Dilluns 28 d'Abril de 2008
Bielefeld
Aquesta vegada estic canviant el Modus Operandi. En comptes d'esperar uns mesos a veure que en recordo d'aquesta experiència, opto per portar una bitàcola escrita (per la meva decisió de deixar a Madrid tot aparell digital. Bé, llevat, es calr, del meu inseparable iPod, que converteix després records i imatges en videoclips i l'inevitable telèfon mòbil. Ara tocaria descriure l'experiència. Clar que els dos dies previs a Mallorca no compten, tot i haver estrenat la meva platja a l'Abril. Ei! Que és un rècord personal. L'experiència ha començat avui, Dilluns. Esmorzar amb el meu pare tot just arribat de la Xina i cap a l'aeroport. Mallorca - Dortmund. Avió. Aeroport, estació de trens -> autobús. I finalment Dortmunt -> Bielesfeld en tren. Per tractar-se fonamentalment d'un llarg viatge-aventura en cotxe, comença amb una interessant heterogeneïtat de trasports emprats. I el primer miracle és que he arribat, he estat trobat, així com l'hostal des del que escric aquestes línees sobre el billet de vinguda. El primer dinar, un kebab. I després, la pluja. Però abans de tot tornar a veure Planície - Planosfera. Un gran amic. D'aquests difícil que no són precisament un camí de roses però que tenen un final feliç, tan feliç qu eno n'arriben a tenir, de final. I després la pluja. Abandonat, lógicament, per obligacions laborals m'he auto-proclamat actor d'una escena surrealista, tot buscant un raspall de dents (i pasta) a Bielesfeld sota una pluja inclement. En el fons m'ho pas bé. Però no cregueu que ha estat fàcil. Mai hauria pensat que fos tan difícil... Tant que he estat incapaç de trobar un lloc on em venguessin un trist bolígraf.
Per desgràcia aquest va ser l'únic capítol recollit a mode de bitàcola. Però almenys queda aquí, tal i com el vaig escriure aquell día, per a la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada