Structure of innovation

For the existing business to be capable of innovation, it has to create a structure that allows people to be entrepreneurial. It has to devise relationships that center on entrepreneurship. It has to make sure that its incentives, its compensation, personnel decisions, and policies, all reward the right entrepreneurial behavior and do not penalize it.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

El cas és l'home!

-(...) El cas! El cas és l'home, Hastings. Fins que no ho sapiguem tot sobre l'home, el misteri continua sent tan profund com sempre. No haurem aconseguit pas la victòria perquè el tinguem a la presó!(...)

Assassinats per Ordre Alfabètic (1936)
Agatha Christie
Columna - Proa

CANTS - Pere Antoni

Cants

No val la pena que m'encadeneu al màstil.
Tampoc vull que em tapeu amb cera les orelles.
La vida no és com la mar:
si vol, em romp contra les roques...
a més, preferesc un segon de sirenes
que mil eternitats de reactors i clàxons.

El verí dels Àngels
Pere Antoni ()
La Butzeta 2 (col·lecció)
Lleonard Muntaner, editor

Python's Dead Parrot sketch

They are just great!

La gripe porcina - toda la información

Otra contribución interesantísima de Galàctica. En esta ocasión lo mejor es la increible capacidad de explicar algo tan claramente en tan solo 10 minutos. Fantàstico!

Series frikis - IT Crowd vs. Big Bang

Avui toca una revisió de la part més friki de la televisió.

Friki: Dícese de la persona que se dedica a algo con pasión, llegando incluso a la adicción. Se utiliza con connotación positiva o peyorativa

Obviament jo ho utilitzaré intentant evitar tota connotació, sigui aquesta de signe positiu o negatiu. Jo som de la opinió que tots nosaltres som frikis en alguna cosa... Ara bé, és cert que els frikis més famosos son aquells que tenen devoció a fets abans minoritaris com els còmics, els ordinadors, les sèries i películes de ciència-ficció, o a la ciència o el coneixement en si.

En el marc dels frikis dels ordinadors, hi ha aquells que a més de frikis són estranys i a sobre treballen i viuen dels ordinadors... I com que tota empresa, per petita que sigui, té (oficialment o oficiosament) el seu departament de IT (Informàtica i Tecnologia), un grupet d'anglesos es va posar a crear episodis basats en el departament IT d'una empresa qualsevol.

El primer capítol es demoledor... Una jove ambiciosa que vol dirigir un departament es presenta a una entrevista de treball. Li pregunten si domina els ordinadors... Diu que clar... Menteix. I obté el lloc de treball... Amb un meravellós despatx al sótan de l'edifici... I amb dos subordinats... Com dir-ho... Especials... La sèrie té moments molt divertits... The IT Crowd.


I a mi mateix, que em dedico a la IT, em fan molta gràcia les situacions exagerades que la comèdia presenta.

La segona sèrie d'avui és la realment bona. És fantàstica. The Big Bang Theory.

La idea de partida és fantàstica.
Tenim un físic teóric, en Sheldon, amb més TOCs (Trastorns Obsessius Compulsius) que una enciclopèdia psiquiàtrica-sicològica.
I tenim el seu company de pis, un fisic experimental, en Leonard, que és, de fet, el seu lligam amb el món real.

A tot aixó se li suma l'arribada d'una nova veïna, molt sexy i atractiva, però amb un món cièntific certament més limitat... I molt més propera a la realitat.

Si això s'adorna amb un enginyer aeroespacial jueu amb un excés hormonal i un astrofísic hindú amb un problema de timidesa amb les noies crónica i uns tradicionals pares a la índia... Tenim una de les comèdies més originals i divertides i addictives dels últims temps. I va sobre frikis.

El 21 de Setembre començarà la tercera temporada... Us la recomano!



PS: La Penny (Kaley Kuoco) està tremenda!

Debekatuta - Ken Zazpi

Letra

debekatuta gauden
sentipen askeak gara
beti desagertuta
nahi gintuzten haiek gara
garenaz damutzen
ez garen ahotsak gara
sufritzen ikusten ez zaien itzalak noiz arte

gertatuko zaiguna
idazten dutenak
dira zer maite behar dugun
agintzen dutenak dira
hizkuntza zapaltzen
duten bele beltzak dira
geroa bahitzen
diguten kateak noiz arte

isilik itxaroteak
jada ez du balio
hobe zutik saiatu
belauniko bizitzea baino

noiz ezagutuko dugu kantauri itsasoa
askatasun haizeekin harrotzen
berriro erakutsiko diegu gure ondorengoei
mapetan ez den herri hau maitatzen

Traducción al Español

Somos los sentimientos libres
que están prohibidos
Somos aquellos
a los que siempre nos quieren
hacer desaparecer

Somos las voces
que no se arrepienten
de lo que son hasta cuando las sombras
a las que no se les ve sufrir
Son los que escriben que nos va a pasar
Son los que dictan que tenemos que querer
Son los cuervos negros
que pisotean nuestro idioma
hasta cuando las cadenas
que secuestran nuestro futuro
Esperar callado ya no vale
Mejor intentarlo de pie
que vivir arrodillado
Cuando conoceremos al mar cantabrico
encresparse con vientos de libertad
Enseñaremos a nuestros descendientes
a querer este pueblo que no aparece en los mapas

The Decision Steps to Pick People

1. Think through the assignment. (...)
2. Look at a number of potentially qualified people. (...)
3. Think hard about how to look at these candidates. (...)
4. Discuss each of the candidates with several people who have worked with them. (...)
5. Make sure the apointee understands the job. (...)

Note of the autor of the blog: for further details, buy the book:

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

Xicarandana 1981 - 2004

A travès d'una amiga i antiga mestra de català meva, em va arribar a les mans un treball que em va omplir de nostàlgia.

Xicarandana 1981 - 2004.
Xicarandana és un grup de teatre, vinculat a l'IES Guillem Sagrera (el meu institut) que forma ja part de la història del teatre a les Illes Balears. Fundat per un grup de professors enamorats del teatre, i desaparegut ja fa 5 anys per causes molt diverses i tristes, Xicarandana ha estat la porta al teatre per a molt joves, fins al punt de que molts d'ells es dediquen en l'actualitat al món del teàtre.

El treball, elaborat per Carolina Rigo, recull una ressenya de totes les obres representades pel grup des de la seva creació (encara que se'n deixa una), indicant-ne el repartiment de la majoría. També inclou una entrevista a les dues ànimes de Xicarandana durant la major part de la seva existència, el fantàstic Joan Lacomba i el tranquil Joan Lluís Llinàs.

Llegint el treball de Carolina Rigo se m'han posat els péls de punta.

El llibre reinvindica la tasca del grup en acostar el teatre a la gent, sobretot als estudiants de l'institut, en una etapa adolescent en la que ja comencen a formar les seves personalitats.

Jo soc un d'ells. Com ja vaig escriure en un apunt fa un temps. A través de l'optativa de teatre, i amb un cert escepticisme vaig entrar en el món de Xicarandana... Era pels volts de 1995-1996... I quan vaig superar la timidesa i em vaig acostar als assaigs del grup, tots els papers ja estaven repartits. Tanmateix, em varen dir que podía encarregar-me de la il·luminació de la obra.

Aquella obra, De quin color és la mort?, s'ha convertit en una de les millors obres de teatre que he vist mai.

L'any següent vaig deixar el grup... No en recordo la causa ni el perquè... Només recordo que no vaig participar al muntatge clàssic de La comèdia de l'olla. Tanmateix anava sovint als assajos i ajudava en tot el que podia. Quan un és Xicarandana ho és sempre. Aquell any tanmateix vàrem fer un muntatge per a la optativa de teatre de l'institut que representàrem a Muro que es va dir "Paranoies per a noies!" a partir d'alguns textos de Isabel Clara-Simò, Belbel (Carícies), i Monzò (El per què de tot plegat), entre altres. La optativa de teatre estava molt lligada al grup Xicarandana. Primer perquè el professor de l'assignatura era J.L. Llinàs, un dels directors de Xicarandana. I segon perquè molts dels que fèrem l'assignatura participàrem en major o menor mesura en el grup. A "Paranoies per a noies!" jo representava el paper d'una mena de polític amb un discurs inicialment progressista que acabava amb un comentari altament sexista... Era una crítica a la hipocresia de lo políticament correcta i el vaig escriure jo mateix. He de veure si en conservo el text en algun indret...

El meu últim any a l'institut i a Mallorca (no hi he tornat des de llavors més que per vacances) va ser l'any de la meva inclusió a Xicarandana com a actor... Aquell any... 1998-1999 representàrem una tercera versió del muntatge "Sota l'ombra de la parra, vora l'herbasana, hi ha un clavell roig, (que no veus que som una dona?)" Un muntatge de denúncia del masclisme i del (mal-)tractament al sexe femení. El meu paper fou el d'un catedràtic (un representant de la tradició més conservadora de la societat...) exposant mitjançant cites de grans i famosos pensadors (com Freud, Engels, etc.) el perqué de la superioritat dels homes. Una veu femenina del públic se'n fotia de les meves frases... Al final una noia-diablessa m'expulsava de l'escenari.

Ho feia molt malament... Era i soc molt mal actor.

Però passar per Xicarandana em va obrir les portes a un món que ara adoro. Llegeixo teatre... I en gaudeixo molt...

I passar per Xicarandana em va fer un apassionat de la direcció dramàtica... De la Dramatúrgia...
Fins al punt de dirigir, en dues ocasions, un Festival de Poesia, Música i Dansa (al C.M.U. Penyafort-Montserrat), uns muntatges en els quals crec que hi vaig aportar la concepció escènica que vaig absorbir en la meva curta estada a Xicarandana.

