divendres, d’abril 30, 2010

Cuando la hierba parece más verde...

Cuando la hierba parece más verde
al otro lado de la valla...


A veces ocurre que ...
para comprobarlo ...
metes la cabeza demasiado...


... y cuando te das cuenta de que te has metido en una situación de la que es difícil salir, hay una cosa que siempre debes recordar.....

No todo el mundo que aparece es para ayudarte!!!!!

dijous, d’abril 29, 2010

MKT

Marketing femenino
1.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. Te acercas a él y le dices: “Soy muy buena en la cama”. Eso es Marketing Directo.
2.- Estás en una fiesta con un grupo de amigos y ves un chico muy atractivo. Uno de tus amigos se le acerca y le dice: “Esa chica de ahí es muy buena en la cama”. Eso es Publicidad.
3.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. Le pides su número de celular. Al día siguiente le llamas y le dices: “Soy muy buena en la cama”. Eso es Telemarketing.
4.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. Lo reconoces. Te acercas a él, le refrescas la memoria y le dices: “¿Te acuerdas lo buena que soy en la cama?”. Eso es Customer Relationship Management.
5.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. Te levantas, te arreglas la ropa, te acercas a él y le sirves una copa. Le dices lo bien que huele, admiras su traje, le ofreces un cigarrillo y le dices: “Soy muy buena en la cama”. Eso son Relaciones Publicas.
6.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. Te acercas a él y le dices: “Soy muy buena en la cama”, y además, le enseñas una teta. Eso es Merchandising.
7.- Estás en una fiesta y ves un chico muy atractivo. El se acerca a ti y te dice: “He oído que eres muy buena en la cama”. Eso es Branding, “el Poder de la Marca”.
Marketing masculino
1.- Estás en una fiesta y ves a una chica muy atractiva. Te acercas a ella y le dices: “Soy muy bueno en la cama y aguanto toda la noche sin parar”. Eso es Publicidad Engañosa, y está penada por la Ley.

dimecres, d’abril 28, 2010

Homenaje a Mónica BodyCombat

Hoy un pequeño homenaje.

Hace ya 2 años y un par de meses que mirando por mi salud decidí apuntarme a un gimnasio.
Empezé con lo típico... Cinta, elíptica, y algunas pesas... Y pronto me llamó la atención las clases de grupo, sobretodo las de un ejercicio llamado BodyCombat.

Mi amiga LadySnake ya me lo había recomendado, y lo probé con éxito. Tanto que ella misma me regaló unos guantes. El BodyCombat consiste en un entrenamiento basado en los ejercicios más comunes de los principales deportes de combate, Boxeo, Moi-Tai, Karate, Kick-Boxing, Kapoeira, etc. Pero sin combate, es decir, dando los golpes al aire... Una forma no violenta de gastar muchas calorías.
Pero hoy el homenaje en concreto no es al deporte, que me encanta, sinó para la mejor monitora de BodyCombat que he tenido, Mónica. Una chica simpatiquísima y mexicana a la que todos adorábamos.
Pero dejó el país y regresó al suyo, dejando un vacío espiritual y deportivo en todos nosotros.
Las fotos las sacaron algunas de las chicas que iban a las clases el dia de su despedida. Y no os imagináis la cantidad de fotos que sacaron.




Esa sonrisa! Para ti Mónica! Te deseo toda la suerte en tu nueva aventura en casa (México).

Aunque no os lo creáis, yo salgo en la foto. Me encontráis?

dimarts, d’abril 27, 2010

Fundamentals of Communication

1. Communication is perception
2. Communication is expectation
3. Communication makes demands.
4. Communication and information are different and indeed largely opposite- yet independent.

dilluns, d’abril 26, 2010

The Principles of Innovation: The Dont's

  1. The first is simply not to try to be clever. Innovations have to be handled by ordinary human beings, and if they are to attain any size and importance at all, by morons or near-morons. (...)
  2. Don't diversify; don't splinter; don't try to do too many things at once. This is, of course, the corollary to the "do" be focused! (...)
  3. Finallly, don't try to innovate for the future. Innovate for the present! And innovate may have long-range impact; it may not reach its full maturity until twenty years later. (...)
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business 2005

diumenge, d’abril 25, 2010

Doctor Who (IV) - El segon doctor

L'any 1966, el nou equip productor de Doctor Who, descontent amb el caràcter de William Hartnell i amb els seus continus problemes de salut, va decidir substituir-lo per Patrick Throughton.

Sense voler-ho varen introduir a la sèrie d'aquesta manera una de les més originals senyes d'identitat: la regeneració. El Doctor, quan perd força, es regenera, canviant totalment d'aspecte.

I a la segona história de la quarta temporada (1966-1967), el Doctor es veu aminorat pels Cybermen i s'ha de regenerar.

  1. The Power of the Daleks (El poder dels Daleks): aquesta tercera història de la quarta temporada, primera amb Patrick Throughton, és una de les històries que foren eliminades per reciclatge de cintes i falta d'espai a la BBC. Al DVD "Lost in Time" s'hi conserven petits fragments, com per exemple la sorpresa dels companys del Primer Doctor quan es troben l'extrany a dins de la TARDIS.
  2. The Highlanders: per desgràcia aquesta història, que destaca per ser la història on Jamie McCrimmon s'uneix a la tripulació de la Tardis, que ja no abandonaria fins al 1969, juntament amb Patrick Throughton i Zoe Heriot que s'unirá més endavant a la tripulació. En aquest moment la tripulació de la Tardis estava composada per Polly i Ben i Jamie.
  3. The Underwater Menace (L'amenaça submarina) és una altra història perduda, de la que només es conserva un dels 4 episodis, que ha estat editat al DVD "Lost in Time". Un tirà crea una raça híbrida humans-peix per tal de que s'encarreguin de la pesca... I els esclavitza... El Doctor i els seus amics posaran fi a aquesta situació.
  4. The Moonbase (La Base Lunar) és una història de la que només es conserven 2 dels 4 episodis, en la que el Doctor & Co s'han d'enfrontar de nou als Cybermen. Els episodis supervivents es poden obtenir a "Lost in Time"
  5. The Macra Terror (El terror dels Macra) introdueix unes noves criatures al món whosie, que tenen una lleu aparició a un episodi de les noves series amb David Tennant. Els Macra, uns crancs enormes que viuen del dióxid de carboni, i que esclavitzen la humanitat per tal de que en produeixi. Per desgràcia s'han perdut els 4 episodis i només petits fragments es conserven al DVD "Lost in Time".
  6. A The Faceless Ones (Els Sense-Rostre) la Tardis es materialitza enmig de la pista d'aterratge en un aeroport. Obviament el Doctor és parent de la Jessica Fletcher: allà on va en passa alguna! I en aquest aeroport hi ha una trama d'extraterrestres sense personalitat (gasosos) que venen a la terra per robar la personalitat i carcassa humanes sota l'aparença d'una línea de vacances per a joves de baix cost. A "Lost in Time" (DVD) s'en conserven 2 dels 6 episodis. Aquesta história destaca per ser la última dels companys Polly i Ben, que són dels que són abduïts pels Aliens sense-rostre.
  7. La quarta temporada acaba amb 'La Maldat dels Daleks' (The Evil of the Daleks), que s'han apoderat amb el secret del viatge en el temps i l'espai i es planten a l'época Victoriana... On un científic, sota coacció, els ajuda. La coacció és que tenen presonera a la seva filla, Victoria, que després de que el Doctor venci als Daleks, i davant la mort de la seva família i amics, decideix unir-se a la Tardis. A "Lost in Time" se'n conserva un episodi només.
La cinquena temporada (1967-1968) , segona de Patrick Throughton, va tenir tan mala sort amb els episodis eliminats (Perduts en el temps) com la quarta... Tanmateix la BBC va fer moltes copies dels episodis per enviar a ultramar, i moltes d'aquestes còpies han aparegut a les golfes i magatzems de televisions d'arreu del món i han estat tornades a la BBC per tal de completar els buits del seu arxiu. D'altres episodis han estat trobats a les col·leccions d'alguns col·leccionistes de material de televisió antic o vells frikis de la sèrie... Això ha permés l'edició de DVDs com "Lost in Time" amb la majoria d'aquests episodis miraculosament recuperats, o fins i tot la reconstrucció d'històries senceres, com és el cas de la primera història de la cinquena temporada.

