el lloc turístico-festiu de la zona (o un d'ells).

Com no podia ser d'altre forma tractant-se de el meu mític amic ElPerno i jo, caminadors i parladors empedernits, varem creuar Platja d'Aro de punta a punta abans de decidir-nos a sopar per aquí o per allà.

Després d'estudiar tots els pros i contres de totes les opcions existents (i habitualment des d'un punt de vista enginyeril, menyspreant aproximacions i tot, i considerant tots els worst cases possibles) ens vàrem decidir per un restaurant que es deia La Dolce Vita Da Vito, obviament un restaurant-pizzeria italià. (Av. del Cavall Bernat, 57, 972 82 68 18) Sense ser res impressionant va estar més que bé! I va ser prou agradable per mantenir una xerradeta més sobre tot. Que extrany se'm fa pensar que aleshores aquesta zancuda que ara em ronda el cap ja me'l rondava, però que anava a imaginar jo que la situació seria la que és ara, i molt menys que passaria tot el que ha passat (o ha deixat de passar! ). Pobre Perno, mirant enrere aleshores ja en parlava massa d'aquesta joia! I és que soc ben pesat! Aprofit aquestes línees que tan poca gent llegirà per disculpar-me per les pallisses que dóno habitualment amb les meves aventures!

Nota aclaridora: zancuda significa mosquit en español-venessolà.

Després del sopar vàrem procedir a un pub de la zona, el nom del qual no puc recordar ara mateix (segur que ElPerno m'ajuda a recordar-lo: efectivament es tracta de l'Skull, un lloc que ell freqüenta habitualment). Allà vàrem fer uns dards per després anar a un altre pub, anomenat Gibbs, a seguir amb cervesetes i futbolins i a flairar l'ambient. (Segurament ElPerno se n'adonarà que estic explicant com si d'un sol dia es tractés els esdeveniments que es varen produir en dues nits consecutives, però això no és important i vosaltres no us en adonareu =P )

A un d'aquests bars, com no podia ser d'altra manera hi vam trobar ex-col·legials de la nostra residència d'estudiants Col·legi Major Penyafort-Montserrat. I creieu-me, sempre fa molta il·lusió, encara que fos gent amb qui no et fessis excessivament...

Després ja varem pujar de nivell i anar a un pub-discoteca a ballar una estona: el Black & White. Allà vàrem conèixer unes noies molt simpàtiques que passaren a engrossar la nostra llista d'amics del Facebook! (Aviat 100!) Amb aquestes noies acabaríem el que quedava de nit... Al pub-discoteca fins que el varen tancar... I després, les noies ens varen arrossegar (bé, em varen arrossegar a mi, perquè a ElPerno el vaig arrossegar jo) fins a ATICO KAMEL, una discoteca d'aquestes de pum pum pum. I jo tenia unes ganes de festa que no vaig parar! Pobre ElPerno, que em va tenir que aguantar allà fins a les 7! I és que sembla mentida, però en comptes de fer-me més vell semblo estar rejuvenint (almenys d'actituds!).

I el que queda... És que el dia següent, simplement fou un altre dia fantàsticament guarnit amb la excessiva hospitalitat de ElPerno i la seva mare!

Foster's Hollywood, Barcelona

Al Carrer Manuel Girona, 38 de Barcelona, hi ha un Foster's Hollywood.

La cadena de restaurants Foster's de Hollywood ofereix el lloc perfecte per a un (poc sa) menjar (dinar o sopar) a base de menjar "típic" nordamericá, que trasladat a Espanya això vol dir que es tracta del que alguns coneixen com a Tex-Mex.

El Tex-Mex es un terme format per les primeres "sil·labes" de TEXas i MEXico, i s'empra per denominar la cuina resultat de la fusió de molts plats bàsics i típics del menjar Mexicà revisitats de del punt de vista conceptual de la Nord-América profunda.

A mi, malgrat reconèixer que no es tracta precisament d'un menjar d'allò més sa, he de dir que m'encanta, adesiara visitar-ho per 'degustar' els pocs fins gustos d'aquest tipus de cuina. Fajites, Hamburgueses gegants amb tot tipus de sales i acompanatges a escollir.

A més solen estar decorats amb motius Holliwoodiencs, el que fa que per als nens i nenes sigui tan divertit com poc apropiat per a la seva alimentació. Però ja ho diuen, que amb mesura i control, no està tan malament. Una opció més, i si no agrada no cal tornar-hi.

PS: M'encanten els aros de ceba
PSS: Preu aproximat per cap 25 - 40 euros.

Room Quatro, Madrid

Uno de los descubrimientos que propició la última visita que me rindieron mis padres a Madrid fue un restaurante con mucho estilo y con una buena carta situado cerca de Campo de las Naciones.
Estoy hablando de Room Quatro,

Room Quatro

situado en la Avenida de los Andes (25, Madrid), justo delante del Corte Inglés de Campo de las Naciones ofrece una comida moderna, elaborada pero muy sabrosa y bien cocinada.

El piropo mas grande que puedo decir de este lugar es que pasó el filtro de mis padres, unos burgueses sibaritas a los que adoro y que cada día són más exigentes con los restaurantes que pisan! Así que dejaré esto como una crítica superpositiva!

Para acabar este apunte, a modo de comentario, es el sitio ideal para quedar bien con alguien, pues tiene mucho estilo. Al estar cerca de mi casa quizás pueda llevar a alguien especial allí algún día! jeje

Casa Lucio, Madrid

I un dia va tocar visitar un dels restaurants amb més prestigi de la capital de l'Estat Espanyol.

Casa Lucio

La ocasió va ser possibilitada per la visita dels meus pares, en el marc d'un acte relacionat amb la universitat on està el meu pare. A la sortida de l'acte, un grupet de persones teníem feta una reserva a l'esmentat restaurant.

D'aquest restaurant molts n'hauran sentit a parlar, ja que és un restaurant freqüentat per molta gent del famoseo i la faràndula espanyola, inclosos els governants i representats de l'Estat. El seu propietari, ja major, arriba a ser més aviat un element decoratiu emblemàtic que un vertader gestor o cuiner o maître.

De totes formes la primera impressió que vaig tenir no va ser gaire bona. Perquè anar a un restaurant on tens feta una reserva i haver d'esperar 1 hora a ser assegut no em sembla de rebut, per molt de prestigi que tingui. I menys encara si gent superencorbatada i amb cara de mafiós van arribant i els van seient al davant de la teva cara d'estaquirot. I menys encara quan arriba el Pedro Ruíz i l'asseuen a ell i a la seva tropa al davant de la cara d'esgotament dels teus acompanyants.

Però al cap d'una hora aconsegueixes asseure't afamolit i de mica en mica va canviant la teva opinió de l'indret. Un cambrer amb molt bones formes i molt professional t'aten i t'agafa nota de les begudes i dels plats...

D'entrant el plat estrella, ous Casa Lucio (ous ferrats amb patates... un plat típic peró elaborat fantàsticament), i de plats forts peix. Un peix car (pels estàndards mallorquins) però molt ben cuinat i de molta qualitat.

Al final, el servei va ser molt eficient, i agradable, compensant lleugerament l'hora inicial d'espera (més que d'espera de desesperació). En resum, uns 40-60 euros per cap. Un lloc recomanat més que res pel simbolisme históric del lloc.

El que em va fer mes gràcia del tema es que tot just un parell de mesos després d'haver visitat el restaurant vaig sentir el Lucio essent entrevistat per Manel Fuentes al seu programa Problemes Doméstics de Catalunya Ràdio. Es una xorrada però em va fer molta gràcia.

Cava Baja, 35 · Madrid
T.91 3658217/ 91 3653252
H.13´15 -16 /21' 00 -23´30
Cierra: Agost i Dissabtes mediodía

Arrosseries Nimo's

Una bona sorpresa va ser descobrir que hi ha arrosseries encara que mantinguin un mínim de qualitat.

He de reconèixer que era molt escèptic a l'hora d'anar a menjar una paella de cego "de cec" a Palma a un lloc que no hagués provat encara. Tenia unes convidades portugueses amb qui volia quedar obviament bé. I varen ser els meus pares, els que emprant els seus contactes, varen trobar i reservar plaça a un dels restaurants arrosseria Nimo's (la Fènix en concret). De fet ja havia tastat l'arroç d'aquesta cadena ja que un dia un temps abans havíem portat una paella de la seu que tenen a Ca's Capiscol.

Aquest cop la seu triada va ser la Fènix i va satisfer, i amb escreix, les nostres (les meves) expectatives. Un calamar cuinat a l'antiga... Uns calamarets a l'andalusa. I una paella gairebé esquisida.

Arrosseries Nimo's

No recordo el preu... Sobretot perquè crec que no vaig pagar jo... Però va ser en qualsevol cas raonable, això segur. I va ser prou bo... Clar que jutjar un restaurant per una sola vegada és difícil. Suposo que hi hauré de tornar! :D

La Rigoletta, Palma de Mallorca

La Rigoletta és un restaurant italià de Palma de Mallorca.
De bones a primeres té bona pinta, ja que a part d'estar gairebé a primera línea de mar, el que el fa un lloc perfecte per dinar després d'una passejada pel Passeig Marítim o pel Coll de'n Rabassa. A més duu el segell de la gestió (molt bona per cert) dels amos del Rodeo Grill de Palma de Mallorca, del que ja n'he parlat a aquest apunt.

