Avui comença una apassionant aventura per a mi a la terra promesa (mai millor dit).
M'esperen, només avui, 15 hores de viatge des que sortim de casa fins que arribem a Venezuela.
I després, la descoberta de un nou món.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aventures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aventures. Mostrar tots els missatges
dilluns, de juliol 23, 2012
dimarts, d’octubre 11, 2011
Conference Call
Dia movido en el trabajo.
Un proyecto enorme de mi empresa consultora internacional (tecnología punta) para una de las principales operadoras telco del país.
De repente se escala un problema importante. Tengo al teléfono a un elemento importante del trabajo. Pero el problema va más allá de lo que pensába... Hay que involucrar a otro departamento. Hablo con la jefa del departamento. A su vez ella tiene que llamar a un miembro de su equipo que está en Bilbao o por ahí.
Con lo que tuvimos que montar una call con la última tecnología para ponerlos en contacto.
diumenge, d’octubre 09, 2011
Merodeador a Felanitx
Fa dos anys Merodeador va fer una visita per Mallorca...
Evidentment el vaig passejar una mica.
I no podia faltar una visita al puig de Sant Salvador a Felanitx.
En qualsevol cas l'home ara ha emigrat a Suissa per exercir l'arquitectura a aquell país.
El trobaré a faltar...
De fet l'hauré de visitar tan aviat com em sigui possible.
dimarts, d’octubre 04, 2011
El lado oscuro de Madrid
Muchos no lo aceptan. Muchos lo niegan. Y muchos más todavía, dirán que esto que voy a mostrar es falso o que lo he hecho yo mismo.
Es muy fácil negar lo que se tiene delante de las narices.
Yo sólo muestro las fotos que saqué hace dos años, en 2009, en el Leroy Merlin de San Sebastián de los Reyes. Yo me acababa de comprar un piso en Madrid y estaba amueblándolo, y preparándolo para que fuera habitable. A este centro comercial fui con mi madre. Todo transcurrió de forma tranquila. Era Noviembre/Diciembre 2009. Me llamó la atención, de lejos esta estampita pre-navideña. Un cristal con un enorme Bienvenidos en castellano. Y debajo una serie de traducciones dando la bienvenida en diferentes lenguas. De lejos todo estaba precioso. Hasta me ilusionó ver que también estaba en Euskera y en Catalán!!!!! Me sentí en ese momento muy orgulloso. Pensé: el país está madurando.
Claro que no puedo ocultar mi sorpresa cuando me fijé en un hecho muy curioso. Justamente los mensajes de bienvenida en Euskera y Catalán estaban tachados con bolígrafo! Todo un gesto que no precisa de más comentarios. Alemanes bienvenidos. Israelís bienvenidos. Árabes bienvenidos. Griegos, Rusos, Portugueses, Italianos, todos bienvenidos... No, todos no. Catalanes y Vascos no.
Las imágenes hablan por si solas. Pero después somos los catalanes y los vascos los excluyentes... Los intolerantes... Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno.
No lo he publicado antes porque creía que era negativo para mi interés real, que es el de buscar puntos en común, encontrar el entendimiento... Empatía. Comprensión. Pero estos últimos años en mi entorno laboral he recibido tantas muestras de negación, de condescendencia, de negatividad injustificada... Que creo que estas cosas deben salir a la luz, para que se tenga en cuenta algo muy importante.
Hay catalanes, hay vascos, hay gente de todos lados que es fascista, intolerante, racista, machista...
Pero como diría M. Cipolla el porcentaje es constante en todas las sociedades y estratos sociales.
Moraleja: en todos los ojos entran pajas. Lo constructivo es buscar el entendimiento, la empatía y la comprensión. En pocas palabras: escuchar y aprender en vez de creer que sólo existe una visión correcta y esa es la nuestra.
dilluns, d’octubre 03, 2011
Un matí blanc a Madrid (2009)
dijous, de setembre 29, 2011
Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VII - Final)
El final arribava... O ja havia arribat. No ho sé.
Després d'uns dies d'activitat intensa arribava un dia de navegació...
El dia que deixàvem Geiranger el més impactant va ser que a la 1 de la nit encara era realment de dia. Si no mireu-ho a la foto.
Però això tampoc és tan horrible... varem descansar, relaxar-nos. Viure una altra perspectiva de les vacances: no fer res... I clar, preparar-nos per a l'últim esdeveniment preparat pels creuers: el sopar de gala.
Com ja vaig dir al primer capítol d'aquesta aventura, els sopars eren un ritual fix, ja que compartiem sempre la mateixa taula amb el mateix grup de persones...
A la foto podeu veure el variat grup amb vestits de gala. La veritat és que varem riure molt tots plegats.
Els sopars, inclosos al preu del creuer (excepte les begudes) eren bons i interessants. I aquest en concret era el sopar de gala: havíem d'anar mudats. I els cambrers varen fer una autència exhibició servint els plats... Amb complexes coreografies preparades i assatjades. Nosaltres teníem el nostre propi cambrer...
El dia següent seria una dia de comiats, i de retorns...
L'arribada a Copenhague tenia un regust de final... Però el que més greu ens sabia es haver passat per una ciutat com Copenhague sense haver-la pogut visitar. Clar a la meva amiga li era igual... Ella ja hi havia estat de petita... Però a mi em feia molta ràbia...
El primer que se'ns va ocòrrer va ser mirar si alguna de les excursions ens anava bé, d'horaris i de que ens oferís la possibilitat d'apropar-nos a l'aeroport... Però no n'hi havia cap de compatible... L'hora del nostre avió era horrible... Eren les 9 del matí i fins les 16 no sortia l'avió o alguna cosa semblant. Molt de temps per trescar però pocs recursos.
A la fi aconseguírem pensar. Anàrem a l'aeroport amb l'autobús dels creuers. Facturàrem l'equipatge. Obtinguèrem les tarjetes d'embarcament. I agafarem els tapins i partirem cap al centre de la ciutat en transport públic (metro).
Mesuràrem el temps emprat pel trajecte en metro per tal de saber a quina hora havíem de partir per anar bé de temps. I amb un mapa de la ciutat que aconseguírem a l'aeroport, ens marcàrem un fantàstic itinerari...
I així a les 10 ja estàvem trescant Copenhague... Kobenhavn.
La primera parada va ser el City Hall o Radhus. Aquest edifici inaugurat a inicis del segle XX es la seu del Consell Municipal i de l'Ajuntament de la ciutat.
Varem continuar en nostre passeig i un majestuós edifici cridà la meva atenció: la Ny Calsberg Glyptotek, un museu fundat pel fill del responsable de Calsberg (la cervesa). No teniem temps per visitar aquest museu d'art. Pero l'edifici es molt atractiu... Pel meu gust és clar!
Caminant caminant pels carrers d'aquesta peculiar ciutat em cridà l'atenció el jardí d'un edifici no especialment atractiu tot i la seva pinta d'edifici majestuós, històric i important. D'aquí que fes aquesta fotografia... Fins a descobrir un temps més tard que es tractava del Museu Jueu Danés de Copenhaguen...La veritat és que l'arquitectura de la ciutat es una barreja molt cuidada i equilibrada d'arquitectura antiga i tradicional barrejada amb alguns edificis d'arquitectura puntera contemporànea... Però per alguna raó jo em vaig sentir més atret aquell dia per captar els edificis més històrics... Clar que em va quedar una clara i senzilla sensació de que tornaré aviat a Copenhaguen.
Un altre edifici que em va cridar l'atenció és l'edifici de la vella borsa de la capital danesa (The Old Stock Exchange). Un altre edifici amb molta personalitat, imponent i molt 'danés'. (És del segle XVII)
Un altre edifici molt característic de la ciutat és l'Esglèsia del Nostre Salvador (Church of our Saviour) que, al igual que la vella borsa, destaca per la seva torreta puntiaguda (això sí, amb un estil completament diferent del barroc edifici capitalista).
Com no podia ser d'altra manera, també passejàrem per Nyhavn, la marina del Copenhague del segle XVII. Un colorit passeig amb velers i barques de tot tipus (però sempre amb molta classe) atracats complementant de forma extraordinaria la vista. Un lloc ideal per prendre's un gelat i descobrir que els danesos poden tenir gustos peculiars pel que fa als dolços.
El següent edifici que cridà la meva atenció fou l'Esglèsia de Marbre també coneguda com Friederiks-kirken (o Frederick's Church), prou coneguda per la seva imponent torre de marbre coronada per una volta enorme.
També tinguèrem temps de passar, en el nostre passeig, pel costat de la font de Gefion, de la que els danesos en presumeixen anomenant-la "la Fontana di Trevi" danesa. Sense desmerèixer res, més aviat jo l'anomenaría "la Cibeles" danesa. I no és per ofendre!. 
Encara no he decidit quina estàtua és més emblemàtica, aquesta o el Manneken Pis belga.
El darrer passeig del dia abans d'agafar el metro cap a l'aeroport ens va portar al curiós Kastellet, una de les fortificacions més ben conservades del Nort d'Europa. Del castellet el que més il·lusió em va fer va ser el molí (tan del nort) que d'alguna manera semblava que ens deia adéu amb les seves aspes, sabedor insconscient de que en qüestió de dues hores seríem en un avió camí de Barcelona...
Un cop a Barcelona, hi passaria una nit i agafaria un altre avió que em portaria a Madrid de nou. No sense deixar enrera la sensació d'haver invertit uns diners de forma espléndida, en un dels millors viatges de la meva vida adulta.
dimecres, de setembre 28, 2011
Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)
Poc a poc el nostre viatge-aventura estava arribant a la seva fi. Els dos darrers ports havíen estat realment fantàstics... Plens de paisatges impactants, i d'activitats entretengudes i divertides. I és que de vegades mola ser un 'borrego' més... No haver de pensar, d'estar pendent de les coses. De vegades mola.
La nostra següent escala era certament curiosa. Haviem de desembarcar a Hellesylt. i mentre nosaltres ens dedicàvem a fer les nostres excursions, el creuer marxava cap a Geiranger per a recollir-nos allà. Fa una mica d'impressió pensar que el vaixell es mou mentres tu vas d'excursió. I si li passa alguna cosa a l'autobús i no podem arribar al destí? Tanmateix la gràcia de les excursions oficials... Que tenen més garanties d'estar pendent de tu que si es tracta d'una excursió pel teu compte.
Hellesylt ens rebé amb bon temps. El sol, acompanyat d'algun núvol solitari ens oferien vistes dignes de postals... On les ombres dels núvols formen part d'una posada en escena involuntària de la natura.
En aquesta ocasió, el minúscul port de Hellesylt no disposava d'un calat suficient per a que atraqués. Per tant desembarcàrem en petites barcasses en grups petits en diferent ordre segons la excursió escollida. Un cop al port, comprovàrem la inmensitat del paratge tot comparant la petitesa del nostre inmens creuer a dins les aigues de l'impactant Sunnylvsfjord. En aquesta ocasió ens resultà facilíssim escollir la excursió que voliem realitzar: la visita al glaciar de Briksdal.
Diu el poema de Kavafis "Viatge a Ítaca" que en tot viatge el destí és el menys important. Que la major riquesa es allò que aprens en el camí. Evidentment visitar un glaciar és quelcom únic, però certament, el camí ens deixà imatges també impactants i formidables. Com rierols... Llacs...
A la foto podeu veure que no estavem precisament al costat del nostre destí: el glaciar de Briksdal.
