Viatge de Carretera (I): Mallorca - Dortmund - Bielefeld

Aquest és el primer apunt d'una série que ve... En el qual descric un viatge que ha impactat molt la meva vida. Un viatge bonic, tens, amb aventura, amb improvització... Amb moments desagradables i amb moments molt bonics.

Tot començava amb la planificació, que no explicaré per ser el menys interessant i desvelaria moltes coses innecesàriament. De vegades és millor mantenir el misteri.

El primer pas em va portar de Madrid a Mallorca, per passar un parell de dies en família... Com ja he mostrat al blog fa uns dies fins i tot vaig gosar nadar i això que estem parlant de finals d'Abril!

Després d'uns dies a casa vaig agafar un avió Palma - Dortmund. Era més barat que agafar-lo des de Madrid i vaig lligar caps. A Dortmund hi varem arribar en un parell d'hores. A les mans tenia Història d'un home, de Fred Uhlman, la història real (autobiogràfica) d'un jueu alemany enmig d'un viatge vital fugint del nazisme, la mort i la gana. En certa manera va ser un viatge doble, ja que físicament estava creuant mitja Europa i psíquicament estava visquent les aventures del pintor i escriptor narrades per ell mateix, amb les sensacions i vivències...

Arribar a Dortmund no va ser complicat. Queia chirimiri. Agafar l'autobús cap a l'estació central de Dortmund també va resultar senzill gràcies a les grans indicacions rebudes per Planície - Planosfera, el meu bon amic. I de l'estació central de Dortmund (Zentral Banhoff) agafar un tren cap a la petita localitat de Bielefeld.

A Bielefeld Planície em va venir a recollir a l'estació i em va portar fins a l'hostal on havia de romandre dues nits, mentre ell acabava d'arreglar els seus quefers per tal de poder iniciar el fantàstic viatge fins a Barcelona en el seu cotxe.

A la foto s'ens pot veure a Planície i a mi. La veritat és que jo hi surto fatal, però ell no tant. (Aquesta foto la fèrem a Frankfurt, però això és una altra història que vindrà més endavant).

L'hostal era fantàstic. Me'l va conseguir ell. A la foto el podeu veure al cap de cantó. Amb aquest estil victorià, i situat justament a la Viktoriastrasse (núm 54) (bé aixó el restaurant, perquè l'hostal era més modern, situat al darrera del restaurant, però prou comfortable i cómode i a un preu més que asequible (38 euros la nit) ). (Ref. Hotel-Restaurant Bartsch). El fet, en definitiva, és que va ser un lloc prou acollidor per a les meves necessitats.

Vaig deixar les coses a l'hostal i vàrem anar a dinar a un kebap. Ell tenia poc temps i era difícil trobar un lloc més oportú. No va ser dolent. Acte seguit jo vaig anar a l'hostal a reposar i ell es va reincorporar a la seva feina. Varem quedar per a la tarda. Bielefeld és un lloc acollidor, petit i avorrit com molts a la zona. Bonic i amb Universitat. Però avorrit. El primer que vaig fer després d'haver reposat una estona va ser reconèixer el terreny i els voltants del meu hostal.

Vaig trobar un Cyber-Cafè, necessari per tasques ja imprescindibles en ma vida com mirar i contestar el correu electrònic, explicar-li a aquella noia tan interessant de la feina com m'ho estava passant, i posar-me al dia de les notícies internacionals. També vaig trobar un lloc on comprar-me un raspall de dents i pasta de dents. (Es més fàcil així que dur-los desde casa amb els problemes que t'ocasiona la "seguretat" dels aeroports). També vaig tenir temps per descobrir que a Alemania, de cop es pot posar a diluviar i que ningú no s'immuta. La gent s'aixopluga a sota d'un cobertís o una balconada i espera pacientment a que passi l'aiguada (o que baixi d'intensitat) per a prosseguir el seu camí.

I també vaig tenir temps per asseure'm a la meva habitació a l'hostal i escriure cuatre pensaments que ja reproduïré demà o l'altre a aquest blog. Estava content.

Planície em va a venir a buscar per anar a sopar. Volía dur-me al seu restaurant preferit, un italià que va resultar estar tancat (era dilluns). I vàrem acabar a un restaurant que feia cantonada i "lligant" amb un dels cambrers que resultà ser un alemany de pares valencians. El lloc no va ser res de l'altre món, però la vetllada va ser fantàstica.

I així, depositant-me de nou a l'hostal, va acabar el primer capítol del meu viatge "de carretera".

El millor estava per venir!

PS: Les dues últimes fotos, de Bielefeld, no tenen res a veure amb el text que acompanyen. Només son això, fotos de Bielefeld. :D