Me dice DVD, mi compañero de piso, con toda seriedad para explicarme el motivo de que hubiera programado el pago automático de algo:
- Así no parece que lo pago, si no que me lo cobran!
Leyéndola y releyéndola no puedo dejar de reír.
Etiquetes
Aliens
(23)
Aventures
(335)
Business Administration
(186)
Català
(1044)
Ciència i Coneixement
(179)
Cinema
(253)
Cognitive
(3)
Cultura
(388)
Diversos
(443)
English
(445)
Español
(898)
Français
(236)
Humor
(447)
IA
(3)
Italiano
(68)
Literatura - Literature
(240)
Lletres de cançons
(78)
Llibres - Books - Livres
(267)
Memòries
(98)
Músiques meves
(135)
Now
(41)
Poesia i poemes
(194)
Português
(98)
Reflexions
(538)
Restaurants-Bars-Discos
(39)
Revival
(6)
Teatre
(34)
Webs i blogs
(85)
Work
(3)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
l'acte voluntari de rascarse la butxaca és dolorós, no només per als catalans que ens emportem la fama de garrepes
ResponEliminaTanmateix m'encanta el matís (per a mi inexistent) entre pagar quelcom i que quelcom et sigui cobrat!
ResponElimina