Heu vist Saló (o 120 dies de sodoma)? Bé, si us va impactar i interessar intenteu per tots els mitjans veure La grande bouffe... És similar en certa manera (sobretot amb les sensacions que produeix). Clar que el Marco Ferreri (director de La Grande Bouffe) no és el Passolini, i La Grande Bouffe no és tan bèstia com Saló.
A Saló (una clara crítica al feixisme), els tres estaments de poder (el jutge, l'alcalde i el rector) es monten una orgia escatológica i violenta amb joves del poble personalment seleccionats i totalment esclavitzats i tiranitzats.
A La Grande Bouffe cuatre representants de la nova burgesia post-2a guerra mundial (un jutge mimat i violat per la seva 'nodrissa', un estereotipat pilot femeller encarnat pel mític Marcello Mastroiani, un cuiner obsessionat en el seu art i un periodista de TV homosexual) es reuneixen en la mansió d'un d'ells per a dur a terme una singular acció: un suicidi gastronómic.
Una película tan desagradable com bona, tot i que no arriba als nivells de escatologia i violència de Saló.
Si sou amants de les películes controvertides... Feu-la de veure.
A Saló (una clara crítica al feixisme), els tres estaments de poder (el jutge, l'alcalde i el rector) es monten una orgia escatológica i violenta amb joves del poble personalment seleccionats i totalment esclavitzats i tiranitzats.
A La Grande Bouffe cuatre representants de la nova burgesia post-2a guerra mundial (un jutge mimat i violat per la seva 'nodrissa', un estereotipat pilot femeller encarnat pel mític Marcello Mastroiani, un cuiner obsessionat en el seu art i un periodista de TV homosexual) es reuneixen en la mansió d'un d'ells per a dur a terme una singular acció: un suicidi gastronómic.
Una película tan desagradable com bona, tot i que no arriba als nivells de escatologia i violència de Saló.
Si sou amants de les películes controvertides... Feu-la de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada