Mark Twain li va posar a la boca d'un personatge la idea següent:
Que una idea sigui popular, com l'esclavitud, no vol dir que estigui bé.
Si més gent fos exposada a aquestes reflexions i menys a la telebasura potser la societat aniria una mica millor.
Després foren The Specials que reprengueren una variació d'aquest tema (amb inspiració directa o indirecta).
Es bastante estúpido perseguir a alguien con la cara de Steven Seagal encontrarlo por la espalda y decirle "Alto!" antes de disparar... dejando tiempo para que él dispare primero...
Leer este blog ayudaría a muchos esbirros y secuaces seguir con vida. Y ser un anti-heroe malote
PS: Recomendamos primero disparar y después gritar Alto! es mucho mejor para tu seguridad.
Os cuento una curiosidad chula.
(...) Another change along this line was the name "OCP". It was to be "ICM". A clear jab at "IBM", just to be funny. In fact in the final scene where the evil corporate madman falls to his death he was to hit the ICM sign on his way down, breaking it and forming a "B". Of course cooler heads prevailed and it never made it past my sketch pad. I still have the silly sketch of it. (...)"
http://www.robertwebb.com/robocop.htm
Os dejo los enlaces a la peli en FA:
https://www.filmaffinity.com/es/film528679.html
https://www.filmaffinity.com/es/film745662.html
"Progress is a very flexible word... You can make it mean whatever you want it to mean."
Després de dos anys de Doctor Who en color, les coses no podien anar millor. Les audiències havien revifat. I la parella formada per Jon Pertwee i Katy Manning com el Tercer Doctor i Jo Grant, tenia una sincera i agradable química que feia que tot funcionés molt bé.
El que es podria anomenar la Trilogia de X-Men acabà l'any 2006 amb "X-Men: la decisión final" (Bryan Singer) que deixà a tots els seguidors de la nissaga amb les ganes de veure (fora de la animació) la conversió de Jane en la malvada i poderosa Fènix. (Veure apunt sobre la pel·li)
Pero sense cap dubte de totes la millor i més espectacular, amb un guió excel·lent, amb unes actuacions més decents, és "X-Men: Primera Generación" (2011, Mathew Vaughn). Aquesta pel·lícula aborda un dels aspectes claus de la profunditat humana del món dels superherois: la dualitat. Fugint del maniqueisme (com diria el meu estimat amic Planície, que precisament mai no veuria una pel·lícula d'aquesta índole) X-Men: Primera Generación ressalta que en realitat al món només hi ha gris... Rebutjant aquells que intenten presentar un món regit per la dualitat entre el blanc i el negre, entre el bé i el mal, el correcte i l'incorrecte... En realitat tots tenim uns orígens. Tota acció té una reacció i sovint una causa. I de vegades, petits detalls i petites vivències poden crear dues formes distintes de veure el món: el món dominat per els éssers sobrenaturals mutants i el món on conviuen en pau mutants i humans normals. Clar que sempre hi haurà al davant els éssers tan ordinaris que moguts per la por al desconegut, la por a la diferència i la por a perdre el poder buscarán destruir tot signe de mutació. I potser la mutació no és més que una evolució natural de la espécie humana.
El erotismo es lo que se desarrolla "en la cabeza", es una función cerebral. La pornografía es lo que hacen los cuerpos y el espectáculo que producen: es una función corporal. El erotismo es imaginativo, la pornografía es demostrativa [...]. El erotismo son los fantasmas, es decir, representaciones imaginarias.
El tribunal sentencia al Doctor a canviar d'aspecte, a perdre el secret del viatge en el temps i l'espai (la seva nau queda inutilitzada) i a l'exili al planeta Terra. És així com preparen el camí d'un nou Doctor Who, encarnat per Jon Pertwee i que está obligat a lliurar les seves batalles i còrrer les seves aventures a la Terra. Totes aquestes novetats, sumada a l'inici de l'emissió en color de la série, suposaren un replantejament molt exitós per al Doctor. 
