Avui he recordat una discussió que vaig mantenir ja fa uns mesos a Barcelona. Clar... De discussions i debats a BCN n'he fet una bona pila... Però aquesta discussió en qüestió me la vaig prendre molt seriosament (massa).
El motiu fou una frase que em va posar molt nerviós:
"La ciència és opinable"
Personalment, com a Llicenciat en Matemàtiques, no puc acceptar aquesta afirmació sense dir-hi la meva. Jo normalment considero les Matemàtiques com LA eina de la ciència... L'instrument que permet vehicular i cohesionar el món científic...
I les matemàtiques, la lógica i el raonament matemàtic no són opinables... Hom podria dir jo opino que el cotxe funciona perquè és la voluntat de Déu... Però si no hi poses gasolina o una costa avall ho tens clar...
La meva visió és que en la ciència i en el coneixement cal defugir les opinions, la subjectivitat... I que precisament l'esforç de la humanitat per des-subjectivitzar la ciència i el coneixement és el que ha permés coses com el progrés... Si no, pregunteu als creacionistes, que son els primers que barregen opinió amb ciència i coneixement...
La ciència preten ser el coneixement del nostre entorn, de nosaltres mateixos i del nostre univers (Física-Química, Biologia, Medicina, Astrologia*)... I encara que ens costi admetre-ho el nostre entorn és com és. No com nosaltres el volem veure...
El que si es pot debatre és com el vol veure cadascú... (Religió, misticisme, política...) Sempre que hom respecti els punts de vista aliens i contraris als propis.
El que si es pot debatre és com el vol veure cadascú... (Religió, misticisme, política...) Sempre que hom respecti els punts de vista aliens i contraris als propis.
En un altre apunt... Continuarà
------------------------------
*Aclariment: arran del comentari de JAL em veig obligat a fer un aclariment molt important. Per a mi l'Astrologia és el que hom coneix per Astronomia, perquè per a mi, etimològicament parlant, Astro-logia és la ciència que estudia els astres i no les estupideses esotèriques de quatre estafadors plens d'imaginació... Perdoneu perquè no he sigut coherent i no he definit clarament la meva terminologia. Gràcies per la teva aportació JAL perquè si no no me n'hauria adonat.
La ciència és inqüestionable, certament. Es que es pot qüestionar, o bé no és ciència, o bé encara no ha assolit la sentència definitiva. El meu professor de microeconomia diu que es tracta d'una ciència, hi ha qui ho qüestiona; tu dius que l'astrologia és una ciència, molts ho qüestionem
ResponEliminaJo també ho qüestiono, JAL. Perdona perquè no m'he expressat amb propietat. O bé m'he expressat amb massa propietat, com indico a l'aclariment que he afegit a l'apunt.
ResponEliminaLa qüestió és que em nego rotundament a acceptar els Astròlegs de la societat perquè per a mi són uns fantasmes i emprar el mot Astrologia per designar la seva activitat em sembla una perversió del llenguatge inacceptable
Com ja he aclarit, per a mi l'Astrologia és el que hom coneix com Astronomia, l'estudi dels cossos celests, els astres... Per a mi les fantasmades esotèriques no compten... No tenen lloc ni tan sols al meu vocabulari.