Spiderman decideix deixar-ho córrer

Acabo d'arribar al meu allotjament a Gurgaon, India, durant els próxims dies...
I l'aventura ha començat bé... Fins ara... Madrid -> Londres -> Delhi -> Gurgaon...
Com diu la meva companya de viatje, li diré tEst, gairebé hem tocat tots els transports aeris i terrestres possibles: cotxe, Tren (el subterrani de la T4), Avió, Autobús (a Heathrow per canviar de terminal) i cotxe de nou per acabar...
I dit això, i perquè vegeu que estic bé, aquesta nit compartiré amb vosaltres aquest poema d'Albert Herranz. M'agrada molt. Més avall veureu el motiu.

SPIDERMAN DECIDEIX DEIXAR-HO CÓRRER
Aquesta nit et revelaré la meva identitat secreta
(Si vols revela'm la teva...)
S'han acabat secrets absurds, subterfugis cruels,
Prou dolor, prou portes, prou tanques...
Em llevaré la roba lentament,
I davall dels pantalons, la samarreta, els caçotets i els mitjons
Trobaràs la veritat
Palpitant, tremolant, rodona, sense aristes, nua
I ho he de reconèisxer: no em va mossegar cap aranya radioactiva,
Els meus pares no em repudiaren a Krypton,
No tenc especial dèria per les rates voladores
Ni em dedic a salvar el món sobre una taula de surf
Som carn nascuda de la pols dels estels,
Carn poruga que sent l'alè de la mort contínua
Però com tu, vull volar, vull riure, vull Ser...

Aquesta nit et revelaré la meva identitat secreta

Ambaixador d'un país inexistent (La Butzeta 12)
Albert Herranz (2000)
Lleonard Muntaner - Editor

NOTA: Amb aquest poema s'iniciava fa uns cinc anys una de les experiències que més m'ha omplert en els meus anys universitaris. Es tracta del Festival de Primavera de la residència universitària estudiantil (de fet Col·legi Major Universitari) CMU Penyafort - Montserrat. Mai no oblidaré com en Pinya va recitar de forma magistral aquest poema com a tret inicial del recital dramàtic-poètic que vaig tenir la sort de co-dirigir dos anys...

iLòGiCa... La teva contribució va ser fonamental. I en Pinya igual!

Ara pens en el que m'ha passat aquests últims mesos, d'ençà abril fins ara, Setembre. Uns mesos de conaixences impossibles. Baralles habituals... De mil aventures arreu i en particular a una ciutat que es deixa estimar molt bé, Madrid. De totes aquestes aventures, la que m'ha fet patir més es podria resumir amb tres lletres. LDM. I la veritat és que no hi ha més aventura que la conaixença d'una ànima propera, malgrat les circumstàncies i decepcions habituals. Al final es tractava (i de moment encara es tracta) de deixar-ho córrer com n'Spiderman al poema.
Revelar la identitat secreta... Això es el que ha marcat la tensió d'una relació com dos pols oposats de dos imants. Inevitable relació.

PS: Ara aquí, són la 1:42 de la matinada i me'n vaig a jeure. Bona nit. Demà, Delhi!