Per desgràcia, només hi he anat dues vegades, i una de les dues vaig tenir la mala sort de trobar-me amb que no tenien gairebé res de la carta, la qual cosa és molt desagradable... Més que res per la desil·lusió que et fa que et diguin que no podràs menjar una cosa que tant t'ha costat triar.

Però la segona vegada que hi vaig anar això no va ser tan greu.

La Rigoletta és un restaurant italià. A part de les més que típiques pizzes i pastes, com es pot preveure per aquells que coneixen Rodeo Grill i les seves fantàstiques carns, la vertadera especialitat de La Rigoletta són les carns, tot i que cuinades a l'estil italià.

Encara que la decoració del local no és especialment del meu gust, s'ha de reconèixer que les taules són prou amples com per a convertir el restaurant en un lloc ideal per a tot tipus de esdeveniments culinaris, tant per amigots, com per familia o per quedar bé amb una persona especial en una vetllada especial. ;)

Preu Mitjà: 25 euros
La Rigoletta
Portitxol, 7, Baix
Tel. 971 257 777
07006 Palma de Mallorca
larigoletta@rodeogrill.es

Far West, Madrid

Hoy sólo toca una breve recomendación para aquellos que quieran probar cosas nuevas y zonas diferentes para salir de marcha en Madrid.

Por la noche, el restaurante Far West de la Calle Juan Bravo 35 se convierte en un fantástico pub dónde la música está fenomenal. Yo fui una vez con motivo del cumpleaños de un amigo... Y el desfase estuvo muy bien. Cierra a las 3. La zona es pijilla así que se recomiendan atavios con clase.

Además al lado hay un par de discotecas a las que se puede ir al cerrar ésta q también estan bien.

Tah Majal a la Rambla del Raval

Una escapada a Barcelona més, a l'Octubre de l'any passat, per motiu d'un concertàs (Skalariak a la sala Razzmatazz) em va permetre passar una nit amb dos grans amics... D'una banda Planície - Planosfera, que em va venir a buscar a l'aeroport, i de l'altra El Perno. (Curiosament, i per coincidència en el moment d'escriure aquest apunt estic a casa seva, a Sta. Cristina d'Aro).
A la expedició s'hi va afegir el conquistador, un amic de Planície.

La nit va ser superinteressant. El plan original de menjar un bon kebab al Pakis de sempre es va mudar en un kebab dels bons, de les arrels... Un kebab a la Rambla del Raval, a Barcelona... Per als que no ho saben, El Raval és un dels barris més deprimits del nucli urbà de Barcelona. Però justament per això és un d'aquests llocs on pots trobar kebabs barats i a bon preu.

I també pots trobar, tal i com ens va passar a nosaltres, una batussa entre dos magrebins que culmina en una inútil arribada de la policia municipal.

Però nosaltres a la nostra. I a la nostra ens va arribar el moment d'escollir el lloc per a sopar. Podeu creure'ns que d'opcions no en faltaven. Escollir no va ser fàcil, però tot i així vàrem aconseguir posar-nos d'acord. I el lloc escollit en va ser un anomenat Tah Majal.

El menjar va ser increible. Per variar, en comptes de demanar el típic kebab i punt, ens hi varem aseure i varem anar demanant, cadascú per la seva banda, una mostra de menjar típic d'aquests llocs. I va ser realment molt apropiat. El menjar, boníssim. I la companyía millor.

Una companyía tan impressionant, com per acabar caminant pel Raval mentres es manté una conversació sobre metafísica i metaconeixement. (Si els sentits son imperfectes i ens enganyen sovint, però alhora son la única font de coneixement, està ple d'enganys el nostre coneixement? Fins a quin punt ens podem valer d'una certesa cognitiva? A què condueix el sofisme?) Tot un grapat de preguntes que es varen quedar - obviament - sense resposta en una nit fantàstica.

(Si passeu pel Raval, els Kebaps són una opció recomanable. Però no hi aneu amb una pinta excessiva de guiris!!!).

PS: Curiosament, en el moment de publicar aquest apunt estic amb Planicie - Planosfera. Ahir varem sopar a un restaurant que tambe es diu Tah Majal, pero aquest al mig de Frankfurt. D'aqui a unes hores, despres de fer un ultim tomb per la ciutat, partirem cap a Ginebra per prosseguir amb el nostre viatge iniciatic.