dissabte, de febrer 28, 2009

Las cagadas del photoshop del 2008

Aunque es un enlace muy antiguo, no quería dejar de ponerlo en mi blog.

Unos chicos se han dedicado a recopilar y analizar las mayores cagadas debidas al uso incontrolado del Photoshop o similares.

Como rezaba tiempo ha un anuncio de neumáticos: 'La potencia sin control no sirve de nada'.

(El Enlace está en inglés)
http://abduzeedo.com/20-biggest-photoshop-disasters-2008-photoshopdisasterscom

divendres, de febrer 27, 2009

Una canción para la Magdalena, Joaquín Sabina




Una canción para la Magdalena - Joaquín Sabina


Si, a media noche, por la carretera
que te conté,
detrás de una gasolinera
donde llené,
te hacen un guiño unas bombillas
azules, rojas y amarillas,
pórtate bien
y frena.
Y, si la Magdalena
pide un trago,
tú la invitas a cien
que yo los pago.
Acércate a su puerta y llama
si te mueres de sed,
si ya no juegas a las damas
ni con tu mujer.
Sólo te pido que me escribas,
contándome si sigue viva
la virgen del pecado,
la novia de la flor de la saliva,
el sexo con amor de los casados.
Dueña de un corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella.
Y nunca le cobró
la Magdalena.
Si estás más solo que la luna,
déjate convencer,
brindando a mi salud, con una
que yo me sé.
Y, cuando suban las bebidas,
el doble de lo que te pida
dale por sus favores,
que, en casa de María de Magdala,
las malas compañías son las mejores.
Si llevas grasa en la guantera
u un alma que perder,
aparca, junto a sus caderas
de leche y miel.
Entre dos curvas redentoras
la más prohibida de las frutas
te espera hasta la aurora,
la más señora de todas las putas,
la más puta de todas las señoras.
Con ese corazón,
tan cinco estrellas,
que, hasta el hijo de un Dios,
una vez que la vio,
se fue con ella,
Y nunca le cobró
la Magdalena.


Una canción para la Magdalena, Joaquín Sabina
19 días y 500 noches (1999)

dijous, de febrer 26, 2009

Poema 20, Veinte canciones de amor y una canción desesperada (Pablo Neruda)

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: "La noche esta estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.

La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.

Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.

Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.

Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.

Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.

Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.

Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos,

mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,

y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

Poema 20, 20 poemas de amor y una canción desesperada
Pablo Neruda

dimecres, de febrer 25, 2009

Consumerism...

Consumerism is the "shame of marketing".

The Essential Drucker
Peter F. Drucker
C Collins Business - HarperCollins

dissabte, de febrer 21, 2009

'La meva salut supraglotal', article d'Antoni Colomer

La meva salut supraglotal
Ara no hi pensava, i això que hi duc pensant des d’ahir migdia. Vull dir que en cap cas no he oblidat el fet que em va passar ahir, i que voldria explicar-lo i denunciar-lo públicament, però m’havia fuit momentàniament del cap. Però just abans de posar-me a narrar la visita a cal metge d’ahir, us comento que fa una estona ha passat per l’oficina on faig feina un jove senegalès. Jo em dedico, segons quines hores del dia, a apuntar gent a cursos per a persones adultes. És una feina que m’agrada, sobretot, ho he de reconèixer, quan ve algú com en Musta. M’ha demanat, en castellà, si encara hi era a temps d’apuntar-se al curs de català. Li he contestat que sempre hi és a temps, que sempre és un bon moment per aprendre la llengua pròpia del lloc on viu. Hem
mantingut la conversa en castellà, tot i que jo ja li deixava anar més de dues paraules i frases en la meva llengua. Bé, la qüestió és que el jove senegalès m’ha fet pensar en allò que us vull explicar. I de passada m’ha recordat que no cal ser metge per ser intel·ligent; en Musta és intel·ligent, molt intel·ligent!

Us asseguro que la conversa que reproduiré a continuació és certa de cap a peus, i que es va generar diumenge dia 30 de novembre a les 13.30 hores a Inca, al Clínic Balear situat a la Gran Via Colon. Jo no tenia cap ganes d’anar al metge, tot i que tenia mal de coll des de feia quinze dies. Però la insistència dels meus progenitors va acabar amb la meva curta paciència, i vaig optar per no irritar-me més el coll amb discussions absurdes. Novament els pares tenien raó... per això estan els metges. Ah, la conversa.

Entro al centre sanitari, amb ma mare, i passa això:

Jo: Bon dia.
Dra. Jiménez: Hola, buenos días.
Ma mare: (s’avança a jo, com a bona mare) Hola, mos pot visitar algú? Hi ha algun metge?
Dra. Jiménez: No le entiendo. Solo hablo castellano.
Ma mare: Ah! ¿Hay alguna doctora que pueda visitar a mi hijo?
Dra. Jiménez: Sí, yo soy la doctora. Pasen dentro de aquella sala.
Passam tots tres. La sala no fa més deu metres quadrats. Hi ha una taula, una llitera i material sanitari. Em diu que m’assegui a una cadira.
Dra. Jiménez: ¿Qué le ocurre?
Jo no sóc dels que canvia de llengua fàcilment. Ho faig comptades vegades, però no volia discutir i volia anar a dinar. Així és que vaig optar per xerrar en mallorquí i castellà mesclat. Tampoc em pensava mai que la incomprensió i la falta de respecte per part de la doctora fos tan gran...
Jo: Desde hace 15 días que me fa mal el coll.
Dra. Jiménez: Abra la boca.
Jo: AAAAAAAAAAA
Dra. Jiménez: Faringitis bacteriana.
S’asseu a la seva taula, davant meu i ma mare.
Dra. Jiménez: ¿Sales por las noches?
Jo: No, ya casi no salgo nunca... Pero trabajo hablando, es per això que me costa curar el coll.
Dra. Jiménez: ¿Y en qué trabajas?
Jo: Don classes.
Ma mare: Da clases de catalán.
Ja l’has dita, ma mare! Uns segons de silenci, i segueix la doctora
Dra. Jiménez: Ah, de catalán. ¿Tú eres catalán?
Jo: Sóc de Mallorca, he nascut a Mallorca.
Dra. Jiménez: ¿Pues sabes que ayer leí que por culpa del catalán los niños suspenden en la escuela? Sí, lo leí ayer, i me han dicho que ahora esto lo van a cambiar. (El comentari demostra que no és cap experta sobre la situació de la nostra llengua, que ha mantingut unes quantes converses de cafè i prou. Però demostra també que és militant, que ni en sap ni en vol aprendre.)
Em vaig seure bé a la cadira, perquè vaig estar apunt de fotre baix.
Jo: Le han engañado. Este no es el motivo de fracaso escolar que se da aquí y en toda España.
Dra. Jiménez: Pues yo lo he leído, y me lo han dicho. Además, ¿sabes que el catalán va a terminar con el mallorquín, que es lo que tu hablas? Porque tu no hablas catalán, lo tuyo es un dialecto, no una lengua.
Jo: Y usted que habla?
Dra. Jiménez: Yo hablo español.
Jo: ¿Una lengua o un dialecto?
Dra. Jiménez: Una lengua, el español es una lengua. Lo tuyo es un dialecto, nada más.
Jo: Mire señora, las lenguas son pero no se hablan. Todos hablamos dialectos. Usted puede saber mucho de medicina, no lo discuto, pero no me va a enseñar de lenguas y dialectos, y menos de mi lengua. Lógicamente que aquí hablamos un dialecto del catalán, igual que usted lo habla del español. ¿De donde es usted?
Dra. Jimenez: De Canarias, yo soy española, como usted. El catalán va a acabar con vuestro dialecto, esto es lo que va a pasar. I venga insistir…
Jo: Yo no le he dicho si soy o no español, y se equivoca. Con el mallorquín va a acabar la gente que como usted no lo quiere aprender, que no quiere aprender la lengua del país o lugar donde va a vivir, a trabajar.
Vius, no m’estic inventant res...
Dra. Jimenez: Yo hablo tres lenguas, pero es que esto no es un país, es una isla de
España. Como voy a querer aprender el mallorquín, si tu dialecto no sirve ni para ir a la cola del baño!
Talment així m’ho va dir, la dona!
Em vaig aixecar de la cadira, i amb el coll sec, els nervis atrofiats i en llengua catalana li vaig demanar a la doctora que em donàs la recepta i es dedicàs a parlar de medicina. Clarament em va contestar que no m’entenia. Li vaig tornar a dir “prepari’m la recepta i deixi de dir barbaritats”! La dona em repeteix que no m’entén. Li dic que me’n vaig, que si no em pot entendre en la meva llengua, dolguda llengua, me’n vaig. M’entén, però fa com si no m’entengués. La dona em prepara la recepta, i jo surt del despatx i demano, a la persona que es troba darrere el taulell, si em pot donar un full de reclamacions. Me’l dóna (sento profundament que aquella al·lota patís les conseqüències del meu mal humor, perquè no en tenia cap culpa; a més, ella em va entendre i atendre en mallorquí). Me’n vaig.

Vaig sortir de la consulta amb dos diagnòstics diferents, i tots dos relacionat amb les cavitats supraglotals: d’entrada tenc la faringe malmesa, però amb una bona dosi de pastilles en quatre o cinc dies ho tendré resolt; el problema greu el tenc una mica més amunt, a la llengua. Té cura, en té, però serà un procés llarg i a voltes dolorós. Tot i que s’avança per trobar un remei definitiu, constantment apareixen noves bactèries que en desbaraten el procés curatiu. Bactèries dificilíssimes de tractar, perquè el procés no és de destrucció, manera d’actuar pròpia de les bactèries, sinó de transformació. Vendria a ser d’educació.

Avui m’he aixecat millor del coll, però encara preocupat, molt preocupat pel dolor lingual. Per sort, en Musta, el jove senegalès que s’ha apuntat a classes de català m’ha ajudat a alleujar el mal, i diria que m’ha anat prou bé. Tenc clar que me’n sortiré. Estic segur que ens en sortirem tots els que tenim la llengua inflada. Però haurem d’aprendre a estimar la nostra llengua i a tenir clar que, a més de poder fer cua per anar al bany en mallorquí, hi podem interaccionar sempre que vulguem. Per començar, per no tenir mal de coll deixaré de caminar descalç.
Per no tenir mal de llengua, usaré el meu dialecte: el mallorquí.
La meva llengua: la catalana. Salut!

Antoni Colomer i Llobera

dijous, de febrer 19, 2009

Poema 19, Veinte poemas de amor y... (Pablo Neruda)

Niña morena y ágil, el sol que hace las frutas,
el que cuaja los trigos, el que tuerce las algas,
hizo tu cuerpo alegre, tus luminosos ojos
y tu boca que tiene la sonrisa del agua.
Un sol negro y ansioso se te arrolla en las hebras
de la negra melena, cuando estiras los brazos.
Tú juegas con el sol como con un estero
y él te deja en los ojos dos oscuros remansos.
Niña morena y ágil, nada hacia ti me acerca.
Todo de ti me aleja, como del mediodía.
Eres la delirante juventud de la abeja,
la embriaguez de la ola, la fuerza de la espiga.
Mi corazón sombrío te busca, sin embargo,
y amo tu cuerpo alegre, tu voz suelta y delgada.
Mariposa morena dulce y definitiva,
como el trigal y el sol, la amapola y el agua.


Poema 19, 20 Poemas de amor y una canción desesperada
Pablo Neruda

dimecres, de febrer 18, 2009

...stupid...

(...)
The world is like that - full of cruelty and pain - because people are stupid.
I was stupid. I lived in a world of my own. Yes, I was stupid.
(...)


Unfinished Portrait (1934)
Mary Westmacott (aka Agatha Christie)
The Mary Westmacott Collection - Volume I
Harper Collins

dimarts, de febrer 17, 2009

YO NO VEO TELECINCO


Mientras Telecinco
  • Se manifieste públicamente en contra de las lenguas minoritarias de España
Mientras Telecinco
  • Ataque a la competencia por lo legal, prohibiendo a La Sexta y en concreto a grandes programas como El Intermedio de Gran Wyoming, Caiga Quién Caiga y especialmente Sé lo que hicísteis...
Mientras Telecinco
  • Emita en la mayor parte de su programación bazofia...
Mientras Telecinco
  • Siga manipulando para crear alarma social con cualquier tema (ver apunte)

ME NIEGO A VER TELECINCO
Y LO HE DESINTONIZADO DE TODOS LOS TELEVISORES DE MI CASA

divendres, de febrer 13, 2009

Poema 18, 20 Poemas de amor y una... (Pablo Neruda)

Aquí te amo.
En los oscuros pinos se desenreda el viento.
Fosforece la luna sobre las aguas errantes.
Andan días iguales persiguiéndose.
Se descine la niebla en danzantes figuras.
Una gaviota de plata se descuelga del ocaso.
A veces una vela. Altas, altas estrellas.
O la cruz negra de un barco.
Solo.
A veces amanezco, y hasta mi alma esta húmeda.
Suena, resuena el mar lejano.
Este es un puerto.
Aquí te amo.
Aquí te amo y en vano te oculta el horizonte.
Te estoy amando aún entre estas frías cosas.
A veces van mis besos en esos barcos graves,
que corren por el mar hacia donde no llegan.
Ya me veo olvidado como estas viejas anclas.
son más tristes los muelles cuando atraca la tarde.
Se fatiga mi vida inútilmente hambrienta.
Amo lo que no tengo. Estás tú tan distante.
Mi hastío forcejea con los lentos crepúsculos.
Pero la noche llega y comienza a cantarme.
La luna hace girar su rodaje de sueño.
Me miran con tus ojos las estrellas más grandes.
Y como yo te amo, los pinos en el viento,
quieren cantar tu nombre con sus hojas de alambre.
Poema 18, 20 Poemas de amor y una canción desesperada
Pablo Neruda

dimecres, de febrer 11, 2009

Companions

(...)
Was it true what she had so often heard women say that men only wanted women as bedfellows and housekeepers?...
Was that the whole tragedy of marriage - that women wanted to be companions, and that men were bored by it?
(...)


Unfinished Portrait (1934)
Mary Westmacott (aka Agatha Christie)
The Mary Westmacott Collection - Volume I
Harper Collins

Additional comment by Joan Genís: maybe the problem is in women (nowadays, that the problem is quite similar). Sometimes I feel as if what women really look for is someone wild to be domesticated. They usually have no interest in people like me, who offer and look for a companionship. Having read this in July 08, when I was crazy about a girl, offering her a companionship, which didn't really convince her although there was certainly a strong feeling between us... Conclusion, relationships between men and women haven't changed so much in the last 75 years, they still have a lot of common problems, that probably will never find a solution.

dimarts, de febrer 10, 2009

Juegos de Azar

HACE 3 MESES
Lugar: sala de mantenimiento habilitada como comedor glaciar.

Momento: hora de comer.

Diálogo

JG: Quieres participar en la porra del Barça - Madrid

RT: No, mi religión me prohibe jugar a los juegos de azar.

JG: Entonces tu tranquilo, elige el resultado del partido de forma determinista y ya.

RT: Ante un argumento tan aplastante... Toma, pon un 2 - 2...

dissabte, de febrer 07, 2009

Reunió Familiar

Amb una família tan eixerida, hi ha motius per sentir-se feliç!!!



De vegades la major riquesa es troba en les coses senzilles que tenim al costat.
Cal aprendre a valorar-les.
(Aquest vídeo és dels Nadals 2007-2008)

divendres, de febrer 06, 2009

Frase célebre de ALX

El miércoles es el dia H
ALX

Esta frase célebre es un homenaje a mi ex-compañero de piso ALX.
Cómo echan de menos las frases célebres de mi blog su presencia.
Es peor que la sentencia que prohibe a la Sexta poner imágenes de Tele5.

dijous, de febrer 05, 2009

Poema 16, Veinte poemas de amor... (Pablo Neruda)

(Paráfrasis a R. Tagore)
En mi cielo al crepúsculo eres como una nube
y tu color y forma son como yo los quiero
Eres mía, eres mía, mujer de labios dulces
y viven en tu vida mis infinitos sueños.
La lámpara de mi alma te sonrosa los pies,
el agrio vino mío es más dulce en tus labios:
oh segadora de mi canción de atardecer,
Cómo te sienten mía mis sueños solitarios!
Eres mía, eres mía, voy gritando en la brisa
de la tarde, y el viento arrastra mi voz viuda.
Cazadora del fondo de mis ojos, tu robo
estanca como el agua tu mirada nocturna.
En la red de mi música estás presa, amor mío,
y mis redes de música son anchas como el cielo.
Mi alma nace a la orilla de tus ojos de luto.
En tus ojos de luto comienza el país del sueño.


Poema 16, Veinte poemas de amor y una canción desesperada
Pablo Neruda

dimecres, de febrer 04, 2009

Cooks never measure

(...)
She was unable to follow a recipe because she scorned to measure any quantities.
- 'A bit of this, and that - that's what I take,' she said, 'That's the way my mother did. Cooks never measure'.
(...)


Unfinished Portrait
Mary Westmacott (aka Agatha Christie)
The Mary Westmacott Collection - Volume I
HarperCollins

dimarts, de febrer 03, 2009

Cabrera - Estiu 2008

(El meu braç... i la mar)


No hi ha millor moment que el fred del Febrer per disfrutar d'unes fotos de l'estiu passat, pensant ja en l'estiu que ve... Cabrera, reserva natural, és un indret preciós.

(En la meva última visita vaig fer-hi prop de 100 fotografies... La majoria bastant boniques... Aquestes 13 només en són una petita mostra especialment seleccionada).






No hay mejor momento que el frío de Febrero para disfrutar de unas fotos del pasado verano, ahora que ya tenemos la cabeza en el próximo verano...

Cabrera, reserva natural és un lugar precioso.

¡¡¡Estas fotos lo evidencian!!!.






There is no better moment than the cold February to enjoy some pictures from last summer, specially bearing already in mind next summer... Cabrera, natural reserve is a wonderful place.

So wonderful that makes anyone happy. Even I (in the picture) look more handsome with Cabrera as the background.





Il y a pas un moment mieux que le froid Fevrier pour jouir quelques photos de l'étè dernier, speciallement quand on a dejà la tête mise au prochain étè...

Cabrera, c'est une réserve naturelle précieuse. Mais elle est ocupée par l'armée Espagnole. On doit avoir un permis pour y naviguer.













dilluns, de febrer 02, 2009

"Hellboy 2: El ejército dorado" i "El caballero oscuro" i...


Degut al més que evident retard en aquest blog degut a la obvia saturació informativa que pateixo... Tinc més temes per tractar que no pas dies per tractar-los, he de començar a comprimir algunes seccions...

Si els últims apunts de les Festes de Felanitx varen ser prou espessos va ser perquè ja vaig començar amb aquesta idea. I per continuar amb la idea faré un 2x1 en l'habitual secció de cinema. I em ve ideal perquè començaré amb dues películes del génere còmic-superherois. Es tracta de "Hellboy II: El ejército dorado", i de "El caballero oscuro (The Dark Knight)".

De Hellboy 2 (Filmaffinity) diré que al meu entendre és una digna segona part de la digníssima primera part. Una d'aquestes películes en mans del director ideal, un Guillermo del Toro més que consagrat en l'univers cinematogràfic de les bestioles rares. I en particular més que un encert la unió del personatge de Hellboy i el visionari Del Toro. La primera part ja va ser un descobriment fantàstic. Em va encantar, passant a formar part de la meva galeria de personatges preferits. Suposo que el seu caràcter rebel i antisocial, i la seva preocupació pel seu aspecte físic em feien sentir especialment identificat amb el personatge, clar que jo no soc un superheroi dedicat a salvar la humanitat i molt menys acabo amb la noia maca.

Hellboy a la primera no només aconsegueix véncer l'enemic i a ell mateix, sinó que roba el cor de l'ignífug personatge interpretat per Selma Blair. Una actriu d'aquestes que tot i no ser molt pechugona, em sembla terriblement guapa. (De fet ara que hi caic hi ha una noia al meu gimnàs que s'hi assembla una mica...).

En aquesta segona entrega de nou s'ha d'enfrontar a una força no humana. Un malvat cabronás de torn vol apoderar-se d'un exèrcit de antiquades però invencibles máquines daurades de matar. I alhora ha de lidiar amb nous companys d'equip ectoplàsmics, i amb la relació iniciada en el primer episodi, marcada pel fort caràcter dels dos components de la parella.

La veritat és que estic impacient per veure una tercera entrega de les aventures d'aquesta tropa, especialment si Guillermo del Toro garantitza la qualitat exercint-ne la direcció. O si no almenys la producció.

L'altra película de la crítica d'avui és una genial segona part d'una seqüela-remake: El caballero oscuro (The Dark Knight). El caballero oscuro és la seqüela de Batman Begins. En mans de Cristopher Nolan, la nissaga Batman ha représ una dignitat que havia perdut. Encara que les dues interpretacions de Tim Burton sempre serán uns clásics. L'obscuritat creixent de l'ésser humà que s'amaga rera la máscara de Batman. I la creixent humanització dels seus rivals fa que siguin molt més terrorífics. Sense cap dubte hi haurà una tercera part. Perquè El Caballero Oscuro, és una película de transcisió. Si la primera recuperava els orígens de Batman des dels mateixos inicis. La segona introdueix dos dels rivals més clásics del nostre obscur amic. Un és Joker, un Joker que farà història segurament al ser el primer supermalvat que guanyarà un Óscar. I encara més per ser el primer Óscar posthum, al malaguanyat Heath Ledger (veure foto). Quina interpretació més sublim! Admirada per tothom. El Joker més terrífic de la història. I serà molt i molt difícil trobar algú que en prengui el relleu a la tercera part.

I l'altre rival que apareix aquí, a part d'una breu i fugaç aparició de "El espantapájaros", és el fiscal Dos Caras. Que segurament també tendrà molt de protagonisme a la hipotètica següent entrega. I la película tota una sorpresa, plena de crueltat i humanitat, el tipus d'humanitat que ens caracteritza... Aquesta que ens converteix en psicópates, amb persones torturades que amaguen rera un somriure els seus horrors.

I la última película que toca comentar avui és Viaje al Centro de la Tierra.

Aquesta película és simplement una película de série B o D (baix pressupost), molt cutre d'argument, i amb certa limitació de recursos... Però el resultat final és un producte tan entretengut com dolent i inverosímil... I d'una previsibilitat considerable.

L'actriu que surt a la peli acompanyant Brendan Fraser està bona, però no he trobat cap fotografia "interessant" seva a la xarxa...

diumenge, de febrer 01, 2009

Festes de Felanix: dies 3 i 4 i verbena gratuïta

L'últim cap de setmana de les festes de Felanitx tocaven tres díes de festa: primer el 28 d'Agost amb la verbena gratuïta, i després dos concerts ben interessants que ara vos explicaré.

Però amb tot, el més interessant d'aquest cap de setmana fou la companyia, ja que la meva amiguísima B, (L'Amiga Inesperada o Insospitada) va venir a Mallorca a casa per anar junts a les verbenes.

B és un ésser extraordinari. Jo sóc en certa manera un fan seu. I justament per aixó va ser més que un plaer gaudir de la seva agradable companyia.

Dia 1: El primer concert fou la verbena gratuïta... La nit va començar amb els focs artificials propis de la nit de Sant Agustí, patró de Felanitx i motiu de les celebracions... I a la verbena ens esperaven dos grups interessants. Un d'ells els anomenats Pelillos a la Mar. Aquest grup va resultar un efectiu i molt entretengut grup de verbena que amb grans temes com Help!, Video Killed the Radio Star, Dulce Condena, Could You Be Loved, You really got me, Insoportable, Back In The USSR, Llença't, L'Empordà, Satisfactin, Salta!, Song 2 entre moltes altres....
Peró el grup més esperat de la nit, foren els grans i ja consagrats a tota la illa Horris Kamoi. Horris Kamoi, especialistes en versions en el mode més divertit i irreverent que hom pugui imaginar. Justament per això han estat amplament criticats diverses vegades per la dreta mallorquina carrinclona, alhora que els fills i sobretot les filles d'aquests van de concert en concert dels Horris "a tope" (ja m'enteneu). La llàstima es que els Horris no tenguin una pàgina oficial. El Show de Xuxa, les Spice Girls, i mils de temes clàssics de la música espanyola... Un orgasme de diversió, música i molt de sentit de l´humor.