  1. La temporada comença amb l'enemic preferit del segon Doctor: The Tomb of Cybermen (La tomba dels Cybermen). El Doctor, Jamie i Victoria es troben amb una expedició humana de científics-matemàtics-arqueólegs que busquen la tomba dels Cybermen amb motius més o menys diversos i més o menys honorables... Obviament el Doctor els recomana mantenir-se allunyats dels Cybermen, però com que l'ignoren decideix unir-se a l'expedició perquè si hi ha algú que pugui minimitzar la força dels híbrids, és el Doctor... Una història que compta amb un matemàtic com co-guionista i això s'agraeix molt perquè li aporta una perspectiva molt interessant i original, tot i que... Bé d'això ja en parlarem més tard. The Tomb of Cybermen es pot trobar en el DVD box set "The Cybermen Special Edition".
  2. A The Abominable Snowmen (Els abominables homes de neu) el Doctor i companyia s'enfronten al fred i a uns estranys alienígenes amb forma de Yeti governants per una inteligencia suprema que s'amaga a un monestir Budista (o semblant). Només s'en conserva un episodi dels 6 disponible al DVD "Lost in Time".
  3. The Ice Warriors (Els Guerrers de Gel) no ha estat editada encara en DVD i per tant jo no he tingut el plaer de veure-la. Es rumoreja que s'están reconstruint mitjançant animació els 2 episodis que es varen perdre (dels 6 de la història) i que la história podria veure la llum en DVD durant el 2010. Però només és un rumor i la BBC no ha anunciat res. Tanmateix no seria la primera vegada que es reconstrueixen amb animació episodis desapareguts: ja va passar amb The Invasion... Però d'això ja en parlarem mes endavant.
  4. The Enemy of the World (L'enemic del món): un dictador maltracta els habitants d'Austràlia en un futur llunyà... No trigarán a descobrir, el Doctor i els seus amics, que físicament el dictador és idèntic al Doctor. Aprofitarán la confusió per desfer els plans del malvat dictador. Només es conserva 1 dels 6 episodis a "Lost in Time".
  5. The Web of Fear (La xarxa de terror): la nau Tardis es posa sobre la Terra al 1969... Però tot sembla mort. Tot cobert d'una estranya xarxa del tipus tel d'aranya... Més enllà, dins de la xarxa de metro, s'està lliurant una guerra entre els Yeti! que aconseguiren escapar i l'exèrcit britànic, comandat pel Brigadier Lethbridge-Stewart (aleshores encara comandant) que esdevindria un personatge clau en el futur de la serie. (Especialment amb el Tercer Doctor). Dels 6 episodis només se'n conserva un a "Lost in Time".
  6. Fury from the Deep (Fúria de les profunditats)... Tots els episodis s'han perdut. Alguns petits fragments están disponibles a "Lost in Time".
  7. The Wheel in Space: La roda a l'espai és una estació espacial que es veu atacada pels Cybermen. A aquesta història, després de que Victoria Waterfield preferís quedar-se a la terra a l'episodi anterior, Zoe Herriot decideix unir-se a la tropa Tardis, tot configurant així la tripulació que ja seria definitiva fins al final dels dies del Segon Doctor Who i de la série de televisió en blanc i negre. Així es tancava la Temporada 4 de Doctor Who.
Temporada 6 (1968-1969): la última amb Patrick Throughton, la última en blanc i negre... I la que va establir les bases del que sería Doctor Who en el futur.

