BCN (i): AirEuropa's Day i Penyafort de nit

Poc abans d'anar al meu viatge de carretera (ja explicat en aquest blog) em vaig assabentar que amb tots els nervis de la preparació del viatge m'havia passat per alt el pont de San Isidro (15 de Maig)...

De fet m'en vaig assabentar per ella... Sí aquella noia que tant m'ha tornat boig durant uns mesos.
Doncs resulta que va i em diu: "Saps que vaig a Barcelona pel pont de Sant Isidre?" I jo: "Què?, quin pont, quin pont?". Després de comprovar que la meva presència no es requerida a Mallorca, em compro uns billets d'AirEuropa per anar a BCN, la capital de la meva vida, per 5 dies.

Així que arribat el moment estic certament nerviós... La noia es sorpren de la "casualitat"... I els dos diem mig en broma que ja quedarem. Així arriba el dia (un dimecres) i jo vaig a l'aeroport de Madrid... I AirEuropa em regala dues hores de retard. En aquestes dues hores, se m'acut fer allò que he d'aprendre a no fer. Pensar. Pensar massa acaba essent sempre la meva tomba:

Nota: avui - Dimecres 6 d'Agost - tres mesos després estic escrivint aquest apunt que es publicará d'aquí a dos mesos pràcticament. Doncs avui mateix pensava en que de vegades, hi ha gent com jo que pensa tant en les coses, que les somia i les imagina amb tanta intensitat, amb tanta passió, que les desitja tant que després quan les viu es sent decepcionat perquè en cap cas la realitat supera la intensitat de la ficció imaginada. Per això hauria d'estar agraït potser de que al final no hagi succeït res... Perquè com diu Sopa de Cabra a "Era dolça" (i que podria aplicar a altres històries meves personals, com la de la Galàctica):

Per fi he trobat l'amor sense reixes
ara que la distància n'ha fet comprendre
que es millor el record que tu mateixa.

M'he quedat sol...!

Però torno al meu fil d'avui. Que és que el retard de l'avió em va fer cometre l'error de pensar.
I pensant pensant-hi s'em va acudir la brillant idea. Sabia que ella, arribava a les 7 del matí amb un vol de baix cost a Barcelona. La vaig trucar i li vaig preguntar:

- Ve algú a buscar-te a l'aeroport o he de venir jo?

La seva resposta va ser afirmativa. Hi havia d'anar jo.
Al final AirEuropa es va dignar a portar-me a Barcelona, QueBeNo i jo varem haver de suspendre la nostra asistència al concert de Pirat's Sound Sistema a l'Apolo... Per l'hora. I jo, un cop arribat al pis, vaig decidir l'únic que podia fer a aquella hora.

Visitar la gent nocturna de la meva estimada residència d'estudiants Penyafort Montserrat.
El conserje de nit... El cap d'estudis... En Rafel... i dos o tres ánimes més en pena que rondaven per allà. I així se'm varen fer les 3 del matí... I l'hora de dormir... una miqueta...

Perquè tot just 3 hores més tard m'havia de llevar per anar fins l'aeroport a recollir aquella noia... I el seu simpatiquísim, curiós i divertit company de pis...
Però el que queda d'aventura i de viatge vindrà al proper apunt!