dissabte, de novembre 29, 2008

Las Crónicas de Narnia (2): El Príncipe Caspian

A mi m'agraden. Pel títol ja podeu entendre que em refereixo a aquestes peliculetes d'épica i fantasia. O viceversa.

El problema que té qualsevol película d'aquest tipus és que després de la nissaga de "El Señor de los Anillos" tot el que es pugui fer té gust de poca cosa.

I una mica això és el principal problema d'aquesta nova nissaga, Las Crónicas de Narnia. Que ve després de l'esmentada "Lord of the Rings" i de l'apassionant món i intensitat de Harry Potter.

La primera entrega de la nissaga, Las Crónicas de Narnia: el león, la bruja y el armario (fitxa a Filmaffinity) per a mi tenía el greu problema de desenvolupar molt poc els personatges, fins al punt de semblar una mica desaprofitada.

Aquest problema es mitiga una mica a aquesta segona entrega. Perquè Las Crónicas de Narnia: el Príncipe Caspian (Filmaffinity) desenvolupa una mica més i millor els personatges. Inclós el personatge del propi Príncipe Caspian, al voltant del qual gira la película.

Els actors de la película també semblen una mica més rodats... D'altra banda aquesta película té una altra diferència enfront la primera part i és que l'argument de la mateixa té un caire, un transfons molt més dramàtic. També guanyen molt protagonisme les escenes de batalles. Es podría dir que és una película més épica que no pas la primera. Peró com a película Disney / Walden (es veu que l'amo de Walden Media, productora de la nissaga és un home molt cristià) té un caire moralitzador molt marcat en la subhistòria de la nena més joveneta. Del pal "només veus si hi creus"... A què em recorda aquest rollo?

Com no podia faltar, sempre que apareix una actriu que mereix un comentari, no només faig el comentari si no que a més poso per aquí una fotografia de la mateixa. Una de les protagonistes principals de la nissaga és Anna Popplewell, que fa el paper de Susan Pevensie. Aquesta actriu anglesa està molt vinculada al món religiós, ja que és membre d'una congregació religiosa en la qual la seva mare hi està molt implicada. I el seu pare fou jutge de l'Audiència Nacional anglesa. Pel que es veu es va presentar al càsting per al paper d'Hermione Granger a la nissaga de Harry Potter, però obviament no va ser l'escollida. La veritat és que aquesta noia de 20 anys, que actualment compagina els seus estudis universitaris a Oxford amb la seva carrera com actriu (que clarament es veurà catapultada pel seu paper a Las Crónicas de Narnia) té dues virtuts molt destacables. La primera es un un somriure ben bonic... L'altra... Cal que la digui? :D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada