L'arribada a Oslo era a la 13:00. Una mica tard ja que el temps per visitar la ciutat i els voltants quedava bastant reduït. Però d'altra banda, quan et despertes pots sortir al balcó de l'habitació per captar alguns instants realment bonics de navegació.
Aquests darrers dies Oslo ha estat notícia per un fet quasi increible. Una barbaritat, exemple del perill dels extremismes, que es fa difícil d'explicar en un país civil·litzat i modern com és Noruega. Val a dir que la nostra visita a Oslo fou al 2009, dos anys abans de tota aquesta desafortunada història.
La lluita contra el racisme, i contra qualsevol tipus de feixisme (entés com l'odi, el rebuig o la discriminació a tot alló que es particular o diferent) no pot cessar. Mai. Enlloc.
Oslo es una ciutat petita, preciosa, que combina de forma intel·ligent la tradició i la cultura i la modernitat, que està presidida per la fortalesa d'Akershus, principal defensa de la ciutat des del segle XIV.La Ópera d'Oslo ofereix el contrapunt d'arquitectura moderna.
La visita de caire artístic ens va portar al parc Vigeland, un extens parc dedicat a Gustav Vigeland. El parc és un immens jardí molt ben cuidat i decorat per una sèrie d'esculptures i monuments realitzats per Gustav Vigeland. La seva principal atracció es el monolit que es pot veure a la foto.
Una magnífica esculptura tallada d'un monolit de grafit d'una sola peça que representa la societat mitjançant 121 persones nues i entrellaçades entre si. Però tot i així, totes les esculptures de Vigeland son molt "humanes", molt expressives en la seva oda a la vida, a les etapes de la vida de l'ésser humà. Plenes de moviment, tracten la puresa de la nuesa humana amb gran naturalitat.
El jardí del parc és expléndid, molt cuidat i ple de roses de tots colors.La visita al parc Vigeland va ser molt més interessant del que m'esperava. I la següent visita, de caire històrico-cultural, no es va quedar gens enrere.
A un indret com Noruega, históricament les cases eren de fusta, material predominant en una geografia i un clima com els noruecs. El gran avantantge de les cases de fusta es que es poden montar i desmontar. I es poden transportar. I és així com a algú va arribar a la conclusió de que era posible reunir en un descampat diferents cases típiques, històriques i tradicionals noruegues i fer, literalment, un "Museu a l'aire lliure" de cases típiques noruegues.
I aquest Museu fou la nostra parada següent. Sembla mentida, però el museu -situat a Bygdoy- està format per més de 150 construccions de fusta.
Sense cap dubte la més impressionant de totes les construccions es l'esglèsia de Gol (segle XIII) que podeu veure a la foto. Cases.
Graners.
Farmàcies.
Edificis de tot tipus es reuneixen en aquest peculiar i original museu.
El passeig pels 'carrers' del museu va durar una hora i mitja aprox. Acte seguit pujàrem a l'autocar per fer una última parada al centre històric de Oslo, on varen visitar el Parlament, el Castell d'Akershus i sobretot l'Ajuntament, conegut per albergar anualment la cerimònia d'entrega del premi Nobel de la pau i que destaca per la seva enorme sala decorada amb un immens mural.Al creuer hi arribàrem caminant pel centre d'Oslo a l'hora límit (les 18:30 - per evitar quedar-nos a terra amb la boca oberta i la cua entre les cames). Una vegada més, impressiona l'hotel flotant que és aquesta imponent embarcació.
Continuará