  1. The Dominators: (Els Dominants) no publicada en DVD encara. Es conserva íntegrament.
  2. The Mind Robber (El lladre de ments) és una de les históries més notables del Segon Doctor. Sense cap dubte un brillant exercici de la submissió d'un programa de televisió al servei de la literatura i de la imaginació. Plenament conservada, restaurada i publicada en DVD, en aquesta aventura el Doctor, Jamie i Zoe són atrapats en un estrany món on res sembla existir i on corren el risc de convertirse en simple literatura... Imaginació literària... Però malgrat super-herois de còmic, meduses i unicorns, Doctor & Co. s'ensurten en aquesta llarga aventura.
  3. De lluitar contra personatges ficticis, els nostres amics es troben amb la difícil missió d'evitar una invasió del Planeta Terra encoberta. Un ambiciós home de negocis s'alia amb els Cybermen per tal de conquerir el control suprem de la terra. El que no entén es que els Cybermen no tenen amos, i que només l'están utilitzant. Per sort, el Doctor, troba el Brigadier Lethbridge-Stewart ara al capdavant de la United Nations International Taskforce, una força militar destinada a fer front a les amenaces alienígenes... Junts acaben amb l'amenaça a la història The Invasion, del Box Set The Cybermen Special Edition, i que és pionera en l'ús d'animació per reconstruir els episodis perduts (2 dels 10).
  4. The Krotons encara no ha estat llançada en DVD, i per tant no l'he vist (ja en faré la crítica quan aparegui).
  5. A Les Llavors de la Mort (The Seeds of Death) la Tardis i el Doctor aterren a la terra en un futur en el qual el transport aeroespaial ha estat completament abandonat en favor del T-Mat, un mitjà de transport per materialització-desmaterialització similar al de Star Trek. El T-Mat té el centre principal de control a la Lluna. Des d'allà es pot enviar qualsevol cosa a qualsevol capital important del món. Per això és l'objectiu perfecte per als plans d'invasió de la terra que tenen els Ice Warriors, que fan així el seu retorn a la serie. Un episodi bastant convencional sense gaire novetats.
  6. The Space Pirates o Els Pirates de l'espai, és la última de les históries de Doctor Who amb episodis perduts. Tansols se'n conserva un que forma part del DVD "Lost in Time".
  7. La última història de Patrick, Jaime i Zoe havia de ser especial. Esplendorosa. I alhora havia de revelar secrets sobre aquell personatge, el Doctor... Que estava predestinat a canviar de companys, de cara i a abandonar el blanc i negre per un nou mon de color. Tot aixó, juntament amb problemes de pressupost, va provocar The War Games (els jocs de Guerra). Per segona vegada a la série (recordem The Time Meddler) apareixia un altre individu capaç de viatjar en el temps i l'espai... Algú que deia ser de la mateixa gent que el nostre Doctor... Els Senyors del Temps (Time Lords). El misteriós malvat és un fugitiu de la seva pròpia raça... El Doctor també, però d'un altra mena. mentres el malvat està aliat amb una violenta raça extraterrestre encaparrada amb la conquesta de l'univers, el Doctor tan bon punt s'hi veu involucrat, hi posa tot de la seva part per impedir-ho. I en els plans de tot això hi ha els éssers humans, escollits per ser la raça més violenta de l'Univers (no en va s'han passat tota la vida matant-se els uns als altres). Els humans, abduïts de temps de guerres de cadascún dels seus temps i manipulats per creure que continuaven lluitant per les seves causes, en realitat estan enmig d'una salvatge prova selectiva: només els més violents i aptes per a la guerra sobreviurán als enfrentaments entre ells. Només aquests formarán part de l'exèrcit que empraran per conquerir l'Univers... Per primera vegada des de 1963, el Doctor no pot resoldre el problema sol... I es veu obligat a cridar als seus, els Time Lords (Senyors del Temps) i a fugir per a que no el castiguin per la seva deserció passada. Malgrat tot, la insistencia inconscient de Jamie i Zoe de restar junts, exposa el Doctor al seu judici i sentència: canvi d'imatge, exili a la Terra i oblit del secret dels viatges en l'espai i el temps.
I així acaba la era del Segon Doctor, Patrick Throughton i la era del Doctor Who en blanc i negre. I comença una nova era plena d'il·lusió per a mi...

Altres continguts de Doctor Who:

dimarts, d’abril 20, 2010

Un blog de poesia

Como hace tiempo que no pongo nada de poesía, os invito a leer los poemas que aparecen en el blog de este compañero mío de trabajo.

dilluns, d’abril 19, 2010

Principles of Innovation: the Dos

  1. Purposeful, systematic innovation begins with the analysis of the opportunities. (...)
  2. Innovation is both conceptual and perceptual. The second imperative of innovation is thereforeto go out to look, to ask, to listen. (...)
  3. An innovation, to be effective, has to be simple and it has to be focused. (...)
  4. Effective innovations start small. (...)
  5. A successful innovation aims at leadership.
The Drucker Essential
Peter F. Drucker
Collins Business

diumenge, d’abril 18, 2010

Is a Decision Really Necessary?

There is one final question the effective decision-maker asks: Is a decision really necessary? One alternative is always the alternative of doing nothing.
Every decision is like surgery. It is an intervention into a system and therefore carries with it the risk of shock. One does not make unnecessary decisions any more than a good surgeon does unnecessary surgery.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business 2005

dissabte, d’abril 17, 2010

Three conditions for a Successful Innovation

  1. Innovation is work: It requires knowledge. It often requires great ingenuity. (...) In innovation as in any other work there is talent, there is ingenuity, and there is predisposition. But when all is said and done, innovation becomes hard, focused, purposeful work making very great demands on diligence, on persistence, and on commitment. If these are lacking, no amount of talent, ingenuity, or knowledge will avail.
  2. To succeed, innovators must build on their strengths. Successful innovators look at opportunities over a wide range. But then they ask, Which of these opportunities fits me, fits the company.
  3. And finally, innovation is an effect in economy and society, a change in the behavior of customers, of teachers, of farmers, of eye surgeons- of people in general. (...) Innovation therefore always has to be close to the market, focused on the market indeed market-driven.
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

divendres, d’abril 16, 2010

Una de guerres i militars...

Guerres i militars i conflictes bèlics. Especialment el conflicte més famòs de la història del cinema: la Segona Guerra Mundial, els nazis i les seves malifetes.

Per començar una sèrie de la BBC de notable éxit internacional. Una sèrie que era de tant en tant un entreteniment familiar d'alta qualitat.

Trivialitzar les guerres no és quelcom positiu. Però ridiculitzarles i satiritzarles, tant les guerres com les situacions absurdes causades per aquestes, és un exercici d'inteligència.

Allo Allo! (1982 - 1992, filmaffinity) és un d'aquests exercicis.

L'acció es situa a la França ocupada. Un cafè d'un poblet es veu convertit en un punt en ebullició. D'una banda el cafè és el centre d'operacions encobert de la resistència francesa. D'altra banda, és el café preferit dels nazis alemanys. El resultat: una barreja hilarant de situacions absurdes i esbojarrades. Una sèrie que em porta bons records.


En un nivell ja més de propaganda (i que en aquest cas no té cap relació amb la Segona Guerra Mundial ja que té una ambientació més contemporànea), tenim Oficial y Caballero (1982, filmaffinity) d'aquests típics melodrames pseudo-bèlics per a tots els públics... Més o menys.

Orientat cap al lluiment de l'aleshores jove actor Richard Gere, un clàssic dels 80/90 que començava a despuntar, el film narra la história d'un recluta i els seus companys durant la seva instrucció a l'Acadèmia Militar. Les noies del poble del costat de l'Acadèmia Militar tenen per costum buscar marit entre els aspirants a soldat, que solen ser molt bon partit. El problema es la cruel estratègia que tenen per tal d'atrapar els joves kadets: quedar-se embarassades. Una d'elles, la que es veu amb l'amic del Gere, menteix al noi i li diu que està embarassada quan no és veritat, empenyent-lo així al suicidi... Una película moralista que critica aquestes actituts, però molt acceptable des del punt de vista formal de l'entreteniment.

Molt més interessant, tanmateix és Los falsificadores (2007 - filmaffinity), una dura però genial película austríaca sobre la Segona Guerra Mundial. Basada en fets reals, relata com els nazis varen salvar de les dutxes de gas un grup selecte de grans especialistes falsificadors de moneda per tal de falsificar les monedes dels principals enemics dels Nazis: sobretot la Lliura i el Dòlar. El motiu? Una guerra económica, inundar els mercats de diners per devaluar-ne les monedes i provocar-los crisis internes que els debilitàs en la guerra. Els falsificadors no tenen massa elecció... L'únic problema es que alguna cosa o alguna persona els boicoteja per tal d'evitar l'éxit nazi.

Merescudísim l'Óscar a la millor película de parla no anglesa del 2007!

I sense deixar de banda la Segona Guerra Mundial, passem al món del director de culte de moda: Quentin Tarantino i la seva película pseudo-històrica Malditos Bastardos (Inglorious Bastards, 2009, filmaffinity).

Brad Pitt i Diane Krueger destaquen en l'immens repertori d'una película que reescriu la història. Els Bastards són un grup d'élit infiltrat rera les línees enemigues que sembra el terror entre les tropes nazis. La seva brutalitat i inclemència desquicien fins i tot al Fürer (Nein Nein Nein Nein Nein). Només el també temible coronel de la Gestapo i de les SS Hans Landa els pot fer ombra. Paral·lelament hi ha la historia de Shosanna, qui de nena va veure com Landa i els nazis executaven a tota la seva familia. El pla: acabar amb tots els grans mandataris del règim. Cadascú a la seva manera.

El resultat, una película que no ha satisfet les expectatives generades per la seva promoció i la reputació de Quentin Tarantino. Es troba a faltar bona part de la frescura i de la insolència Tarantinianes. Els diàlegs, les entremeliadures... I sobretot considero que els personatges no estan suficientment explotats. Potser peca d'excessivament ambiciosa. Potser es perd massa en detalls al principi. Però dura 153 minuts i jo tinc la sensació, que es passa 60 minuts descrivint uns personatges que desapareixen de cop en una escena de 4 minuts.

Tanmateix el resultat no per res negatiu. És una película original, creativa, irreverent... L'únic problema és que falla en la perfecció del argument en general i dels detalls en alguns moments determinats.

El final em permet perdonar tot aixó.

dimecres, d’abril 14, 2010

Crónica de un Halloween lejano

Hace ya algunos meses que pasó Halloween, casi medio año ya. Pero entre el lío de mi mudanza (eso será otro episodio) y las Navidades y los viajes fallidos de trabajo, no me ha sido muy posible mantener el blog al día... Pero poco a poco mi vida se va normalizando y voy recuperando un poco el ritmo normal...

La historia de hoy cuenta las aventuras de un grupo de amigos muy dispar en un un día de Halloween cualquiera.

Antes de nada debo contar que yo personalmente odio disfrazarme. Bueno, no es que lo odie, es que simplemente no lo hago nunca. Ni por Halloween ni por Carnaval.


El plan propuesto de todas formas proporcionó satisfacción a todos de un modo u otro.

Unos vicios a las videoconsolas,
unas risas,
un pica-pica.

En casa de ALX (derecha) grandísimo amfitrión.

Otros por su cuenta tenían intereses diferentes, como demuestra esta foto traicionera que no tiene precio. DVD y el hermano de ALX sonriendo intentando disimular su actividad real, que se puede apreciar en la pantalla del ordenador que tienen detrás...

Estos pillines...
Y ahí riendo como si fueran buenos chicos!!!!!!


Yo ni disfraz ni cara de buen chico...
Con la cara que tengo ya tengo bastante.
Y si alguien pregunta, voy de fantasma!

Muy currado lo tenía ALX.
Hasta tenía una especie de esqueleto colgando que reía en plan ultratumba a la vez que se le ponían los ojos rojos.

Bueno, entre risas, videojuegos y pica-pica pasó la tarde, y se hizo noche.

DVD y yo teníamos decidido que no íbamos a salir. Los demás iban a salir aunque no todos se iban a disfrazar.

Pero los que se iban a disfrazar debían prepararse...

Unos optaron por unas sencillas máscaras.
Otros se lo tomaron algo más en serio.

Bueno, quizás no tan en serio!!!

Es que Xantito es mucho Xantito!

Ahora ya sabéis que cara hace uno de los nuevos aliens-colaboradores de este blog.

La cuestión es que tanto Xantito como NOJ se tomaron lo de Halloween mucho más en serio que yo.

Como esta foto demuestra... Vivían el papel! Puro dramatismo! Puro Arte Dramático!

La pregunta que queda es, como consiguió la única chica de la fiesta esa mordedura?

Si ese era su disfraz... No se puede negar que no sea un disfraz muy pragmático, barato y sencillo.

En cualquier caso, como diría el anuncio de MasterCard.

Fiesta en casa de ALX: 40 euros
Botellas de Brugal: 60 euros
Maquillaje y disfraz: 20 euros
Entrada discoteca: 18 euros
Consumiciones: 30 euros

Hacer una foto como esta a las tantas de la madrugada:

NO TIENE PRECIO

dimarts, d’abril 13, 2010

HTC Hero

+

Pis nou

=

...

Una de Thrillers d'autor...

Toca l'apunt de cinema!
Aquesta secció que a mi tant m'agrada però que tan poc furor obté dels meus lectors...
Avui un petit recorregut pel cinema d'ara i sempre, que iniciarem l'any 1962 i acabarem al 2009.

La primera parada és Experiment in Terror (1962), que té com a títol castellà Chantaje contra una mujer. Una película clàssica d'intriga i suspense. Una empleada d'un banc és assaltada i amenaçada: si no roba una certa quantitat de diners del banc on treballa la seva germana serà assassinada.

La dona decideix posar-se en mans de l'FBI, que l'ajudaran a rastrejar una de les trucades que els portarà al culpable. Cinèma negre clàssic nord-americà. Una película molt encertada! No mereix més explicació... Nomes mencionar que el seu director és Blake Edwards, autor d'obres tan dispars i desiguals com Desayuno con Diamantes (Breakfast at Tiffany's), La Carrera del siglo, bona part de la nissaga de La Pantera Rosa i l'inspector Clouseau, 10 La mujer perfecta, o ¿Víctor o Victoria?

La única conclusió d'aquesta llista (parcial) de títols, és que va acabar convertint-se en tot un especialista del cinema d'humor en totes les seves dimensions. Així que Experiment in Terror es pot considerar una raresa en la seva filmografia.

Una raresa d'índole ben diferent és la Chinatown (1974) de Roman Polanski. Homenatge en estat pur al cinema negre més negre negre, presenta les desventures d'un investigador privat que va a la deriva entre intrigues polítiques, económiques i familiars que involucren fins i tot al més pintat.

Aquesta película, en la que Nicholson fa un paperàs, està sobrevalorada, al meu entendre. Potser és cert que el clima de tensió constant i el ritme addictiu de la película són actius molt bons. Però personalment consider que el final és inverosímil. No en parlaré per no espatllar les sorpreses previsibles aquells que no l'hagueu vist.

Ara bé, si que vull deixar ben clara la meva decepció justament a un guió que tot i guanyar un Óscar, em va deixar en un total 'coitus interruptus'.

Tanmateix no deixa de ser un clàssic intemporal i una de les obres més aclamades del polèmic Roman Polanski, juntament amb El Pianista. Molt lluny quedarien altres títols seus com 'El baile de los vampiros', o 'Lunas de hiel'.

Així arribem al film atípic del dia. Cleaner (2007), una película independent d'un director habituat a les grans cintes: Jungla de Cristal 2, Deep Blue Sea, La isla de las cabezas cortadas, Memoria Letal, o el recent remake de El Exorcista...