Ara tot llegint el treball de Carolina Rigo, em ve al cap que si la vida per alguna raó em torna a Mallorca, encara que sigui quan m'hagi jubilat, una de les coses que m'agradaria fer és ressucitar Xicarandana... Per tornar-li una mica de tot allò que m'ha donat. Clar que això només és un somni...

Llops, còmics i películes

La últimament prolífica secció de cinema avui presenta 4 películes que contenen els elements fonamentals de l'acció: inspirades més o menys en còmics, i contenen una gran inspiració del món dels llops, ja sigui en forma de homes llop de l'espai, en forma de licàntrops, o en forma de metàlics mutants.

Comencem per Underworld 3: La rebelión de los licántropos (2009). Tercera part de la nissaga d'Underworld. En aquest cas una preqüela que n'explica els orígens. Com els licàntrops era una raça esclava dels vampirs fins que es va rebel·lar. Com la filla del jefe vampir es va quedar prenys d'un licàntrop, fet que la condemnava a mort a ulls dels capritxosos vampirs.


Una maquísima Rhona Mitra encara la filla del vampir major en una película que entreté, i que segueix amb les premises principals de les dues anteriors... Criatures llegendàries, i acció, amb un toc de romanç. Un còctel que no perd força ja que s'enquadra en un temps remot, medieval, renovant la estètica de latex de les dues primeres... Per desgràcia perd l'atractiva Kate Beckinsale a qui el latex li queia extraordinàriament bé. Bé ens conformarem amb la Rhona Mitra. :=) (veure foto)

La següent película del dia d'avui és Crepúsculo (Twilight) (2008). Sobretot ve de perles ara que aviat n'estrenaran la segona part... [18 de Novembre, Luna Nueva]

De Crepúsculo puc dir que em va sorprendre grata i enormement.

Una película fortament basada en el llibre (en aquest cas no és un còmic sinó un best-seller), sap ajustar-se perfectament al que és una història sobre sentiments, més que cap altra cosa.

Els sentiments son aquestes coses que ens aporten la part més irracional del nostre ésser...
Kristen Steward amb els seus silencis i la seva mirada profunda, de qui busca més que respostes... Aconsegueix a la gent que busca una mica més que simple acció es senti conmoguda per alguns moments de la película... Obviament els buscadors àvids d'acció s'avorreixen bona part de la película, fins entrat el final en el qual els aconteixements es precipiten.
Jo, en el meu jo infantil i adolescent, més àvid de sentiments, d'això que alguns anomenen màgia, d'altres química i que al final es resumeix en una connexió especial... En la curiositat de la descoberta... En totes aquestes coses que tant et fan patir i que alhora et fan sentir tan viu...

Això em va agradar... Ja era hora que les películes d'acció tinguessin un raconet per explorar una mica més enllà de la violència per se i de les sensibleries barates.

Una descoberta formidable... I això que es tracta d'una película de licàntrops i vampirs...


El penúltim títol és X-Men Origins: Lobezno (2009).

Una altra preqüela, en aquest cas de la exitosa nissaga dels X-Men (altrament anomenats Patrulla X). Aquesta película explica l'acció succeïda just abans de l'inici de la primera película dels X-Men.

Explica el que va portar a Lobezno (mític ja Hugh Jackman) a esdevenir Lobezno... A la història que l'uneix amb Dientes de Sable, encarnat per Liev Schreiber.

I en el paper traidor de la xicota de Lobezno, una sexy Lynn Collins que podem veure a la foto.

Val a dir que la película es entre bona i molt bona... Dintre del seu gènere i fora d'ell. Una bona prova d'aquest fet és que la meva exquisita amiga Xeripau, culta elitista i inteligent entre altres virtuts, hi va anar a desgana arrossegada per "Ese hombre" i en va sortir molt més satisfeta del que s'esperava... Remarcable! :)


Però en el món del cinema sempre hi ha una ovella negra. I en aquest cas els que l'han patit són tots els amants i seguidors (des de petits) de l'apassionant món de Bola de Drac.

Perquè dic això? Perquè a un parell de mindunguis sense collons ni esperit, varen comprar-ne els drets (de Dragonball) per a convertir-ho en una película per a adolescents.... Horrible.

Horrible... La película, si es digués d'una altra forma no estaría malament. Si no utilitzés els personatges de la nissaga Dragonall. Estaria força bé... Sería la típica película de série B d'arts marcials i adolescents amb excés d'hormones.

Però la película DRAGONBALL: Evolution (2009) té tots els defectes que pugui tenir. Dels personatges en desaprofita la profunditat...

Condensa en una hora i mitja la primera temporada de Bola de Drac... Amb la salvedat que Goku té 16 anys en comptes de tenir-ne 7...

Tot plegat... Una llàstima...

Una decepció, que ens deixa als amants de Bola de Drac a l'espera d'una película ben feta... Amb un nen i no amb adolescents... I que vagi pas a pas, sense entrebancar-se...

