Els idòlatres de les quatre barres

Una mica de producció pròpia... Això sí, un poc antiga... Ja té 7 anys... I clar... Llavors era més nacionalista (em preocupama més la llibertat dels pobles que la de les persones, ara em preocupen per igual). Bé la qüestió és que vaig escriure aquest poema. Una amiga que em va fer el favor de corregir-me tot una sèrie d'escrits va escriure al marge que havia de sortir a la revista El Temps... Li vull dedicar...

Els idòlatres de les quatre barres

(11 de Setembre 1998)

Vint mil persones cridant
tots junts, però separats;
tots defensant una nació
però tots de diferent color.
Quan units hauríem d'estar
la política ens fa separar...
Una cultura és el nostre crit,
les tradicions del nostre país.
La llengua de la nostra gent!
La nació no la fa el president!
Cada grup unes insígnies;
cada grup una política.
Oblidem les diferències.
Oblidem-les per un moment.
Quan siguem lliures ja ho aclarirem!