Tanmateix Cleaner NO es una gran cinta. Més aviat és un thriller molt inhabitual. Original, però alhora intrascendent. Samuel L. Jackson interpreta a un Cleaner, l'amo d'una empresa dedicada a la neteja de escenes de crims(que té com a principal client la policia). Vidu, tot el que li queda és la seva filla.

Un dia, té una feina més. El problema es quan descobreix que l'escenari d'un crim no havia estat processat per la policia... I es converteix en el principal sospitós de la investigació per la desaparició de l'amo de la casa.

De mica en mica pren força a la trama la presència de la sexy dona de l'home desaparegut (obviament assassinat), interpretada per la despampanant i curvilínea Eva Mendes (foto!), i el cap de policia, temps enrere un antic amic del cleaner que l'ajuda a esclarir la veritat. Cosa complicada tenint en compte l'enemistat que li profesa el detectiu encarregat de la investigació. Una película interessant per als amants dels thrillers. Ben feta... I amb un toc alternatiu. (Molt d'éxit, tanmateix, no va tenir, si es té en compte que a Espanya es va estrenar dos anys deprés de la seva estrena als EEUU).

I per acabar l'apunt d'avui, un remake.

La veritat es que tampoc coneixia la película original Pelham 123. El que si que em va cridar l'atenció el plantejament de la nova versió a càrrec de Tony Scott, germà menys famós de Ridley Scott que malgrat tot és responsable de títols com Top Gun, Superdetective en Hollywood II, Dias de Trueno, El último Boy Scout, Marea Roja, Enemigo Público, El fuego de la venganza i Dejà Vu entre altres. (Totes elles de qualitat i pressupost desigual)

Asalto al tren Pelham 123 (2009, filmaffinity) com diuen algunes crítiques és una película que perd en la última mitja hora tot el crèdit que guanya en els primers 40 minuts. També diu d'ella la crítica que es una suma de coses no extraordinaries: res destaca positivament, ni negativament. És un thriller d'intriga, amb un ritme interessant, amb una trama curiosa, que pretén culpar al pobre malversador d'una de grossa... I que converteix al malversador en l'únic interlocutor acceptat pel segrestador del tren número 123 en direcció a Pelham.

Els motius... Un enigma. Les exigencies... Una cortina de fum? La película... Una intriga!
El pitjor: les intermitencies de les imatges del final de la película... On surt l'helicópter... Molt trist vinguent d'un director de la talla del Tony Scott.

dilluns, d’abril 12, 2010

Communication

Communication (...) is not a means of organization. It is the mode of organization.
The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business (2005)

diumenge, d’abril 11, 2010

Impactant - Cazas perseguint UFO al Regne Unit

Al Regne Unit, mentre a Espanya tothom parla del clàssic del futbol, un conductor ha enregistrat des d'una gasolinera unes imatges impactants que curiosament cap mitjà de comunicació espanyol no recull a les seves págines.

Es tracta d'un OVNI perseguit per un parell d'avions militars de la Royal Air Force (RAF) britàica.

Es possible que tot sigui només una broma, (entregistres els avions militars i després amb un editor hi afegeixes l'ovni que està sospitosament quiet). Però fins it tot mitjans com el Daily Mail
es pregunten quin grau de veracitat tenen aquestes imatges... Impactant! Tant com el Messi i el Pedrito que tampoc son d'aquest món!


divendres, d’abril 09, 2010

Salut!

En realitat tornaré el 12 d'aquest mes... Decidit!
Estic sensible i inestable... Serà l'operació?
:)
Tres apunts en un dia! (Serà per dissimular tots aquests dies de mandra i silenci virtual?)

Maybe...

Maybe I will return before... I don't know!

Vacances al blog

Vacances per stress post traumatic - Retorn : 23 Abril
Vacaciones por estrés post-traumatico - Retorno : 23 Abril
Post Traumathic stress hollidays : return : 23 Abril