Ho vaig deixar quan partiem en cotxe cap a la següent parada. Però el camí ens depararia sorpreses a tots!
Va ser aquest el moment en el que un viatge es va convertir en una aventura.
Per alguna raó, quan ja duiem 4 hores al cotxe de les gairebé 6 del camí alguna cosa va deixar de funcionar, i vàrem decidir separar els nostres itineraris. Mentres ell seguia en el seu cotxe cap a Collioure, jo vaig baixar a Perpignan (Perpinyà).
És complicat explicar els motius de les decisions. És complicat entendre els motius, les decisions, les circumstàncies i les personalitats. I és complicat per a mi explicar per què seguiré en Francés (el meu francés amb faltes d'ortografia) els detalls d'aquest viatge...
Només diré que a Perpinyà em vaig comprar un billet de tren cap a Barcelona per al dia següent. Era Divendres. (De BCN tenia un vol pel Diumenge al matí de tornada a Madrid, a temps per participar en el meu partit de futbol dels diumenges).
Amb el billet a la mà em vaig agafar una habitació barata a l'hostal París - Barcelona tot just al davant de l'estació de trens de Perpinyà. El meu següent pas va ser sopar...
El conserge de l'hotel em va recomanar un lloc que tenia molt bona pinta:
Restaurant Le Perroquet (Specialités Catalanes)
1, av. Général de Gaulle
6000 Perpignan
Tél. 04 68 34 34 36
I no només era la pinta el que tenia bo.
Cuina catalano-francesa. Un menú boníssim de 15 euros, amb un plat de carn, mongetetes... Un tiberi que tenia ben merescut. Si algún dia estau aprop de l'estació de trens de Perpinyà i necessitau menjar alguna cosa, apunteu-vos aquesta adreça i busqueu aquest lloc. No us en penedireu!
Després de sopar, vaig trobar un Cyber-Café per posar al dia els meus quefers: correu electrònic... Xatejar amb els amics que trobés connectats... Amb ELLA, aquella noia, no... Ella passava aquell cap de setmana a Londres.
Després de posar-me al dia informàticament va arribar l'hora de buscar una mica de festa... El problema és que era massa d'hora per anar a una discoteca i vaig optar per passejar. Tot passejant vaig arribar al casc antic de Perpinyà, i allà vaig trobar el pub amb més ambient d'aquella ciutat a aquella hora, amb més veterania que sort. Es tractava d'un pub irlandés on posaven música més que decent: Ramones, The Clash, Radiohead, Sex Pistols, Led Zeppelin i coses de l'estil. Jo vaig ubicar-me a la barra al més pur estil americà. Vaig demanar una cervesa enorme i mentre el meu cap seguia tímidament el ritme de la música, jo observava amb molta atenció l'ambient. En algun moment em sentia observat. Pero no gosava parlar amb cap de les noies que hi havia per allà... Més que res perquè anaven amb grups de nois que es veia que eren amics de tota la vida, i no em trobava en situació d'haver de sortir corrents amb un grup de mascles locals gelosos al darrera... O alguna cosa semblant. Em vaig limitar a observar i a deixar-me observar com una cosa rara... Clar, tots els moradors d'aquell lloc es coneixien almenys de vista i jo era allà un element estrany. Tot i així vaig establir conversació amb gent local, sempre nois per no buscar-me problemes, amb el meu francés.
Després de dues birres grosses i un grapat bo d'hores vaig decidir canviar d'ubicació i vaig dirigir-me a un lloc més pijo per prendre'm un muscat de la zona. El muscat és un vi dolç bonissim que fan a la zona... Una espècie de Moscatell però molt refinat i amb molta més classe. El que no em podia imaginar és la sorpresa que m'emportaria al sentir, just al meu darrera, 3 nois amb pinta rara parlant en català. Sí! Em vaig girar i vaig començar a parlar amb ells. Varen resultar ser tres frikis seguidors de la USAP, l'equip de rugby de Perpinyà que també té com a símbol propi la defensa i reivindicació de la catalanitat del Languedoc-Rosselló, també conegut com Sud-Est de França o Catalunya Nord. Amb ells vaig estar de birres i de bromes fins les 3 de la matinada. Hora a la qual ens varem retirar a les nostres respectives morades nocturnes.
A mi, en particular, m'esperaven unes horetes de dormir, per despertar-me 4 hores després, dutxar-me, empaquetar i pujar a un Talgo procedent de Monpeller en direcció a Barcelona via Port-Bou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada