Com que només tenía unes 5 hores per visitar la ciutat abans d'agafar el tren de tornada vaig decidir fer seguir la línea turística. La línea vermella.
La línea turística és una línea pintada al terra de color vermell que si la segueixes et porta als llocs més emblemàtics del centre de la ciutat (la qual cosa et permet fer la visita a partir de l'estació de trens, perquè a Alemania totes les estacions de trens estan al centre de la ciutat). I aquesta línea és la que vaig seguir...

Crec que ja he comentat que a Alemania les estacions de tren cumpleixen una doble funció, ja que están totes reconvertides a mega-centres comercials, que fan la funció de centres neuràlgics de la ciutat. Aixó també propicia que les escales en viatges llargs de tren siguin més bones de portar. Jo vaig aprofitar per dinar-hi a l'estació de Hannover...

La veritat és que aquesta foto es tan dolenta que no l'hauria de posar aquí... Però com que no vaig fer massa fotos on surtís jo... Vos haureu de conformar amb aixó...
Vaig tenir la sort de poder gaudir d'un dia fantàstic pel que fa al temps: asolellat i calent per tractar-se d'un dia d'Abril (29 d'Abril exactament).

Vaig passar també per la Georgstrasse també és un carrer glamurós per anar de compres. Clar que a la Georgstrasse no hi vaig fer fotos.





Canviant de tema, vull remarcar que aquests carrers de casetes nórdiques, com el de la foto a mi m'encanten. Possiblement es deu a que és un paisatge molt diferent del que estic acostumat a viure. Però en qualsevol cas hi trobo una bellesa molt particular.

No hi trobau un toc especial... Diferent.
Aquest tipus de imatges dónen caràcter a una ciutat.
Per desgràcia a llocs com la meva terra, Mallorca, ens hem dedicat a destrossar aquelles coses que ens feien i ens fan diferents i particulars.
Ara mateix, mires fotografies de Mallorca fa 40 anys i veus que si els governants de l'illa i els seus habitants haguessin estat més inteligents i menys egoïstes, la nostra illa podría ser un paradís idil·lic amb unes fesonomies precioses, només si haguessim valorat més alló que teníem, alló que ens feia el que som... Per desgràcia, en bona part ara ja és tard, tot i que encara podem treballar per valorar les poques coses que encara no han estat pervertides o destrossades en pro del guany ràpid, del benefici a curt termini a costa del benefici a llarg termini.
Seguint caminant hom va passant per edificis notables de la preciosa ciutat de Hannover. El següent és el Ballhof, un dels edificis més bonics fet en entramat de fusta, antigament un pabelló d'esports. Construït de 1649 a 1665, avui en dia és un teatre popular amb moltes produccions independents, gairebé sempre en alemany.


Segueixo caminant tot seguint la línea vermella, la famosa línia turística i van passant carrers i fotos. Fotos com aquesta. Ara mateix no tinc ni idea de què és aquesta torre.




Tenc un altre pack d'imatges i d'històries de Hannover que us explicaré al proper apunt.
Mentrestant gaudiu de les imatges que vos he enganxat en aquest apunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada