No hi ha res a fer.
Manllevant una metàfora de l'Andrés Calamaro, he de reconèixer que sovint em sento com un salmó, sempre nadant en contra-direcció. Per exemple, m'encanta començar un apunt sobre la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells citant Calamaro. També tinc un costum poc habitual: si un llibre té tan d'éxit que en fan una pel·lícula, mai no perdo el temps llegint-lo. M'estimo més esperar a la pel·li: en realitat hi ha molts llibres extranys (com Certituds Immediates) i per tant menys gregaris i estults. És a dir, que m'aporten un major fet diferencial molt més enriquidor.
I clar, el cas de "The Lord of the Rings" (tcc "El Senyor dels Anells"), famosa i mítica obra de la literatura anglosaxona es curiós. Un clàssic de culte i best-seller de tots els temps no podia ser l'excepció. En realitat, la influéncia en l'época universitària del meu bon amic Planície / Planosfera (dues referéncies en dos dies, serà que el trobo a faltar al yanki aquest) en certa manera va 'contagiar-me' un cert i curiós sentiment elitista: si arriba al gran públic, a les masses, és que es buit. (Certament Miquel Bauçà hi estaria d'acord).
En conseqüència, el cinema és un medi molt més adient per als productes de la cultura pop (per popular i populista) que no pas un llibra. El cinema d'aquest tipus es una mena de concentrat que estalvia temps alhora que entretén: per què passar-se un any llegint un llibre si amb 3 pel·lis de 3 hores en pots sortir...
I amb aquest plantejament, com un Golum enlluernat per la primera visió de l'anell, vaig gaudir bocabadat de la primera entrega de la trilogia: als 5 minuts ja era un fan de la versió cinematogràfica sense haver llegit ni una sola pàgina del llibre. La segona i la tercera entrega no foren gens ni mica decebedores. El món de fantasia (mérit de Tolkien)... La impecable recreació plena d'imaginació i detalls del creatiu univers Tolkià per part de Peter Jackson, un director que venia del món del gore, m'encisà, m'embaladí, em seduí completament.
Clar. El gran avantatge d'aquesta situació era bastant obvi: els àvids lectors que havien comés l'error de llegir-se 3 vegades els llibres entre la seva adolescència i el moment de les estrenes de les pel·lis sortien sempre decebuts... Perquè quan hom llegeix un llibre es crea un univers imaginari en el qual la imaginació amb tota la seva potència fa i desfà i crea uns models, uns mites... I dóna més importancia a unes coses que a unes altres...
Així quan es fa una pel·lícula en realitat la pel·lícula no descriu el llibre en si, si no que descriu l'imaginari que el director i guionistes (i en general l'equip de rodatge) s'han creat de les seves respectives lectures del llibre... Donant més importancia a unes escenes que a unes altres. Obviament no sempre coincideixen les percepcions dels diferents lectors... I d'aquí que habitualment els lectors de llibres tinguin tendència a sortir decebuts de les pel·lícules basades en els llibres que tant idolatren.
En canvi, jo ho faig a l'inrevés... I el resultat no es gens negatiu. La història em va encantar... Sabia que el llibre m'agradaria... I a més, el llibre conté escenes inesperades perquè les pelicules no les contenen... Per tant encara queda marge per a la sorpresa i al descobriment de que la història encara és més rica i més plena del que hom esperava.
Clar que només em llegeixo els llibres quan les pel·lícules m'agraden molt. I no sempre. Amb Millenium les pel·lis em varen agradar molt però no tinc cap intenció ni una de perdre el temps amb els llibres.
L'inconvenient que té el meu métode en cualsevol cas es que limita la meva imaginació: com que el teu cervell ja ha estat sotmés a la recreació visual de la lectura d'una altra persona, quan llegeixes el llibre tens tendència a recordar els personatges de la pel·li. Quan el llibre es completament nou, el cervell s'exercita, car s'ha d'esforçar en recrear els personatges, els paisatges i les situacions descrites en el llibre sense cap referència.
En poques paraules, el que venia a dir es que per a mi la trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells és des del dia de la seva estrena, un clàssic del cinema. Una obra d'art en si mateixa que mereix tot el crèdit. I es que a vegades, les pel·lícules poden ser millors que el llibre (o gairebé).
- El Senyor dels Anells: La Comunitat de l'Anell (Peter Jackson, 2001)
- El Senyor dels Anells: Les dues torres (Peter Jackson, 2002)
- El Senyor dels Anells: El Retorn del Rei (Peter Jackson, 2003)
Ah! I per cert, que aviat tindrem més univers Tolkien. El Hobbit (llibre que no he llegit però que m'han dit que...) narra la història de com en Bilbo va "trobar" l'anell. La preqüela vindrà en forma de dues pel·lis:
- El Hobbit: Un viaje inesperado (Peter Jackson 2012)
- El Hobbit: There and Back Again (Peter Jackson 2013)
No sé vosaltres, però jo em moro de ganes de que arribi el dia de l'estrena!
=================
Addendum: I pensar que a mumare no li agrada! :O
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada