Xicarandana (i jo)

Escriure de Xicarandana se'm presenta com una responsabilitat majúscula.
Avui mateix informant-me sobre el grup a internet he descobert que fa 4 anys que es va dissoldre i jo ni tansols n'era conscient. He estat incapaç de trobar els motius enlloc.
Però sí que he trobat molta informació que de mica en mica aniré afegint a aquest apunt.

Xicarandana és una d'aquestes experiències que m'han marcat. Però comencem pel començament, si el trobo.
El començament és a l'any 1996. Aquell any després de pensar-m'ho molt decideixo escollir com assignatura de lliure elecció Teatre al meu institut, l' I.E.S. Guillem Sagrera. Som uns 20 a la classe i ens ho passem molt bé. L'any següent molts dels que fèien teatre s'apunten a una activitat extraescolar que porta per nom Xicarandana. Es tracta d'un grup amateur de teatre vinculat a l'Institut. En aquells moments codirigit per Joan B. Lacomba i Joan Lluís Llinàs. Jo em vaig decidir tard... Però al final vaig acabar incorporant-m'hi també. Estaven preparant el muntatge d'una de les obres de teatre que més m'ha agradat de totes les que he vist en ma vida... "De quin color és la mort?". No hi quedaven papers lliures... Així que jo acudia al assajos del grup i intentava ajudar en el que podia... Fins que se'm va assignar la responsabilitat de manejar les llums. Potser perquè ho recordo així, o potser perquè en part és cert, o potser només per donar-me una mica d'importància... però aquella obra de teatre tenía una il·luminació molt complicada... Hom havia d'estar molt atent a tota la obra, gairebé saber-la de cap a peus, perquè els jocs de llum hi eren molt importants... I això em va fer sentir vertaderament com un integrant més de l'elenc d'actors. Un actor invisible. Ningú em senyalaria amb el dit. Però jo prou feliç, i sobretot en aquella escena on de cop un mort s'aixecava del seu taüt i es posava a ballar YMCA (Village People) ja que era la meva improvització, en la qual podia encendre i apagar totes les llums per imitar la il·luminació d'una discoteca...

L'any següent les meves altres activitats extraescolars m'impediren participar en el grup, i no vaig poder participar en cap pla al següent montatge de Xicarandana: "La Comèdia de l'Olla" de Plaute.

Però ja al 1999, el meu últim any a l'institut i a Mallorca ja que se m'obrien les portes de Barcelona i de la universitat, vaig tornar a la participació activa a Xicarandana. He de reconèixer que massa bé tampoc no ho feia. Encara que disfrutava. L'obra que es muntà aquell any, "Una què?" era una versió de l'obra de Joan Lacomba "Sota l'ombra de la parra, vora l'herba-sana, hi ha un clavell blanc, que no veus que som una dóna?", en aquesta obra a mi em va tocar encarnar un "il·lustrat" "savi" que anava recordant al llarg de la obra pensaments i/o frases misògines o masclistes de personatges bastant il·lustres (Marx, Freud, Engels...).

Aquella experiència, com ja he comentat marcà la meva vida... A més de fer-me veure que jo mai no seria prou bon actor (cadascú té les seves habilitats) em va ensenyar molt més del que jo podria explicar amb paraules en aquest blog (a part és clar de la meva passió pel teatre)... També em va empènyer a dirigir a la meva residència d'estudiants (C.M.U. Penyafort - Montserrat) durant dos anys el Festival de Primavera (Música, Poesia i Dansa) des d'una perspectiva molt teatral com a resultat de la influència de Xicarandana.

I que serveixi aquest apunt a mode d'homenatge personal.

Altres enllaços:
- Xicarandana
- Diccionari del teatre a les Illes Balears (buscar Xicarandana)
- Història del I.E.S. Guillem Sagrera (hi ha un paràgraf sencer dedicat a Xicarandana)

PS: Dirigir obres de teatre, festivals d'escenari i qualsevol cosa semblant és quelcom que m'encanta... Però que tampoc puc dedicar molt de temps a fer