Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)

Poc a poc el nostre viatge-aventura estava arribant a la seva fi. Els dos darrers ports havíen estat realment fantàstics... Plens de paisatges impactants, i d'activitats entretengudes i divertides. I és que de vegades mola ser un 'borrego' més... No haver de pensar, d'estar pendent de les coses. De vegades mola.

La nostra següent escala era certament curiosa. Haviem de desembarcar a Hellesylt. i mentre nosaltres ens dedicàvem a fer les nostres excursions, el creuer marxava cap a Geiranger per a recollir-nos allà.  

Fa una mica d'impressió pensar que el vaixell es mou mentres tu vas d'excursió. I si li passa alguna cosa a l'autobús i no podem arribar al destí? Tanmateix la gràcia de les excursions oficials... Que tenen més garanties d'estar pendent de tu que si es tracta d'una excursió pel teu compte.

Hellesylt ens rebé amb bon temps. El sol, acompanyat d'algun núvol solitari ens oferien vistes dignes de postals... On les ombres dels núvols formen part d'una posada en escena involuntària de la natura.

En aquesta ocasió, el minúscul port de Hellesylt no disposava d'un calat suficient per a que atraqués. Per tant desembarcàrem en petites barcasses en grups petits en diferent ordre segons la excursió escollida. Un cop al port, comprovàrem la inmensitat del paratge tot comparant la petitesa del nostre inmens creuer a dins les aigues de l'impactant Sunnylvsfjord. 

En aquesta ocasió ens resultà facilíssim escollir la excursió que voliem realitzar: la visita al glaciar de Briksdal.

Diu el poema de Kavafis "Viatge a Ítaca" que en tot viatge el destí és el menys important. Que la major riquesa es allò que aprens en el camí. Evidentment visitar un glaciar és quelcom únic, però certament, el camí ens deixà imatges també impactants i formidables. Com rierols... 

 Llacs...

 De cop l'autocar s'aturà a un pàrquing d'una atracció turística i ens deixà baixar. Per arribar al nostre nou destí calia caminar.

A la foto podeu veure que no estavem precisament al costat del nostre destí: el glaciar de Briksdal.
Un glacial (wikipedia) es una capa de gel molt gruixuda que es forma a la superfície terrestre per l'acumulació de quantitats enormes de neu per períodes molt llargs de temps. La quantitat de neu caiguda excedeix a la que es fon, i després, pel pes de la mateixa, les capes inferiors es feren compactes i es formaren les gran masses de gel. En l'actualitat, els glacials representen una superfície de més de 10 millons de km2 , dels que la majoría es troben en els pols. La resta, com el de Briksdale es troben repartits a les muntanyes.

El glacial de Briksdal es un dels glaciars més accessibles i més coneguts braços del glacial de Jostedal.
Així que varem partir caminant pel camí indicat. I a la primera de canvi vaig trobar la ocasió perfecta! Per seguir amb la costum adquirida recentment vaig aprofitar a la primera de canvi per posar els peus en remull... I us puc jurar que l'aigua era realment fredíssima! Venia del mateix glaciar així que ja us ho podeu imaginar.
A la primera foto a sobre la meva espatlla es pot veure el glaciar...

 Potser en aquesta foto es pot apreciar molt millor.

Jo.

Els peus en remull.

I al fons el blanc del glaciar guaitant sobre el llom de la muntanya.

De nou els paisatges eren espectaculars. Barrejant verds, blancs, marrons i grisos amb blaus... Un vertader orgasme de colors. 

I així de mica en mica anarem pujant i apropant-nos al famós glaciar. 

La massa de gel compacte es vertaderament impactant.

Encara que a la foto pugui semblar petit, la veritat és que és realment inmens. 

I a la següent oportunitat vaig tornar a remullar-me els peus en aigua realment congelada...

Eventualment, ja havíem arribat al nostre destí.... La baixada va ser força més sencilla que no pas la pujada. I així varem tornar a pujar a l'autobús que servilment ens portaría al nostre següent destí. 

El nostre proper destí no era altre que el mont Dalsnibba.

Si fa bon temps, el mont Dalsnibba ofereix una impactant panorámica de Geiranger, el lloc on es suposa que està fondejat el creuer esperant que els seus passatgers retornin paulatinament de les seves excursions.

Però per desgràcia... No feia massa bon temps...

 Les perspectives que anavem captant pel camí ja ens indicaven que la vista no ens depararia grans sorpreses.

Aixó si... la neu cada vegada s'anava fent més freqüent. Com aquest bloc de gel que tot i ser Juliol encara  surava a la deriva...

Com es podia preveure la vista un cop a la cima del Dalsnibba no era especialment esperançadora.
Vaja que no es veia absolutament res.
La veritat és que fins ara el clima s'havia portat molt bé amb el nostre viatge... Era previsible que en qualsevol moment la sort ens donés l'esquena.

Per sort aquests operadors turístics se les saben totes per tenir contents als clients... I es veu que quan el clima tapa el mont Dalsnibba, hi ha un mirador uns kilómetres més avall que sol quedar per sota els núvols. I des d'aquests vàrem poder veure una magnífica vista panorámica de Geiranger on, per la nostra tranquil·litat, el nostre creuer allà estava... Fondejat. Esperant-nos.

En realitat a mi no m'agrada massa sortir a les fotos. I clar sempre hi haurà algú que dirà... Segur que les fotos les ha agafat d'internet i ell no hi ha anat no al viatge... La foto següent crec que esborra qualsevol dubte que hi pugui haver...

Amb aquestes que l'autobús ens tornà al port, i despres de fer un petit tomb, ens tornàren a embarcar amb les barcasses que ens havíen desembarcat. Els ànims lleugerament afectats per la cruel sensació d'estar acabant un formidable viatge... Ara només quedava un dia senser de navegació camí a Copenhague. 

Però deixarem aquests darrers detalls per a l'últim capítol d'aquesta aventura...

.