De quin color és la mort?

Una de les coses que no perdonaré mai a la meva memòria és que no sempre recorda les coses que vull que recordi ni les recorda en el moment en el qual jo vull que les recordi.

De "De quin color és la mort?" recordo moltes menys coses de les que voldria...
Voldria recordar els noms de tots els que hi actuaren... Voldria recordar els noms dels dos directors del grup de teatre... O si que els recordo? Voldria recordar perquè jo només vaig poder fer de tècnic de llums...

El que si que se és que per a mi "De quin color és la mort?" és la millor obra de teatre que resta a la meva consciència... I no perquè jo en formés part de forma molt visible... Sinó perquè sincerament no he vist des d'aleshores una obra de teatre tan completa.

Amor, passió, felicitat, números musicals, fatalitat, humor negre, dramatisme... Tot, absolutament tot en una única obra de teatre...

Una obra... Rodona. Un matxambrat d'escenes, algunes pròpies dels directors (Lacomba & Llinàs) i algunes fragments notables d'altres obres... Exquisidament seleccionats, fantàsticament montats, increïblement descomunals.

Molts riureu, però encarregar-se dels llums en aquesta obra era molt complicat, perquè s'havien de variar constantment i manualment... Per la qual cosa havia de seguir molt atentament l'obra de cap a peus...

La certesa és que direu... L'any tampoc el recordo amb excessiva certesa... Havia de ser l'any 1995 o l'any 1996... El que si recordo és que vàrem ser seleccionats per a participar a la mostra de teatre jove d'aquell any.

El grup de teatre era Xicarandana, un grup de teatre amateur portat per Joan Lacomba i Joan Lluís Llinàs. Que grans! Vinculat a l'institut Guillem Sagrera, aleshores el meu institut.

A l'actuació de la Mostra de Teatre Jove d'aquell any, jo no hi vaig poder ser... Me n'anava a Brasil... D'aquest viatge en parlaré quan toqui. La veritat va ser un gran viatge però em va saber molt de greu no poder ser a la final de la Mostra... Sobretot perquè vàrem guanyar.

I allò volia dir que l'any següent faríem dos bolos al Teatre Municipal de Palma... A aquests sí que hi vàrem ser... Realment va ser una experiència genial... Algun dia, si puc, intentaré buscar el tríptic de l'obra, que per cert vaig fer jo, per veure si recordo alguna cosa més...