I la relació amb els llops? Ah! Per això haureu de veure la película, clar que si coneixeu realment bé la serie no caldrà que us ho expliquin. :)

PS: Per cert, com volen fer una peli dels primers anys de Goku sense el bastó màgic, el núvol Kinton i amb un noi de 17 anys! Caca!

Una de terrrrrror!!!!!

Avui el capítol es de terror.

Començarem pels productes nacionals.
El nostre estat però sobretot el nostre país està al capdavant de les produccions de terror innovadores i brillants que més han destacat en els últims anys.

La coneguda factoria Balangueró només va fer un paréntesi en el terror per anar més enllà del terror i fer una película sobre OT. Més que gore.

Una de les últimes i més destacades produccions amb segell de qualitat Balangueró Plaza fou [REC], una película que ja té una segona part a punt de ser estrenada i que també té un remake a l'anglesa...
La película, ambientada en una casa de pisos del centre de Barcelona, que es veu infectada per un virus molt particular, que converteix els seus habitants en uns violents i sanguinaris zombies.

Manuela Velasco, encarna la reportera que cubreix la notícia i que es veu atrapada enmig del focus d'infecció. Un terror que combina brillantment la por a allò desconegut amb una mica d'intriga i alguns ensurts puntuals molt ben aconseguits. Una película refrescant.

La segona producció espanyola també fou un gran éxit del que se n'han vessat rius de tinta i paper i bits a dojo. El Orfanato, amb Guillermo del Toro a la direcció i la madura però interessant Belén Rueda al paper principal narra la història d'una dona que retorna a l'orfanat d'on es va criar amb el seu marit i el seu fill. Quan aquest desapareix es desencadena tot un cúmul de circumstancies que envolten l'espectador en un estat de suspens sicológic que resulta terrorífic a instants. Amb una interpretació força bona de Rueda i amb un argument previsible però plantejat d'una forma força original.

Passem ara a la producció internacional. En concret la Nord-Americana.
Avui vull prestar la meva atenció a dues sagues de películes de terror: Destino Final i Saw.

Comencem amb Destino Final.
Jo vaig tenir la sort de descobrir Destino Final (2000) al cinema per una casualitat. Va ser per la primera part. Hi vaig anar amb amics... Varem triar aquesta de terror i res... Em va agradar. Ho he de reconèixer... Em va parèixer nou, trencador... Té la mort un pla prefixat? I si falla? Torna rera els seus passos fins que ha acabat amb la seva fatal i final missió? D'això ja fa 9 anys. A la película destaca una jove Ali Larter que després trencaria els esquemes de les series juvenils a l'adictiva série Héroes.

La primera part plantejava que una visió d'un noi salva a 6 joves d'un accident d'avió... Però després la mort els persegueix i només se'n salva una. Aquesta, Ali Larter, apareix a Destino Final 2 (2003), ajudant a un grup de joves que es salva d'un gegant accident de cotxe en cadena. La darrera que vaig veure, Destino Final 3 (2006), els joves es salven d'un aparatós accident a una muntanya russa. I he vist a webs com IMDB o Filmaffinity que la quarta part ja està estrenada als EEUU des de l'Agost. A veure si arriba als cinemes o ens hem de conformar amb el Canal Plus.






I per acabar la gran sorpresa d'aquest any per a mi.
La nissaga de SAW.

Ja feia molt de temps que havia vist Saw 1 (2004). I m'havia paregut força interessant. També innovadora per la introducció del Gore d'una forma totalment natural en el món de les películes de terror psicológic... Clar que saw no eren les primeres a introduir-lo, però si fou la primera a crear un estil particular de Gore.

Les parts 2, 3 i 4 de Saw les he vistes aquest mateix estiu. Tres dies seguits. Una película cada dia. A Internet, en una d'aquestes págines de streaming (bé la 4 al Satélit Digital dels meus pares).

Les 3 presenten una coheréncia interna que em va agradar molt. En part, potser per haver estat les tres dirigides per Darren Lynn Bousman suposo que ja tenint en ment fer-ne tres parts. En segona instància, per tenir un missatge molt clar i comú totes tres películes. No es pot ajudar a ningú. Només un mateix es pot ajudar a si mateix. I també que de les nostres decisions depén la vida dels demés, de les persones que estimem... I que cal valorar la vida... Tota una sèrie de valors que poden semblar incoherents de la mà d'un assassí en sèrie... Fins que la quarta entrega posa el colofó a la coherencia interna de Saw 2 (2005), Saw 3 (2006) i Saw 4 (2007).

Em queden pendents Saw 5 (2008) i ja està anunciada Saw 6 (2009) per a l'Octubre d'aquest any.... :)

NOTA FINAL: Qui havia de dir que la Shawnee Smith, aquella infermera tan enamoradissa i primària de la simpàtica série Becker, acabaria entre les mans del malèfic Saw.

NOTA FINAL 2: Uns dies després d'escriure aquest apunt vaig veure Saw 5. I la veritat és que ja és més fluixeta... I es concentra una mica més en l'aspecte policial que en el joc macabre, que hi és però amb menys intensitat...

Amoróscopo y yo: Géminis y Sagitario

Compatibilidad amorosa de Géminis y Sagitario
Esos dos son opuestos en el zodiaco y se atraen mútuamente como magnetos (hala el de X-Men). Ambos són incansables, cambiantes y no suficientemente francos como amantes. (vaya... yo que intento ser sincero...) Los Géminis sienten inclinación por criticar el comportamiento del Sagitario en la cama (joer si que soy criticón). Ellos pueden sentirse defraudados sexualmente, ya que ninguno de los dos es expresivo y los Géminis caen en las críticas muy rápidamente. (Que eso ya lo has dicho!). Hay también otros puntos débiles en sus relaciones mientras que su mayor punto fuerte és que los dos son poco exigentes. (Depende de con qué).

CONCLUSIÓN: Su affaire probablemente empezará impulsivamente y acabará de repente también. El matrimonio puede volverse muy bueno pero requerirá esfuerzo por parte de ambos.

---------------------------------------------------------------------------
PUBLICIDAD: Se busca chica Sagitario poco exigente para relación impulsiva.

Cycle - Bust Me

More Xeripau en estat pur!

Ilargia (La lluna) - Ken Zazpi

PRECIOSA. Penso en tu. I tu ets per a mi la lluna. Brillant. Encisadora. Però tan llunyana...

Versió en català


Versión en euskera (con traducción al castellano en subtitulos)


Lletra en català
Ves i digues-li a la pluja que no torni a venir,
digues-li a la solitud que no la vull avui.

Ets la corda que em subjecta i m'ofega al mateix temps,
la que em va fer neixer els somnis
la que me'ls fa malbé.

Cada nit tinc un desitg la lluna per tu robaria
frises per la seva llum,
una ovsesió en la llunyania
un somni que ma ferit pel patiment que per tu ploro
ja s'ha apagat tot el meu foc,
no ets l'única estrella de la nit, no ho ets!

Digues que el que ara sento no és de veritat,
tot el que no solc per creure per creure en un instant

Lletra en Euskera
esaiozu euriari berriz ez jauzteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.

eusten nauen soka zara eta itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana, galtzen dituena.

zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero,
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko,
irribarrez, gero minez, eragin didazu negarra,
nire sua itzali da,
ez zara gaueko izar bakarra, ez zara!!

esan sentitzen dudana ez dela egia,
une baten sinesteko ez garen guztia.

The Basic Principles of Picking People

1. If I put a person into a job and he or she does not perform, I have made a mistake. I have no business blaming that person, no business invoking the "Peter Principle", no business complaining. I have made a mistake.
   
2. The soldier has a right to competent command, was already an old maxim at the time of Julius Caesar. It is the duty of managers to make sure that the responsible people in their organizations perform.
   
3. Of all the decisions an executive makes, none is as important as the decisions about people because they determine the performance capacity of the organization. Therefore, I'd better make these decisions well.
4. The one "don't": Don't give new people major assignments, for doing so only compounds the risks. Give this sort of assignment to someone whose behavior and habits you know and who has earned trust and credibility within your organization. Put a high-level newcomer first into an established position where the expectations are known and help is available.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

O sétimo selo, José Rodigues dos Santos

E quase 2 anos atrás, uma senhora muito pouco, LadySnake, me deu um livro em sua língua, o Português. Eu sempre tenho muitos livros para ler ainda. E até agora eu não conseguia ler.

O livro é um livro muito interessante. Infelizmente interessante. É um romance, um plano de romance policial que gira em torno da questão das mudanças climáticas e do estado dos recursos energéticos do mundo, e suas inter-relações.

É chamado de "O sétimo selo" e foi publicado em 2007 pela Editorial Gradiva. Seu autor é José Rodrigues dos Santos.

É um romance cheio de aventura e, sobretudo, com uma literatura enorme sobre o mundo do petróleo, mudanças climáticas ea relação entre eles.

Sem dúvida, aprender muito de ler este livro. Um bom livro, leitura rápida, que convida as pessoas a pensar.

Una reflexión cómica sobre el sexo

SEx from Alvaro C on Vimeo.

Audacity of huge - Simian Mobile Disco

Otra contibució musical of Xeripau!

Iluntzean - Ken Zazpi

Iluntzean - Ken Zazpi
como cada dia
se pinta demasiado,
intentando tapar
el sufrimiento de la cara,
delante del espejo
sin poder encontrarse,
sin poder acordarse de lo queria ser

dando vueltas a la cabeza
la epoca de instituto,
los canutos fumados tras su pared,
gritando en las entrañas
el primer beso al chabal

en aquellos portales oscuros
ilusiones perdidas,
sonrisas forzadas,
en el corazon derrotado estallan,
el no poder sentir,
echando en cara al futuro
el dolorde todas las heridas.

seguimos vivos
con los minimos de siempre
al atardecer el dia

en el puerto de mundaka
con un cigarro en la mano
escapa lejos encima de las olas
encontrar su estrella,
no sufrir mas
sonreir,sentirse viva

...contratado...

"O US Geological Survey precisava de contratar um empregado e, um dia, decidiu entrevistar três candidatos: um geólogo, um geofísico e um analista de reservas petrolíferas. Perguntou aos três: quanto são dois e dois? O geólogo respondeu: quatro. O geofísico respondeu: vinte e dois. Quando chegou a vez do analista de reservas petrolíferas, o homem chamou o entrevistador para um quarto ao lado, trancou a porta, fechou as janelas, desligou os telefones, e depois, muito baixinho, segredou: quanto quer você que seja? Foi contratado."

O Sétimo Selo
José Rodigues Dos Santos
Editorial gradiva

Amoróscopo y yo: Géminis y Piscis

Compatibilidad amorosa de Géminis y Piscis
El quociente de pasión es alto, y ahí están los problemas. (Joeeeeeeeeer). Los Piscis són demasiado emocionales para los Géminis. (Parece que no tuviéramos sentimientos). Los emocionales Piscos por su lado se ve fácilmente herido por el inconsciente Géminis (vaya, es lo mismo pero escrito al revés, cobrarán por palabras?) Los Géminis són juguetones y maliciosos, mientras que el Piscis es sensible y se toma las cosas a pecho. (Vaya, en este episodio los Géminis somos los malos). Eso crea una atmósfera de sospecha y falta de confianza. (Vaaaayaaa....). Puede haber un sentimiento de llama entre ellos pero la inestabilidad en sus relaciones destrozará la conexión.

CONCLUSIÓN: Es una conexión muy arriesgada y un infeliz matrimonio.

-------------------------------------------------------------------------------------
PUBLICIDAD: Se busca chica Piscis para demostrar que los Géminis también somos sensibles.


Fuente: http://www.gotohoroscope.com/gemini-compatibility.html

...reports and procedures...

Every business should regularly find out whether it needs all the reports and procedures it uses. At least once every five years, every form should be put on trial for its life. I once had to recommend an even more drastic measure to clear up a situation in which reports and forms (...) threatened to choke the life out of an old established company. I suggested that all reports be suspended simultaneously for two months, and only those be allowed to return that managers still demanded after living without them. This cut reports and forms in the company by three quarters.

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

Fotos cibernàutiques Antònia Font

Fa uns dies ja vaig comentar la meva Reconciliació amb Antònia Font... Justament avui he descobert un parell de fotos d'aquell concert... Molt Antòniafontiques... Clar... Vosaltres potser no ho acabau de veure clar... Però ho són!

...esperança de vida...

(...)
"É um facto que morremos muito mais tarde, sim senhor. Mas isso tem un preço, sabe?"
"Qual?"
A directora fez um gesto largo que abarcou toda a sala de jantar.
"Este. Prolongamos a vida e, a partir de um certo limite, começamos a vegetar." Voltou-se para Tomás. "Imagine-se a si com a idade desta gente. Não consegue andar, baralha as coisas, não pode cuidar de si própio nem para as coisas mais elementares. Põem-lhe uma fralda, limpam-lhe o rabo, dão-lhe a sopa a boca, passa o tempo sentado ou deitado a ver o dia passar. Que sentido tem dizer-se que aumentou a sua esperança de vida? De que vida estamos exactamente a falar?
(...)

O Sétimo Selo
José Rodrigues Dos Santos
Gradiva (2007)

Una de grans películes bél·liques

El tema d'avui són algunes de les grans películes bèl·liques de la història.

Cal recordar que no es tracta de les millors... Si no d'algunes bones películes del gènere que he vist recentment i que per tant em ve de gust comentar a aquest reflex del meu singular món que reflecteix aquest blog.

Seguiré l'ordre cronologic de les películes en si...

Los cañones de navarone (1961)
Jo, el primer que vaig conèixer d'aquesta película és la impressionant i famosísima versió de la seva banda sonora que el mític grup jamaicà d'Ska-Jazz The Skatalites, en va fer... Una versió que no falta a cap dels concerts que la banda jamaicana continua fent malgrat que la meitat dels seus components són morts, moribunds o majors de 76 anys. Aquesta versió la podreu trobar a mil llocs i us la recomano per poc que us interessi la banda sonora d'aquesta película...

Arran de la meva passió per l'esmentada banda i el seu repertori, jo sentia curiositat ja per veure la película que la va inspirar i sentir la versió original de la seva banda sonora... I l'anècdota va ser trobar-me amb una película formidable... Un repertori de luxe, Gregory Peck, David Niven, Anthony Quinn entre d'altres per a una película que narra l'aventura d'un grup d'élit que ha d'acomplir una missió gairebé suicida. Desfer-se dels Canons de Navarone, una jugada estratégica en la Segona Guerra mundial. Una película com ja no se'n fan, que va guanyar l'Óscar als millors efectes especials. Perquè la traca final és impressionant! Recomanada a amants del gènere... I als que no també...

