dimarts, de novembre 22, 2005

Tommy i Tuppence

Aquest nom ja comença a ser habitual al bloc, però és un reflex de la quotidianitat de les meves lectures.

Agatha Christie.

Entre tots els personatges creats per ella, els més coneguts són Miss Marple i Hercule Poirot. Avui no parlaré d'ells. Avui parlaré d'uns personatges menys coneguts però no per això menys importants.

Tommy i Tuppence. Tuppence i Tommy.
Tommy, un noi-home-vell (segons el títol) que no destaca per llest sinó per un gran sentit comú. Sempre actua d'acord amb la lógica més estricta i amb suma prudència. Mai no es deixa endur per instints ni imaginacions. Veu el que té al davant dels ulls. Però veu TOT el que té al davant els ulls. També conegut com Thomas Beresford.

Tuppence, Prudence Cowley i més tard Beresford per matrimoni, una noia-dona-vella inquieta, sempre ansiosa d'aventures. D'aquestes persones que atreuen el perill que no ho dubten a l'hora de posar-se a la boca del llop. La lógica... és per en Tommy.

I junts formen la parella perfecta de detectius, aventurers... I per què no, de marit i muller. El contrapunt perfecte als calmats Poirot i Marple. Les seves aventures estan plenes de suspens, trets i tiroteigs, cops al cap pel darrera, persones que no son el que semblen.

Junts són els protagonistes de 5 noveles de les quals jo n'he llegit 3:

  • L'adversari secret (The Secret Adversary, 1922): Tommy i Tuppence es retroben sense un duro poc després de la guerra mundial i deicideixen muntar una agència de Joves Aventurers per guanyar algun diner... Això els porta a una intriga d'espionatge internacional que pot canviar el rumb de la política a Anglaterra. No és cap secret que, després de les intrigues i tensions sexuals que apareixen entre els dos mesclades amb la trama aconsegueixen casar-se a l'última pàgina. Un bon llibre...
  • Matrimoni de detectius (Partners in Crime, 1929): Un dels caps de l'espionatge britànic demana a la parella que facin un favor al país. Han d'ocupar el lloc d'un detectiu privat que treballava per a una organització criminal i poder així interceptar documents i informació important per desmantellar l'esmentada organització. Però clar, per no cridar l'atenció, han de resoldre una sèrie de casos que se'ls van presentant.
  • Per la frissança que sento als dits (By the pricking of my thumbs, 1968): Les paraules misterioses d'una vella que coneixen quan visiten una tia al llit de mort fan que la inquieta Tuppence, fugint de la quotidianitat es posi a investigar què tenen de cert, topant amb una altra organització criminal...

I dos títols que no he llegit:
  • N or M? (1941)
  • Postern of Fate (1971)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada