Les dones i les relacions: aprendre a valorar

NOTA: Aquesta reflexió està escrita des d'una perspectiva heterosexual. Deman perdó a totes aquelles persones que es puguin sentir discriminats o exclosos per aquest fet. Només es deu a que és la meva realitat immediata.

Les dones i les relacions: aprendre a valorar
Cada dia crec entendre menys el que busquen les dones de les seves relacions amb els homes.
Recentment, entre allò que he viscut en les meves pròpies carns aquests últims anys i el que he vist que han viscut alguns dels meus amics més propers.

D'una banda, jo tenc la sensació de que cada dia que passa les dones són més exigents. Més exigents perquè d'una banda com més grans es fan, menys els costa de trobar els defectes dels homes. Peró també perquè les dones joves són més exigents des d'un principi.
A més, centren les seves exigències (crec) en elements que, a la llarga, no són importants, tot deixant de banda altres elements que sí que són molt més fonamentals per a establir bones relacions.

Perquè no ens enganyem, hi ha tres coses que són molt importants per a les dones, encara que no ho vulguin admetre: l'aparença física, el somriure (i la bellesa facial i l'expressivitat en general) i finalment en la seva forma de vestir. Aquestes tres coses especialment són importants en les primeres fases de la relació. (Conaixença, interés, aproximació...). Ja en una segona fase apareixen altres elements ja més importants com el tracte que els dóna l'home, les seves manies i tal.

De vegades penso que les dónes són l'element més conservador de la societat pel seu comportament. Valoren l'aparença, la puixança econòmica (de la que la forma de vestir n'és un exponent) i després com més malament els tracta un home més atracció senten per ell.

Hi ha dones que busquen un gos-falder: un home que els vagi darrera darrera... Hi ha homes que busquen dones només per mantenir relacions sexuals i es topen amb dones que només busquen relacions estables. Fins aquí bé. El que ja frega el surrealisme es quan homes que busquen relacions estables i es troben només amb dones que només volen sexe. Hi ha coses que no s'entenen. Encara que hi ha casos intermitjos, com els homes que busquen dones per relacions estables i en troben, peró elles escolleixen altres homes.

En resum, que jo de vegades m'estresso molt. Sembla una paradoxa. Un problema sense solució que només uns pocs -i cada dia vertaderament més pocs- esquiven és la de trobar una parella amb qui construir quelcom interessant.

Cada dia les persones es tornen més egoïstes i egocéntriques. I es fa impossible trobar persones compatibles. Trobar aquella persona especial... Sí, hi ha molta gent amb parella. Però les parelles cada dia duren menys. I fa mandra pensar en començar una cosa si ha d'acabar malament. El sexe complica les relacions entre les persones. Tot és més que complicat.

Al final la opció de la gent com jo és centrar-se en els bons amics.
I aprendre a valorar les coses que realment valen la pena.

Com ja vaig dir a aquest blog, el que realment s'ha de valorar és el temps que et dediquen les persones.