El final arribava... O ja havia arribat. No ho sé.
Després d'uns dies d'activitat intensa arribava un dia de navegació...
El dia que deixàvem Geiranger el més impactant va ser que a la 1 de la nit encara era realment de dia. Si no mireu-ho a la foto.
Però això tampoc és tan horrible... varem descansar, relaxar-nos. Viure una altra perspectiva de les vacances: no fer res... I clar, preparar-nos per a l'últim esdeveniment preparat pels creuers: el sopar de gala.
Com ja vaig dir al primer capítol d'aquesta aventura, els sopars eren un ritual fix, ja que compartiem sempre la mateixa taula amb el mateix grup de persones...
A la foto podeu veure el variat grup amb vestits de gala. La veritat és que varem riure molt tots plegats.
Els sopars, inclosos al preu del creuer (excepte les begudes) eren bons i interessants. I aquest en concret era el sopar de gala: havíem d'anar mudats. I els cambrers varen fer una autència exhibició servint els plats... Amb complexes coreografies preparades i assatjades. Nosaltres teníem el nostre propi cambrer...
El dia següent seria una dia de comiats, i de retorns...
L'arribada a Copenhague tenia un regust de final... Però el que més greu ens sabia es haver passat per una ciutat com Copenhague sense haver-la pogut visitar. Clar a la meva amiga li era igual... Ella ja hi havia estat de petita... Però a mi em feia molta ràbia...
El primer que se'ns va ocòrrer va ser mirar si alguna de les excursions ens anava bé, d'horaris i de que ens oferís la possibilitat d'apropar-nos a l'aeroport... Però no n'hi havia cap de compatible... L'hora del nostre avió era horrible... Eren les 9 del matí i fins les 16 no sortia l'avió o alguna cosa semblant. Molt de temps per trescar però pocs recursos.
A la fi aconseguírem pensar. Anàrem a l'aeroport amb l'autobús dels creuers. Facturàrem l'equipatge. Obtinguèrem les tarjetes d'embarcament. I agafarem els tapins i partirem cap al centre de la ciutat en transport públic (metro).
Mesuràrem el temps emprat pel trajecte en metro per tal de saber a quina hora havíem de partir per anar bé de temps. I amb un mapa de la ciutat que aconseguírem a l'aeroport, ens marcàrem un fantàstic itinerari...
I així a les 10 ja estàvem trescant Copenhague... Kobenhavn.
La primera parada va ser el City Hall o Radhus. Aquest edifici inaugurat a inicis del segle XX es la seu del Consell Municipal i de l'Ajuntament de la ciutat.
Varem continuar en nostre passeig i un majestuós edifici cridà la meva atenció: la Ny Calsberg Glyptotek, un museu fundat pel fill del responsable de Calsberg (la cervesa). No teniem temps per visitar aquest museu d'art. Pero l'edifici es molt atractiu... Pel meu gust és clar!
Caminant caminant pels carrers d'aquesta peculiar ciutat em cridà l'atenció el jardí d'un edifici no especialment atractiu tot i la seva pinta d'edifici majestuós, històric i important. D'aquí que fes aquesta fotografia... Fins a descobrir un temps més tard que es tractava del Museu Jueu Danés de Copenhaguen...La veritat és que l'arquitectura de la ciutat es una barreja molt cuidada i equilibrada d'arquitectura antiga i tradicional barrejada amb alguns edificis d'arquitectura puntera contemporànea... Però per alguna raó jo em vaig sentir més atret aquell dia per captar els edificis més històrics... Clar que em va quedar una clara i senzilla sensació de que tornaré aviat a Copenhaguen.
Un altre edifici que em va cridar l'atenció és l'edifici de la vella borsa de la capital danesa (The Old Stock Exchange). Un altre edifici amb molta personalitat, imponent i molt 'danés'. (És del segle XVII)
Un altre edifici molt característic de la ciutat és l'Esglèsia del Nostre Salvador (Church of our Saviour) que, al igual que la vella borsa, destaca per la seva torreta puntiaguda (això sí, amb un estil completament diferent del barroc edifici capitalista).
Com no podia ser d'altra manera, també passejàrem per Nyhavn, la marina del Copenhague del segle XVII. Un colorit passeig amb velers i barques de tot tipus (però sempre amb molta classe) atracats complementant de forma extraordinaria la vista. Un lloc ideal per prendre's un gelat i descobrir que els danesos poden tenir gustos peculiars pel que fa als dolços.
El següent edifici que cridà la meva atenció fou l'Esglèsia de Marbre també coneguda com Friederiks-kirken (o Frederick's Church), prou coneguda per la seva imponent torre de marbre coronada per una volta enorme.
També tinguèrem temps de passar, en el nostre passeig, pel costat de la font de Gefion, de la que els danesos en presumeixen anomenant-la "la Fontana di Trevi" danesa. Sense desmerèixer res, més aviat jo l'anomenaría "la Cibeles" danesa. I no és per ofendre!. 
Encara no he decidit quina estàtua és més emblemàtica, aquesta o el Manneken Pis belga.
El darrer passeig del dia abans d'agafar el metro cap a l'aeroport ens va portar al curiós Kastellet, una de les fortificacions més ben conservades del Nort d'Europa. Del castellet el que més il·lusió em va fer va ser el molí (tan del nort) que d'alguna manera semblava que ens deia adéu amb les seves aspes, sabedor insconscient de que en qüestió de dues hores seríem en un avió camí de Barcelona...
Un cop a Barcelona, hi passaria una nit i agafaria un altre avió que em portaria a Madrid de nou. No sense deixar enrera la sensació d'haver invertit uns diners de forma espléndida, en un dels millors viatges de la meva vida adulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada