Cendres d'un Món, Sangtraït

Xarop!, per curar una ferida
Xarop!, que no sigui amor
Xarop!, que ens retorni la vida
Xarop!, per matar el dolor.

Quan escriguin la història
del que hem fet a la terra
que no oblidin el que va ser
d'aquell món.

Vida, terra. Homes que parlen de Déu.
Misses negres. Fums que enfosqueixen el cel.

Guardem bé en la memòria
tot allò que vam perdre
quan la cendra sigui al carrer
i tapi el sol.

Mil anys. L'hora quan serà sempre de nit.
El temps no corre la cendra guanya camí.

Xarop!....

Les paraules s'enfonsen
dins un mar sense orelles
predicant quin serà el destí
del teu món.

Sí! Crida! Com serà el món del teu fill?
Ben grans! Ben juntes! L'ombra, l'infern i el verí!

Xarop!...