A les 8 del matí, amb una mica de son i en ple éxtasi del viatge descobríem aquest paisatge tan aterridor. Ens despertavem en un creuer enorme enmig d'un estret fiord de Noruega.El temps no era ideal. Però no desmereixia gens. Jo soc d'aquests que sap veure la bellesa dels blancs i grisos d'un dia ennuvolat... Sobretot si estic a un paratge d'insomni com aquest.
El que realment feia por es veure que estavem completament enrevoltats per les parets enormes dels fiords. Sense veure una sortida a mar oberta en cap moment. I navegant endins, mentre el fiord que navegavem anava tornant més i més estret.
A les 9 arrivabem a Flaam o Flöm o Flåm... Un llogaret de només 500 habitants situat al Aurlandsfjorden, que és un braç del Sognefjord o Fiord de Sogne, el segon fiord més gran del món.
Vista de Flaam des del creuer
El paratge no podia ser més especta-cular... Alts turons envoltant el fiord, decorats per cascades i verds boscatges. Petites casetes precioses i perfectament integrades amb l'entorn.
I puntualment alguna resta de neu que encara no ha decidit fondre's tot i ser ja al juliol.
La combinació de tots aquests elements es fusiona d'una forma tan espectacular com es mostra en aquesta foto.
En aquesta ocasió la excursió que varem elegir tenia un nom com "En tren a la descoberta dels paisatges noruecs". La veritat és que el nom no acaba de ser una joia del márketing. Encara no havíem baixat de l'embarcació i ja estavem flipant amb els paisatges. Què dic! Portàvem ja un parell de dies flipant amb els paisatges. I tren... què vols que et digui, he pujat a molts. Però de totes les excursions era la que més atractiva ens resultava.
L'itinerari tenia dues parts. La primera, en autobús i la segona, combinant dos trens.El trajecte en autobús ens anava deixant, de mica en mica, vistes espectaculars... Flaam es famós per estar situat a una vall, la vall de Flaam, com es pot veure a les fotografies.
L'indret es un paradís de catarates, cascades o com es vulgui que es diguin...Clar que a l'hivern no crec que el lloc sigui tan increible com a l'estiu... Almenys per a un mallorquí com jo, amant de la calor i de les temperatures raonables.
Pero al Juliol la temperatura es increiblement suau (tirant a freda) i la vegetació és espesa, d'un verd intens que fon els nervis fins a acabar amb l'últim bri d'estrés.
L'excursió amb autobús va tenir una primera parada per veure d'aprop (i fotografiar, com no podia ser d'altra manera) una de les principals atraccions de la zona: les 'famoses' catarates Twinde, nom que prové d'una antiga paraula Noruega que significa doble.Com ja relatava a l'apunt anterior d'aquesta serie sobre els Fiords Noruecs, el dia anterior se m'havia passat pel cap la idea de posar els peus en remull a tots els llocs on es pogués. I a aquesta parada l'ocasió era inmillorable.
Després de la parada per remullarme a les catarates Twinde, seguírem el nostre trajecte en autobús fins a l'estació del famós tren de la vall de Flaam, que arriben fins a 867 metres per sobre del nivell del mar durant 20 kilòmetres del seu recorregut. A l'estació de Mydral canviàrem de tren i pujàrem en un altre d'aspecte més tradicional (que és el que de fet ens portava de tornada al port de Flaam).
Els paisatges d'aquests recorreguts...
En la mateixa tónica...
Aquest segon tren tenía una aturada técnica per admirar (i, de nou, fotografiar) una altra cataracta impactant de la zona: la cascada de Kjosfossen... Una cataracta de la que tinc video! (Uns 9 segons:
)
Després de la cataracta pujàrem de nou al tren que finalment ens retornaria al port i al creuer.
Mentre pujàvem al vaixell tots els passatgers, i el vaixell salpava, el temps va anar empitjorant... Tot i que això no va ser excusa per al·lucinar de nou amb l'increible sensació de navegar pel l'enorme fiord de Sogne... Amb la constant sensació que el nostre destí estava a sobre les parets d'aquest increible fenòmen de la natura...
Pero malgrat el clima i la sensació, el temps de navegació va proporcionar una visió del paisatge completament diferent al que havíem vist durant el dia i també molt interessant, clar que molt més nostàlgica. però en qualsevol cas, la imatge final que un recorda de Flaam es aquesta:
Continuará : Hellesylt / Geiranger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada