... i vaig abandonar el meu país...

(...) li havia dit: "Si per ventura veieu l'Uhlmännle (el petit Uhlman), digueu-li que París és molt bonic ara. Digueu-li: ara".
Ho vaig entendre. Vaig ajuntar unes quantes pertinences, vaig recollir uns quants diners i sense veure'm amb cor d'acomiadar-me dels pares, vaig pujar al cotxe i vaig marxar.
I vaig abandonar el meu país, la ciutat on vaig néixer i on havia passat trenta-dos anys de la meva vida. La llengua en què havien parlat i escrit Goethe, Hölderlin i Möricke se'm faria estranya, com els llacs, els boscos i les velles ciutats emmurallades de Württemberg. Les fonts callarien per sempre.

Historia d'un home
Fred Uhlman
Columna 1999