LLIBRES: Assassinat a la Rectoria, Agatha Christie

Primera gran aparició de la detectiu aficionada i 'aquihaytomatera' de l'época, Miss Jane Marple en una novel·la de l'Agatha Christie.

L'Agatha Christie té un estil molt ambigu, sobretot pel que fa a la seva pròpia ideologia. Molts la veuen com una exaltació de l'Anglaterra més conservadora. En canvi d'altres creuen que, de fet, Christie caricaturitza cruelment aquestes altes esferes. La seva preparació científica (fou infermera durant la guerra) li proporcionen un punt de vista que ella, suposadament per tal d'arribar a un major públic, converteix en ambigu, sovint posant-lo en boca de diferents personatges que arriben a canviar d'idea en el decurs de l'obra. Però en qualsevol cas, la idea ja està exposada (com la que expressa el fragment que aquí vaig reproduir fa uns dies).

Jo no sé que pensar. Només que m'agraden molt les seves històries de misteri i intriga... La llàstima és que no totes estan traduïdes al català... I no totes les que han estat traduïdes estan disponibles... Una llàstima... Estaria bé que els editors catalans fessin un esforç i presentessin tota la col·lecció amb cara i ulls. Per cert, cal afegir que totes les traduccions catalanes són de molt bona qualitat... Bé, de fet els que no llegeixo en català els llegeixo en anglès... Però bé...

I de Miss Jane Marple, la velleta maruja de St.Mary Mead que sent un gran interés per la natura humana, interés que li permet treure el desllorigador dels casos més complicats. Genial la velleta, menystinguda per molts... Per a Christie un descans del seu exitòs Poirot, personatge que malgrat l'éxit que va obtenir mai no va ser del seu gust.