Un glacial (wikipedia) es una capa de gel molt gruixuda que es forma a la superfície terrestre per l'acumulació de quantitats enormes de neu per períodes molt llargs de temps. La quantitat de neu caiguda excedeix a la que es fon, i després, pel pes de la mateixa, les capes inferiors es feren compactes i es formaren les gran masses de gel. En l'actualitat, els glacials representen una superfície de més de 10 millons de km2 , dels que la majoría es troben en els pols. La resta, com el de Briksdale es troben repartits a les muntanyes.
Així que varem partir caminant pel camí indicat. I a la primera de canvi vaig trobar la ocasió perfecta! Per seguir amb la costum adquirida recentment vaig aprofitar a la primera de canvi per posar els peus en remull... I us puc jurar que l'aigua era realment fredíssima! Venia del mateix glaciar així que ja us ho podeu imaginar.A la primera foto a sobre la meva espatlla es pot veure el glaciar...
Jo.
Els peus en remull.
I al fons el blanc del glaciar guaitant sobre el llom de la muntanya.
De nou els paisatges eren espectaculars. Barrejant verds, blancs, marrons i grisos amb blaus... Un vertader orgasme de colors.
I així de mica en mica anarem pujant i apropant-nos al famós glaciar.
La massa de gel compacte es vertaderament impactant.
I a la següent oportunitat vaig tornar a remullar-me els peus en aigua realment congelada...
Eventualment, ja havíem arribat al nostre destí.... La baixada va ser força més sencilla que no pas la pujada. I així varem tornar a pujar a l'autobús que servilment ens portaría al nostre següent destí.
El nostre proper destí no era altre que el mont Dalsnibba.
Si fa bon temps, el mont Dalsnibba ofereix una impactant panorámica de Geiranger, el lloc on es suposa que està fondejat el creuer esperant que els seus passatgers retornin paulatinament de les seves excursions.
Però per desgràcia... No feia massa bon temps...
Com es podia preveure la vista un cop a la cima del Dalsnibba no era especialment esperançadora. Vaja que no es veia absolutament res.
La veritat és que fins ara el clima s'havia portat molt bé amb el nostre viatge... Era previsible que en qualsevol moment la sort ens donés l'esquena.
Per sort aquests operadors turístics se les saben totes per tenir contents als clients... I es veu que quan el clima tapa el mont Dalsnibba, hi ha un mirador uns kilómetres més avall que sol quedar per sota els núvols. I des d'aquests vàrem poder veure una magnífica vista panorámica de Geiranger on, per la nostra tranquil·litat, el nostre creuer allà estava... Fondejat. Esperant-nos.
En realitat a mi no m'agrada massa sortir a les fotos. I clar sempre hi haurà algú que dirà... Segur que les fotos les ha agafat d'internet i ell no hi ha anat no al viatge... La foto següent crec que esborra qualsevol dubte que hi pugui haver...
Amb aquestes que l'autobús ens tornà al port, i despres de fer un petit tomb, ens tornàren a embarcar amb les barcasses que ens havíen desembarcat. Els ànims lleugerament afectats per la cruel sensació d'estar acabant un formidable viatge... Ara només quedava un dia senser de navegació camí a Copenhague.
Però deixarem aquests darrers detalls per a l'últim capítol d'aquesta aventura...
.
dissabte, de setembre 24, 2011
História d'un creuer: Fiords Noruecs (Part V - Flaam)
A les 8 del matí, amb una mica de son i en ple éxtasi del viatge descobríem aquest paisatge tan aterridor. Ens despertavem en un creuer enorme enmig d'un estret fiord de Noruega.El temps no era ideal. Però no desmereixia gens. Jo soc d'aquests que sap veure la bellesa dels blancs i grisos d'un dia ennuvolat... Sobretot si estic a un paratge d'insomni com aquest.
El que realment feia por es veure que estavem completament enrevoltats per les parets enormes dels fiords. Sense veure una sortida a mar oberta en cap moment. I navegant endins, mentre el fiord que navegavem anava tornant més i més estret.