Apocalypse now (1979)
Curiosament les millors películes béliques de la història han estat precisament películes anti-bèliques. Grans crítiques a una forma de vida i a un sistema econòmic (l'americà) que ha trobat en la guerra la gallina dels ous d'or.
Coppola firma en aquesta obra mestra entre les obres mestres una apocalipsi apoteósica que ens emporta més enllà.

Una banda sonora tremenda... Les Valkiries de Wagner sonant en l'atac aeri. Personatges grisos... Fugint de la visió maniqueista de la humanitat a que solem estar acostumats.

I en el centre de la història, contant-la, com a fil conductor... Com a espectador d'una guerra insòlita i sense sentit, hi ha el protagonista, el capità Willard, un home atormentat que descobrim a ritme de The Doors tot just s'inicia la película. This is the end. My little friend. The end. Una introducció que posa els pels de punta... El capità és la persona perfecta per a la missió, acabar amb la vida d'un coronel americà que se n'ha anat de l'olla... Però... Realment és ell el boig? L'aventura és intrigant, reveladora i desmotivadora. La guerra... Citant a Prèvert (Bàrbara): "Quelle connerie la guerre".

Apocalypse Now va guanyar dos Óscars técnics...

I per acabar una mica de Clint Eastwood en la seva milor versió.

Banderas de nuestros padres (2006)
Ara les trilogies están de moda. Però Clint es posa amb una bilogia. I no podía ser d'altra forma. Les películes intenten fer un retrat d'un dels milers d'episodis que donà la segona guerra mundial entre els americans i els japonesos.

Banderas de nuestros padres és una película amb dues vessants... Una la bèlica... La d'uns joves massa joves per a viure envoltats de mort, i per a viure de matar. I l'altra la político-social... La d'un país que necessita propaganda i troba en una espontània foto l'excusa per a crear uns falsos heróis.

Dins de la bilogia de Iwo Jima de Eastwood, s'entén com la cara de la moneda Americana de la batalla de la illa estratègica de Iwo Jima. Una illa en mans d'una divisió de l'exèrcit japonés, que els Americans han de controlar per a poder seguir amb la seva estratègia militar...

Però de les dues películes, la que és realment brillant es la segona, la que descriuré a continuació. Però el que si es cert és que la segona película guanya molta força si es veu la banalitat dels nordamericans a la primera... Però si només em podeu veure una de les dues, aquesta ha de ser...

Cartas de Iwo jima (2006)
Una película fantàstica, sí senyor.
Una película fantàstica al meu entendre...
Si Banderas de nuestros padres explica com va viure l'exèrcit i la societat nord-americana la batalla d'Iwo Jima, aquesta narra amb una bellesa narrativa molt gran la cara japonesa de la moneda.

Un personatge es menja la pantalla per damunt dels altres. El nou comandant japonès que tant de temps havia viscut a nord-amèrica i tants amics nord-americans tenia abans de la guerra. "Quelle connerie la guerre, Barbara!"

Un home que intenta explicar que la guerra només és una professió... I que els soldats americans també son éssers humans. Que la compassió es una virtud... I la humanitat, una condició. Un home que intenta explicar als seus oficials que no serveix de res castigar als soldats... Que els soldats cansats no serveixen de res... I que expressa en un seguit de cartes dirigides a la seva familia, tot un regitzell de sentiments que es convertirán, per primera vegada en molt de temps, en el reflexe d'una realitat que les películes nord-americanes sempre havien oblidat. Que els japonesos, malgrat tot, també eren persones atrapades en la guerra d'uns polítics asseguts en un despatx.

Una de sèries mítiques.... de dibuixos animats

Ah! Les sèries mítiques...
Una sèrie mítica es aquella que et marca.
Aquella que 20 anys després recordes haver-la vist. Haver-la gaudit. Haver-ne parlat hores... I haver-hi jugat al pati de l'escola.

Bé aquesta última opció potser menys en el cas de la primera protagonista d'avui.
"Érase una vez... La vida"

El primer que té una série mítica és una cançó. La de l'inici. La que comenta a captar la teva atenció.
I Érase una vez la tenia...

Una obertura fantástica que resumeix en un minut tota la vida de l'home, amb una bonica metáfora de dos cossos que es fonen en un embrió. 'Es una flor que nace en el centro de tu corazón'.

Millor o pitjor gent com jo ha aprés moltíssimes coses del funcionament del cos humà a través d'aquesta sèrie... Va tenir un èxit i una importancia tan gran que va tenir seqüeles com "Erase una vez el hombre" que narrava la evolució física i socio-cultural de la humanitat. "Erase una vez los inventores" que recorria els grans responsables de l'evolució tecnológica i d'altres semblants... Però com la primera res... Fantàstica...
D'aquestes que guardes al costat de sèries com David el Gnomo (també una cançó formidable: soy 7 veces mas fuerte que tu...), Bola de Drac i algunes de les que ens acompanyen avui.

Les següents sèries totes les devem als japonesos. Una de les més grans fou Dr. Slump. Coneguda popularment com Arare degut a la naturalesa extraordinària de la seva protagonista principal, un robot constuït pel Dr. Slump. Un contrast entre la innocència de la nena robot. I és que un altre dia ha arribat a la villa del pingüí! Babau babau. Que mítica. I per no dir res del capítol de Bola de Drac en el que Goku coneix l'Arare! Flipant! :) Quanta épica ens ha donat l'Akira Toriyama.

L'Akira i les seves produccions són grans.

Però...

Però...


Però 'de tot l'univers i del món sencer, el més fort de tots i bon jan també, tu contra el dolent sempre a punt de lluitar per salvar el món ningú no et pot guanyar,
hey! muscul musculman de tots el més fort muscul musculman pots sempre amb tothom, amb el món sencer muscul muscul muscul musculman!.

La prova de que a vegades no es tracta de qualitat, sinó d'originalitat. Una sèrie cutre de collons, però que ha marcata una generació de catalans. Almenys a la meva va tenir un ressó impresionant.

I ja més antiga, però no per això menys important en la meva vida... Possiblement la principal raó de que jo senti fascinació pel cantó oscur de la vida. No recordo gaire... Només recordo que m'encantava... Que si havia d'escollir una cosa a la tele, em quedava sense cap dubte amb ell i la Arcadia.

Un personatge que ara es políticament incorrecte per la seva afició al vi tinto... VALGA'M DEU ON HEM ARRIBAT!!!!!

Molta història amb les coses políticament correctes i jo que vaig mamar coses políticament incorrectes no fumo i gairebé no bec i tampoc soc excessivament promiscu. Mentres que les noves generacions... Que en puc dir dels nens d'avui en dia... Violacions amb 13 anys... Precocitat en tots els aspectes... Abusos de drogues... I que consti que no soc un purità. Però cada vegada tinc més clar que la societat ha perdut el temps.

Si els joves fumen no és perquè el Lucky Luck fumés. Sincerament... El problema està a un altre lloc.

Què mítiques les sèries... Que mítiques...

Haizea - Ken Zazpi

Setembre maliciós. Saps que t'estimo no? Tanmateix, estic perdut en un mar de sensacions.
La desorientació només cesa en moments molt determinats, com el vent.
I en un moment, deixo de sentir-me buit. Aquesta cançó m'omple. De tendresa, de nostàlgia, de tu.

Haizea - Ken Zazpi
Com el vent
entre les mans
fuigs
i en un moment
perduda, sola
en deixes buit,
puc guarirme als teus braços
quan ho necessito
però sé que estàs amagada al meu cor
el teu somriure en la ment,
no la puc oblidar no i no la puc tocar
perquè no ets amb mi
No ho puc soportar, no ho puc entendre

Milers de raons
per posar-se a còrrer
i no aturar mai
les paraules d'esperança
no valen
per a tornar-te a sentir

No puc guarir-me als teus braços
quan ho necessito
però se que hi ets, amagat al meu cor

i apareixes
en les velles cançons de Laboa
i a les violentes ones de Lapatza
no et vull tornar a perdre de cap manera
pero com la lluna del matí
t'allunyes de mi

Electric Nipples, el sábado 5 de Septiembre

Me llega un rumor preocupante.
¿Será éste el último concierto de Electric Nipples?

Carlos, el bajista, tras ser interrogado por mi me mira con una aureola de misterio. Serio. Inexpresivo.

Luego me sonrie y me dice...

- Tu no te preocupes...

Me quedo intranquilo. Y sigo con mi trabajo... Y medio decido que el próximo

Sábado 5 de Septiembre
La Botellita - Equinoccio
C/La Fresa s/n - Majadahonda
Madrid

Estaré ahí, para descubrir que se esconde tras el misterio de ese rumor...
Será este el fin de los Electric Nipples?

Os animo a descubrirlo aunque no los conozcáis. És el mejor plan para un sabado noche.

...a manager...

By definition, a manager is responsible for the contribution that his or her component makes to the larger unit above and eventually to the enterprise...

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
Collins Business

Soy Pepito Grillo...

Un pequeño negocio familiar muy interesante...
Corred la voz!,
Pensado especialmente para todos los que trabajéis en oficinas grandes :-)

Soy Pepito Grillo (la conciencia de tu bolsillo)

Una fantástica idea. Te preparan la comida al estilo casero, mucho más saludable, para la cantidad de personas que haga falta, a un precio muy conveniente, y te lo llevan a la oficina. Que mas se puede pedir?

Bueno que de paso te frieguen los platos. Pero nada es perfecto en este mundo.