Quin dia el d'aquella nit...

De les últimes 22 hores no en podia esperar res més...
Potser ara fent aquest apunt arribo a les 23 hores... Ara potser m'enteneu... Clar que el meu estat no és el millor per fer-se entendre. (Mai no havia escrit i publicat un post a aquestes hores i en el meu estat)...

A les 7 del matí m'he despertat, llevat, dutxat i vestit...
A les 8 marxava cap a l'aeroport...
A les 9 i mitja l'avió s'enlairava, amb mi a dins, en direcció a Madrid.
Hi he arribat sobre les 10:30. A la Terminal 4 (alias T4) amb el corresponent maldecap per arribar al metro. Pel camí he conegut una parella de catalans de les terres de l'Ebre molt simpàtics.
A les 11 i mitja arribava al barri on està situat el pis on viure... Me l'he patejat i estudiat bé. Està molt ben equipat: centres comercials, multicinemes a 10 minuts, bolera, un CAP, dues linees de metro importants i un munt d'autobusos. Pista de basquet-futbol pública, un parc mitjà amb arbrets i òsties... Clar que no hi ha mar... Com ho faré? Vaja, vaja.
A les 11:30 em fotia un entrepà de llom amb formatge... No, no és cap metàfora... M'he llegit els diaris... M'hi he estat una estoneta, llegint diaris.
A la una he anat amb metro fins Atocha a treure'm el billet de tornada que tenia reservat. La meva intuïció, com un 90% de les vegades, era certa. Si arribo a esperar a l'últim moment potser ara encara riuria de la gràcia... Es veu que malgrat la meva condició masculina tinc una enorme intuïció femenina, la qual em porta a xocar amb altres intuïcions femenines dissidents creant-me greus i constants problemes amb les propietàries o propietàris d'aquestes altres intuïcions femenines. (Demà, és a dir d'aquí a unes hores em farà vegonya haver escrit aquestes coses).

A les 15:30 estava dinant d'un Burguer King en un Burguer King al costat del pis que havia de veure. A les 16:01 ha aparegut el jovençà que me l'havia d'ensenyar (el pis) i me l'ha ensenyat (el pis). Potser per dins no és l'óstia patatera però està suficientment bé com per a que els hagi dit que si els sembla bé me'l quedo durant un temps.

A les 16:30 la visita al pis estava acabada. Toca iniciar el viatge de tornada. Vaig de nou a Atocha i mentre espero que arribi l'hora de la sortida del tren (19:20) em miro la primera peli de James BOnd de la història: Agente 007 contra el Doctor No. (No us vull espatllar la peli, però els dolents perden, els bons guanyen i Bond s'emporta a la noia... L'Ursula Andress... Quin bomboóóóó!!!! (Perdò... sector feminista, però cal que siguem sincers!!!).

A les 19:20 el tren iniciava el seu camí cap a BCN mentre jo m'ho he fet venir bé per veure una peli dels Hermanos Marx: El Conflicto de los Hnos. Marx. El seu segon film. He rigut tant que la gent em mirava amb cara rara. Al tren a més hi havia el Mortadelo (l'actor de la peli!) i la Bea de Yo soy Bea.

Després ens han posat una peli que ja comentarem: Secretos de familia...

I com que estic com estic deixo la resta per a demà.

No puc... Només que he quedat amb tres amics que adoro. La Planície-Planosfera, Relació i iLóGiCa. L'ordre en què disposo els noms no té res a veure amb la seva relevància. Son genials... M'hi he sentit molt bé... Amb ells em sento acceptat amb tot i cada un dels meus defectes. Em sento comprés.

I de tant comprés que em sentia entre flamenc i caminades per BCN (que semblava buida tot i la Mercè) he resultat víctima dels brous que més respecte em fan... Els brous!! I ara estic enbrouat però demà ja no... No m'he passat però a mi amb molt poc ja faig... Problemes de metabolisme. Fins d'aquí a 10 mesos dubto que torni a beure.

Relació, iLóGiCa, Plani... Gracies per escoltar-me... No hi ha prous diners al món per pagar-vos-ho.