A les 9 arrivabem a Flaam o Flöm o Flåm... Un llogaret de només 500 habitants situat al Aurlandsfjorden, que és un braç del Sognefjord o Fiord de Sogne, el segon fiord més gran del món.
Vista de Flaam des del creuer
El paratge no podia ser més especta-cular... Alts turons envoltant el fiord, decorats per cascades i verds boscatges. Petites casetes precioses i perfectament integrades amb l'entorn.
I puntualment alguna resta de neu que encara no ha decidit fondre's tot i ser ja al juliol.
La combinació de tots aquests elements es fusiona d'una forma tan espectacular com es mostra en aquesta foto.
En aquesta ocasió la excursió que varem elegir tenia un nom com "En tren a la descoberta dels paisatges noruecs". La veritat és que el nom no acaba de ser una joia del márketing. Encara no havíem baixat de l'embarcació i ja estavem flipant amb els paisatges. Què dic! Portàvem ja un parell de dies flipant amb els paisatges. I tren... què vols que et digui, he pujat a molts. Però de totes les excursions era la que més atractiva ens resultava.
L'itinerari tenia dues parts. La primera, en autobús i la segona, combinant dos trens.El trajecte en autobús ens anava deixant, de mica en mica, vistes espectaculars... Flaam es famós per estar situat a una vall, la vall de Flaam, com es pot veure a les fotografies.
L'indret es un paradís de catarates, cascades o com es vulgui que es diguin...Clar que a l'hivern no crec que el lloc sigui tan increible com a l'estiu... Almenys per a un mallorquí com jo, amant de la calor i de les temperatures raonables.
Pero al Juliol la temperatura es increiblement suau (tirant a freda) i la vegetació és espesa, d'un verd intens que fon els nervis fins a acabar amb l'últim bri d'estrés.
L'excursió amb autobús va tenir una primera parada per veure d'aprop (i fotografiar, com no podia ser d'altra manera) una de les principals atraccions de la zona: les 'famoses' catarates Twinde, nom que prové d'una antiga paraula Noruega que significa doble.Com ja relatava a l'apunt anterior d'aquesta serie sobre els Fiords Noruecs, el dia anterior se m'havia passat pel cap la idea de posar els peus en remull a tots els llocs on es pogués. I a aquesta parada l'ocasió era inmillorable.
Després de la parada per remullarme a les catarates Twinde, seguírem el nostre trajecte en autobús fins a l'estació del famós tren de la vall de Flaam, que arriben fins a 867 metres per sobre del nivell del mar durant 20 kilòmetres del seu recorregut. A l'estació de Mydral canviàrem de tren i pujàrem en un altre d'aspecte més tradicional (que és el que de fet ens portava de tornada al port de Flaam).
Els paisatges d'aquests recorreguts...
En la mateixa tónica...
Aquest segon tren tenía una aturada técnica per admirar (i, de nou, fotografiar) una altra cataracta impactant de la zona: la cascada de Kjosfossen... Una cataracta de la que tinc video! (Uns 9 segons:
)
Després de la cataracta pujàrem de nou al tren que finalment ens retornaria al port i al creuer.
Mentre pujàvem al vaixell tots els passatgers, i el vaixell salpava, el temps va anar empitjorant... Tot i que això no va ser excusa per al·lucinar de nou amb l'increible sensació de navegar pel l'enorme fiord de Sogne... Amb la constant sensació que el nostre destí estava a sobre les parets d'aquest increible fenòmen de la natura...
Pero malgrat el clima i la sensació, el temps de navegació va proporcionar una visió del paisatge completament diferent al que havíem vist durant el dia i també molt interessant, clar que molt més nostàlgica. però en qualsevol cas, la imatge final que un recorda de Flaam es aquesta:
Continuará : Hellesylt / Geiranger
Subscriure's a:
Missatges (Atom)