Realment aquesta pregunta és complicada de respondre... I segurament tota resposta serà inexacta. Però tot i així jo m'arriscaré a fer una aproximació de la meva visió d'aquest camí.
Aquesta reflexió té el seu origen en alguns grupets de persones "alternatives". Massa sovint les persones que haurien de mostrar-se més obertes i raonables acaben mostrant-se intolerants i cap-quadrats. Els neo-hippies, per exemple... (També coneguts com hippijos o pihippis)... Sempre escoltant cançons amb lletres de respecte, tolerància però després mostrant actituds quadriculades i intolerants... Bé, me'n vaig del tema...
El tema és que el primer que cal fer quan es vol debatre amb un mínim de serietat un tema, és definir clarament els conceptes que es debatran amb precisió i consens: és a dir, trobar una definició vàlida per a tothom de cadascun dels conceptes... Si abans he esmentat els "alternatius" és justament perquè aquest punt els sol fer especial alèrgia... Però és crucial que tots els participants del debat associïn a cada paraula un mateix concepte, perquè si no es produeix un diàleg de besugs.
De fet, en Matemàtiques, sempre el primer que es fa es assentar les definicions, els conceptes i els axiomes...
Un axioma és (gr. axios = just) una proposició evidente en sí mateixa que no necessita cap tipus de fonamentació, és a dir, un concepte fonamental no definit que serveix per definir la resta de proposicions.
En una discussió o debat mínimament seriós els axiomes serien els aclariments inicials de definició dels conceptes al voltant dels quals es debat...
Després hi ha un altre punt fonamental que els filòsofs sempre han fet seu, però que també pertany fonamentalment al món de les matemàtiques, i per tant, de la ciència: la lógica... És molt complicat per a algú que ha estat 'sotmés' a mecanismes lógics de demostració de proposicions com la reducció a l'absurd o el contrarecíproc intentar-los fer entendre a algú que no ha estat massa en contacte amb ells.
Alguns pensareu que tinc una visió elitista de la ciència i el coneixement. I no és cert, perquè crec que tothom pot entrar-hi... El que sí defenso és que per entrar al món de la ciència i el coneixement, s'han d'acceptar les regles del joc per tal de poder entendre's bé...
Si no després resulta que els éssers humans ens varen fer amb fang, el món va ser creat amb 7 dies i algunes persones poden ressucitar després de 3 dies de mort.
Aquesta reflexió té el seu origen en alguns grupets de persones "alternatives". Massa sovint les persones que haurien de mostrar-se més obertes i raonables acaben mostrant-se intolerants i cap-quadrats. Els neo-hippies, per exemple... (També coneguts com hippijos o pihippis)... Sempre escoltant cançons amb lletres de respecte, tolerància però després mostrant actituds quadriculades i intolerants... Bé, me'n vaig del tema...
El tema és que el primer que cal fer quan es vol debatre amb un mínim de serietat un tema, és definir clarament els conceptes que es debatran amb precisió i consens: és a dir, trobar una definició vàlida per a tothom de cadascun dels conceptes... Si abans he esmentat els "alternatius" és justament perquè aquest punt els sol fer especial alèrgia... Però és crucial que tots els participants del debat associïn a cada paraula un mateix concepte, perquè si no es produeix un diàleg de besugs.
De fet, en Matemàtiques, sempre el primer que es fa es assentar les definicions, els conceptes i els axiomes...
Un axioma és (gr. axios = just) una proposició evidente en sí mateixa que no necessita cap tipus de fonamentació, és a dir, un concepte fonamental no definit que serveix per definir la resta de proposicions.
En una discussió o debat mínimament seriós els axiomes serien els aclariments inicials de definició dels conceptes al voltant dels quals es debat...
Després hi ha un altre punt fonamental que els filòsofs sempre han fet seu, però que també pertany fonamentalment al món de les matemàtiques, i per tant, de la ciència: la lógica... És molt complicat per a algú que ha estat 'sotmés' a mecanismes lógics de demostració de proposicions com la reducció a l'absurd o el contrarecíproc intentar-los fer entendre a algú que no ha estat massa en contacte amb ells.
Alguns pensareu que tinc una visió elitista de la ciència i el coneixement. I no és cert, perquè crec que tothom pot entrar-hi... El que sí defenso és que per entrar al món de la ciència i el coneixement, s'han d'acceptar les regles del joc per tal de poder entendre's bé...
Si no després resulta que els éssers humans ens varen fer amb fang, el món va ser creat amb 7 dies i algunes persones poden ressucitar després de 3 dies de mort.
Cert i utòpic perquè diria que la majoria ens decantem pels diàlegs de besugs, serà perquè som mandrosos, serà perquè som besugs.
ResponEliminaEn tot cas, l'humilitat ens pot salvar de moltes coses i a la vegada és el pitjor de tot. Ens salva perquè la boirina d'humilitat i de 'consuelo de tontos' ens agermana i és el pitjor de tot perquè tampoc no ens porta a esforçar-nos més ni a ampliar coneixements.
El que trobo curiós és el fet que el coneixement de 'lletres' és quelcom que fa semblar 'intelectual', 'intel·ligent', 'cultivat', 'compromès', 'curiós' etc etc i, en canvi, el coneixement de 'ciències' no. No és injust? No és dràmatic?
Vull dir... podria semblar que l'ensenyament ha fracassat en la mesura que no 'produeix' persones amb uns coneixements mínims generals però quins són aquests mínims? No hi ha pas consens... Em sembla que amb això he tancat el cercle.
ResponEliminaBon Nadal!!!
Marta: bona part del que tu anomenes "mandra" intelectual ve com a conseqüència dels principis sofistes (relativisme) que bona part dels polítics apliquen amb tanta admiració.
ResponEliminaTot és relatiu. Tot és relatiu a les persones, es clar. Però quan es viu en societat, amb els demés, hi ha d'haver unes normes del joc que regeixin la convivència. Aquestes regles antigament eren la política (del grec polis, ciutat grega). Ara la política és quelcom totalment diferent. Política es confon amb demagógia. Política es confon amb mentida... L'únic que li queda de política a la política és les ganes d'imposar als altres una forma de viure.
Retornant al tema: la població apren aquests sofismes de la classe política i els aplica al seu entorn. Com una mala intepretació de l'anarquisme: quan els arguments estan en contra de la teva opinió el més senzill és dir: tot és opinable, relatiu al subjecte, subjectiu. Depen de la visió. I totes aquestes coses.
Marta: ho publico en un comentari diferent perquè és una resposta de caire diferent a l'anterior.
ResponEliminaEl problema segons la meva opinió (:) ) és que l'excessiva especialització que exigeix l'actual organització capitalista del món ha creat una enorme franja de divisió entre dos o tres mons: els científics, els adminstradors i els humanistes.
Els problemes que això té associat poden tenir dimensions molt greus... Perquè no sé qui va dir que deixar la ciència en mans dels científics era un perill tan gran com deixar la política en mans dels polítics... O deixar les humanitats en mans dels humanistes o la administració en mans dels administradors.
L'época de major maduresa de la humanitat sol ser identificada amb el Renaixement, i aleshores el prestigi era saber de tot una mica... Clar que sempre hi havia algú de destacava en un o altre caire. Tirant més enrere encara hi ha el món dels grecs, aleshores, on la curiositat per aprendre coses noves de l'entorn i de la vida els va portar a plantejar-se preguntes, i el que és més important, a buscar respostes.
I així la filosofia, la física i les matemàtiques varen nàixer de la mà. Perquè els mateixos que inauguraren la filosofia eren excelents matemàtics i físics. I els grans matemàtics i físics grecs varen fer grans contribucions a la filosofia.
Per desgràcia ara hom pensa que una no necessita l'altra però això no és cert. Perquè tenim professors de matemàtiques negats en didàctica, pedagogs inútils en tot, filòsofs incapaços d'entendre les lleis que regeixen el món...
I sobretot tenim una societat inculta, carn de canó per supersticions, religions, i idees neo-faixistes.