Viatge de Carretera (iii): Bielefeld -> Hannover

El meu segon dia a Bielefeld no va ser gens desaprofitat tampoc.
Esmorzar al propio Hostal i una visita al Cyber-Café per publicar el blog i parlar amb aquella llumeta verda amb qui tant m'agradava parlar. I pensar que aleshores, tot i treballar al mateix lloc només havia parlat amb ella pel xat! Quina història més rara aquesta, amb tot plegat. Una història que quedarà per a un altre dia... El fet es que ella em va dir (en la seva llengua, aquí traduit):

ldm: Fes moltes fotos!
mi: com vols que les faci? Si no tinc ni càmara!
ldm: què? com pot ser que no tinguis càmara.

I així, tot surtint del cibercafé em vaig dirigir a l'Shlecker on havia comprar el raspall de dents tot just el dia anterior i on hi havia vist dues cameres d'usar i tirar. Les vaig comprar i vaig disposarme a prosseguir el meu viatge.
(El més graciós d'aquesta història és que ara ja no li dirigeixo la paraula a aquella llumeta verda).

A Bielefeld no hi ha molt per veure. Aprop de l'hostal hi havia un edifici antic que feia de museu. Hi vaig anar amb la intenció de visitar el museu, però estava tancat o algo així, perquè resulta que la persona de la porta que feia no amb el cap només parlava alemany, i l'alemany es d'aquestes llengües que encara no m'he posat a aprendre.

Crec que es tractava del Museu d'Història (Historisches-Museum-Bielefeld). Buscant-ho a Internet per descobrir la història de l'edifici i del parc a on estaven ubicats aquests museus, les úniques coses que he trobat estaven en alemany, així que no sóc capaç d'explicar més rollo. Em limitaré a posar les tres fotos que vaig fer en aquest indret, les úniques que tinc de Bielefeld (a part de la de l'Hostal de l'altre dia).

Però vist tot el que hi havia per veure a Bielefeld, Planosfera em va suggerir que visités alguna de les ciutats properes a Bielefeld en tren, ja que ell tenia merder per a tot el dia i no podia prestar-me atenció. Vaig encaminar-me doncs cap a l'estació, tot xalest amb les meves dues càmeres d'usar i tirar (que anava a saber jo que em durarien tan poc!!!!!). El destí triat va ser Hannover (via Minden).

El viatge amb tren en si mateix va ser fantàstic. Ja va valer la pena! Uns paisatges fantàstics, tots plens de verd... D'aquest trajecte en tren en guardo algunes fotografies que hi vaig fer... De les meves en plan trascendental-experimental.

A aquesta primera foto, feta desde el tren, es pot veure el moment en el qual un altre tren creua el nostre en direcció contrària carregat de mercaderies. En concret carregat d'arbres talats, qui sap cap a quin destí... La veritat és que en cap moment em va faltar la sensació de ser a un lloc estrany, diferent. Tot i que no vaig tenir problemes de comunicació excessius: (gairebé) tothom parla anglés. I tot es bastant lógic.


En aquesta altra foto es veuen els paisatges que ja us he esmentat diverses vegades... Verdor a tot arreu. Una armonia que inspira pau... Però en cap moment deixen d'aplicar la tecnología i la innovació... Es tracta només de fer-ho amb mesura i control. Si aquest paisatge fos a Espanya, ja l'haurien Espanyat amb hotels i ciment a raudals.



I en aquesta última foto feta al tren, i una mica moguda es pot veure que, allà, fins i tot les casetes formen part del paisatge, amb armonia, encaixant, sense suposar un impacte visual negatiu. D'aquesta foto m'encanta la sensació de moviment que dóna el poster mogut que s'interposa entre el paisatge i l'objectiu de la càmara.

I així vaig arribar a Hannover. Fascinat amb tots els paisatges i amb moltes ganes d'aprofitar una visita a una ciutat amb tansols 4 hores per fer-la...

Al próxim apunt, Hannover! Per fer boca... Una imatge:



Jo a Hannover. I si us fixeu, al terra a l'esquerra de la imatge hi ha una línea vermella. Aquesta és una d'aquestes línees turístiques famoses, que si les segueixen et porten de visita ràpida als punts més importants turístics de la ciutat. I aquesta línea es la que vaig seguir jo!

(Próximament... la línea vermella de Hannover!)