Va nèixer a Stuttgart l'any 1901 i fou un pintor i escriptor d'origen jueu. Us faria una exposició detallada de la seva biografia però potser us espatllaria bona part de la gràcia del llibre en qüestió.
El que si puc dir es que va estudiar per a ser advocat a Alemània, d'on va exiliar-se a França fugint del règim Nazi. A França va haver de dedicar-se a la pintura i després d'una breu estada a Catalunya va acabar convertit en un Englishmen al Regne Unit...
Amb tot això va dedicar-se també a escriure llibres. I és aquest el motiu que m'ha portat a parlar d'ell un dia com avui.
Fa potser 10 o 11 anys els meus pares em varen regalar un llibre. Era un llibre d'una sensibilitat extrema, que va calar fons en una persona sensible com jo. (Aquesta afirmació potser us farà gràcia però si em coneixeu una mica es perceb aviat aquest fet). El llibre en qüestió era L'amic retrobat (títol original: Reunion). Aquest llibre (que no recordo amb detall), era una cruel història de dos amics d'escola que es veuen separats pel règim Nazi. Un d'ells, alemany benestant, resta al país mentre que l'altre -jueu- es veu obligat a fugir a l'exili (Amèrica). Una separació dura després d'haver-ho compartit tot durant gairebé un any junt.s Hom pot veure a primera vista el paral·lelisme amb la seva pròpia història. El llibre, publicat l'any 1966, fou un éxit notable. La seva brevetat no és un problema, ans al contrari. I serveix de testimoni sincer de la tragèdia humana que fou aquell règim que empenyé Europa a la Segona Guerra Mundial.
A l'éxit d'aquest llibre el seguí una segona part, L'ànima valenta ( 1977, 1996 l'edició en català - títol original No Coward Soul Is Mine). Dies abans de ser executat per la seva participació en un complot contra Hitler, el noi alemany escriu al noi jueu per intentar justificar els seus errors i obtenir el perdó de l'amic. Aquesta novel·la és confessió commevedora de l'amic finalment retrobat. Aquest llibre va ser publicat póstumament a la mort d'Ulhman, així com
El retorn, (1979, 1997 de l'edició en català - títol original No ressurrection please), llibre que suposa el tancament del que es considera la trilogia de L'amic retrobat de Fred Uhlman. Aquest llibre abandona la història dels dos amics de les dues primeres entregues per centrar-se en la vida d'un jueu, que després d'abandonar la seva terra natal fugint del Nazisme torna al lloc que el va veure nàixer per veure que allò no era la seva terra, de tant que havia canviat, i que res no li tornaria el lloc d'on va marxar. Ni la gent. Ni res.
Aquests tres llibres em varen enamorar com pocs... I puc dir que la seva lectura és altament recomanada. Si el que esteu buscant són sinopsis i anàlisis dels llibres per estalviar-vos feina de l'institut, no val la pena... La millor cosa que podeu fer és llegir-los no us en penedireu.
Uhlman va morir a Londres l'any 1985. El segon i el tercer llibres de la trilogia es vàren publicar póstumament i potser per això no varen gaudir de la notorietat del primer, tot i que els tres són d'una bellesa lírica, d'una sensibilitat desmesurades...
Però per saber més de la interessant figura d'Uhlman el que jo us recomano encaridament és el primer dels llibres que va publicar com a escriptor, el pintor. Història d'un Home (The Making of an Englishman) publicat el 1960. Si heu llegit aquest blog durant els mesos de Juny-Juliol haureu pogut apreciar les increibles dosis d'humor que pot arribar a contenir un llibre que narra una tragèdia... Amb l'excusa de la pròpia autobiografia, dona un testimoni ineludible del que varen haver de patir milions de jueus que varen tenir "la sort" d'escapar dels camps de concentració i del règim Nazi. Per als enamorats de Catalunya, vull afegir que va passar per la nostra terreta... I les anècdotes són ben divertides.
Arribat fins aquí poc crec poder afegir, més que els enllaços als fragments del llibre...En qualsevol cas recomano encaridament la seva lectura.Història d'un Home (1999) Fred Uhlman Editorial Columna - Colecció Clàssica
PS: Per cert, la lectura dels tres llibres que introdueixen l'apunt també és més que recomanada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada