Poesía: La més alta, Josep Carner

LA MÉS ALTA


Del cel em peixen les rosades blanes,
jo tinc l’amor del ventijol més franc
i veig l’alba primer que mes germanes:
só la fulla més alta d’un pollanc.

Sola dansant en mes diades vanes,
de mes germanes he traït la sang:
em són llurs vagaries tan llunyanes
com l’ull negre del pou i el núvol blanc.

Tu, vell Destí, que tan soberga em feres:
que a les ratxades tardorals primeres
caigui del cim de mon etern abril,

vegi el fullam que canta i s’esgarria
i cada giravolt de ma agonia
sigui el salut a una germana humil.

Josep Carner

Abres

MINUIT de Francis Carco

Au fond de l'impasse,
Un hôtel de passe:
Il pleut, c'est minuit.
J'entends sonner l'heure
D'une voix qui pleure
Et le pavé luit.
Qui donc ici passe?
Quelle ombre s'efface?
Au fond de l'impasse,
Par ce soir de pluie?

Francis Carco (Romance de Paris)

Anthologie de la poésie française du XXe siècle

Poésie / Gallimard

Spleen de Léon-Paul Fargue

Dans un vieux square où l'océan 

Du mauvais temps met son séant 

Sur un banc triste aux yeaux de pluie 

C'est d'une blonde 

Rosse et gironde 

Que je m'ennuie 

Dans ce cabaret du Néant 

Qu'est notre vie.

Léon - Paul Fargue (Ludions)

Anthologie de la poésie française du XXe siècle

Poésie / Gallimard

Margarita de Andrés Eloy Blanco

A Margarita Hernández-Solís

Margarita te pusieron
por la isla de mi infancia
la más brava de las islas
del mar de las islas bravas
tiene el mar metido en perlas
y en nísperos la montaña
tiene su Virgen del Valle
sus dátiles y sus playas
el retrato de Asunción
y el de Jóvito Villalba
y un sabor de gracia y miedo,
de aventura honda y salada
cuando arrima el contrabando
su riqueza trinitaria
y es una vela a la Virgen
la vela de la balandra.
Te pusieron Margarita
por la isla de mi infancia
allí dejé mis juguetes
y una hermanita enterrada.
Que te guarde a ti la Virgen
como la Isla la guarda.

Andrés Eloy Blanco. Cuernavaca 8 de diciembre de 1954

Que el món no sap on va

Que el món no sap on va
ho demostra Catalunya,
que es more i ningú ho sap,
i ho fa sense amagar-se'n.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries 

Malaurat

Malaurat, gran fill de puta,
que no saps que tens cervell.
Infidel, jo et cremaria,
com la Inquisició.
Què hi fas damunt la Terra?

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La web m'ha perjudicat

- La web m'ha perjudicat
i em fa vergonya dir-ho,
car és forma de progrés.
- Com ha estat? - De dues formes:
tu saps que uso molt software
i els fabricants, astuts,
per defecte del producte,
em desvien per no res
a la xarxa. Més valdria
més responsabilitat.
Fan com un de per Terrassa
que inclou dins els mitjons
el nom d'una cosidora,
car ja veu que estan mal fets.
I de l'altra: veig que augmenta
molt la gregarietat,
que no necessita estímuls.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La pau espiritual

La pau espiritual...
Quina grossa cabotada...!
Pels qui estimen de debò
el cervell, de cap manera
pot haver-hi treva o pau.
Sempre són muntanyes russes.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

En principi

En principi, d'un humà
cal pensar que és idiota
o dolent. Potser, millor:
que practica ambdues coses.
Si després no ho sembla tant,
costa poc rectificar-se.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries - Narrativa

Com t'estimes més la tele?

- Com t'estimes més, la tele?

- Sense so. Enriqueix més. 
Déu just parla amb les imatges,
i en té prou i més que prou.
Si parlés o fes discursos,
just seria un parisenc.
Ni sa mare no el creuria.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

errors

- Com és que has fets tants errors,
al llarg de la teva vida?
- Realment no són errors:
són l'impost que es paga a compte
per tornar inteligents.
Si no els fas, ets idiota.
És la regla universal,
a què tots hem de sotmetre'ns

Certituts Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

Fête

Feu d'artifice en acier
Qu'il est charmant cet éclairage
    Artifice d'artificier
Mêler quelque grâce au courage

Deux fusants
Rose éclatement
Comme deux seins que l'on dégrafe
Tendent leurs bouts insolemment
IL SUT AIMER
                    quelle épitaphe

Un poète dans la forêt
Regarde avec indifférence
     Son revolver au cran d'arrêt
Des roses mourir d'espérance


Il songe aux roses de Saadi
Et soudain sa tête se penche
Car une rose lui redit
La molle courbe d'une hanche

L'air est plein d'une terrible alcool
Filtré des étoiles mi-closes
Les obus caressent le mol
Parfum nocturne où tu reposes
     Mortification des roses

Fête - Calligrammes

Guillaume Apollinaire - Gallimard

Gaspar Hauser núm. 2

Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Qué cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Qué cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Qué cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l’amor amb qui sigui, sia pr la geogfrafia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Qué cadascú aboqui l’odi damunt tothom qui odia.
Qué cadascú defensi just el que li és rendable.
Qué cadascú sigui el seu propi emperador.
Qué cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a una salvatge.
Que, quan et moris d’amor, t’hagis de casar.
Que, per a poder viure, t’hagis de fer una assegurança
[de vida
Que, quan tinguis set d’aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l’hivern et vegin nu, et donin un tassó [d’aigua.
Que, quan demanis notícies, t’enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si diu salvatge a un salvatge.
Que ningú no digui “l’altre” a un altre.
Que ningú no digui “jo” al seu nom.
Que ningú no posi el sue nom sota un acte que li han [obligat a fer.
Que ningú no digui “seu” al seu amo.
Que ningú no digui “meu” al seu amor.
Que ningú no digui “teu” al seu amor.
Que ningú no digui “pare” a ningú.
Que tothom digui “mare” a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.
Cap moble no té permís per a tenir pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir d’un sol botó.
Cap home no és tan indigne com per a aguantarse [recolzat en un altre
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou documentat com per a poder anar [indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d’identitat diu d’una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir “llibertat” a la seva [llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de [tortura.
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

Blai Bonet

De Els fets

Cavil·lar

Cavil·lar. Sí, però bé,
és a dir, només quan l'ànima
ho deleja, no perquè
un veí extemporaniens ho mani, del seu lloc,
que serà sempre improbable.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà  (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Le départ

Et leurs visages étaient pâles
Et leurs sanglots s'étaient brisés

Comme la neige aux purs pétales
Ou bien tes mains sur mes baisers
Tombaient les feuilles automnales

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

Catalunya és impotència

- Catalunya és impotència?
- Ganes de col·laborar,
amor, en definitiva.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Le chant d'amour

Voici de quoi est fait le chant symphonique de l'amour
Il y a le cahnt de l'amor de jadis
La bruit des baisers éperdus des amants illustres
Les cris d'amour des mortelles violées par les dieux
Les virilités des héros fabuleux érigées comme des pièces contre avions
Le hurlement précieux de Jason
Le chant mortel du cygne
Et l'hymne victorieux que les premiers rayons du soleil ont fait chanter à Memnon l'immobile
Il y a le cri des Sabines au moment de l'enlèvement
Il y a aussi les cris d'amour des félins dans les jongles
La rumeur sourde des sèves montant dans les plantes tropicales
Le tonnerre des artilleries qui accomplissent le terrible amour des peuples
Les vagues de la mer où naît la vie et la beauté

Il y a là le chant de tout l'amour du monde

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

Canviar, canviar

- Canviar, canviar i
canviar. Aquesta és regla,
que no falla, universal.
- Desgavell, això seria
si tothom fes el que dius.
- Ignorant! Si canviessin,
tornarien assenyats.
Ara no fan res que ho sigui.
- Però, què és 'intel·ligent'?
- Bellugar-se com fa l'ànima.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà  (1940 - 2004)

Editorial Empúries

Exercice

Vers un village de l'arrière
S'en allaient quatre bombardiers
Ils étaient couverts de poussière
Depuis la tête jusqu'aux pieds

Ils regardaient la vaste plaine
En parlant entre eux du passé
Et ne se retournaient qu'à peine
Quand un obus avait toussé

Tous quatre de la classe seize
Parlaient d'antan non d'avenir
Ainsi se prolongeait l'ascèse
Qui les exerçait à mourir

Calligrammes - Apollinaire

Gallimard

Cal parlar?

- Cal parlar? -Sempre, però
no al carrer, ans dins l'alcova
i amb si i just amb si.
Però això és impossible.
T'has d'ajeure, tancar els ulls,
deixar anar ben lliure l'ànima.
I deixar que et digui allò
que just diu dins la penombra.
Tu respons plàcidament
sense estirabots ni càlculs.
El diàleg pot durar
més d'un dia: una setmana...,
lluny dels crits i del xerrim
de les teles o de l'ONU.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà (1940 -  2004)

Editorial Empúries