Dia 2: El segon dia era el torn del "dia català". Sembla mentida però els governants del PP, antes de mesclar lo castellà i lo català prefereixen fer un dia per als indígenes. Com em ve al cap aquell vers d'aquella cançó d'aquell grup "L'Aldea Global creix amb generositat. Accepta nostra espècie si és en captivitat" (Aldea Global Thematic Park, Brams). El dia català va començar amb l'actuació del grup de versions de rock català DE-NOU. Un altre grup que va estar prou bé per a obrir la nit... I que tampoc semblen tenir pàgina web. Després de DE-NOU li va tocar el torn a una genial Companyia Elèctrica Dharma. Ja estan grans, però continuen essent uns músics excepcionals. En especial el saxo tenor que va trobar la seva motivació en la meva amiga B. (Estàvem a primera fila). La Dharma va presentar algunes cançons del seu últim disc alhora que reinterpretava un cop més alguns dels seus temes mítics de sempre. Jo vaig ballar com un boig la hora i mitja que va durar el concert. Un concert tan excepcional que va sorprendre a més d'un dels assistents que venien per altres motius. Tan excepcional que varen aconseguir omplir la plaça. El moment trist de la nit, fou quan, després del genial esforç que varen fer per tal d'animar la gent, els varen fer deixar l'escenari en contra de la seva voluntat. Però es que arribava el torn del plat fort de la nit: Lax'N'Busto. Per a mi era la primera vegada que veia els Lax amb el nou cantant. I no cal dir que B es una fan fanàtica dels Lax'N'Busto. (De fet va venir pel concert i no per veure'm però ja se sap! :D). A més de presentar el seu penúltim disc - RELAX - (ara acaben de treure'n un altre que si no funciona segurament serà l'últim disc de la banda). El que no recordo ara mateix son les cançons que varen tocar. Però el concert va estar molt bé. Vaig gaudir molt. Els últims varen ser uns decepcionants Es Reboster. Vull pensar que va ser una mala nit i que els tornaré a veure en unes altres circumstàncies que em permetran apreciar més i millor el grup.

Dia 3: L'últim dia de verbenes de Felanitx prometia molt. I no pel grup "animador" verbenero Sonor, també de versions de temes espanyols i tal. Sinó pels dos grans plats forts de la última nit.
El primer, els Celtas Cortos (wiki), que varen sortir-se tot repassant els grans temes de la seva trajectòria en un concert que me va agradar moltíssim. També varen aprofitar per presentar un o dos temes del seu últim disc (que aleshores encara no havia sortit). Va ser un concertàs.
Però si els Celtas foren bons. Els que havien de venir serien increibles.
En un concert-demostració de força més intensa que extensa, i després d'un canvi important d'audiència, els ja mítics Inhumanos (wiki) varen fer embogir, cantar, entretenir-se i al·lucinar amb les mil porcades a una audiència entregada àvida de rialles i diversió. Tírate de la moto. Manué, no te arrime a la pared. Las chicas no tienen pilila. Me duele la cara de ser tan guapo. Qué difícil es hacer el amor en un simca 1000. Si pido otra cerveza más.... Quina nit més divertida. I més cansada. Vàrem arribar a casa completament destrossats després d'uns dies frenètics. I l'endemà, B a Barcelona, jo a Madrid.

I la satisfacció pósthuma de veure que surto clarament a la foto del concert de Felanitx de la web oficial dels Inhumanos. A veure si em trobeu! (És més difícil que en Wally!!!)

http://www.losinhumanos.com/modules/news/article.php?storyid=55