Després de la fantàstica passejada per les Gorges de Saleny que ja vaig explicar l'altre dia, tocava un canvi d'ambient radical. I aquest canvi d'ambient va consistir en una nit de marxa per Platja d'Aro, el lloc turístico-festiu de la zona (o un d'ells).
Com no podia ser d'altre forma tractant-se de el meu mític amic ElPerno i jo, caminadors i parladors empedernits, varem creuar Platja d'Aro de punta a punta abans de decidir-nos a sopar per aquí o per allà.
Després d'estudiar tots els pros i contres de totes les opcions existents (i habitualment des d'un punt de vista enginyeril, menyspreant aproximacions i tot, i considerant tots els worst cases possibles) ens vàrem decidir per un restaurant que es deia La Dolce Vita Da Vito, obviament un restaurant-pizzeria italià. (Av. del Cavall Bernat, 57, 972 82 68 18) Sense ser res impressionant va estar més que bé! I va ser prou agradable per mantenir una xerradeta més sobre tot. Que extrany se'm fa pensar que aleshores aquesta zancuda que ara em ronda el cap ja me'l rondava, però que anava a imaginar jo que la situació seria la que és ara, i molt menys que passaria tot el que ha passat (o ha deixat de passar! ). Pobre Perno, mirant enrere aleshores ja en parlava massa d'aquesta joia! I és que soc ben pesat! Aprofit aquestes línees que tan poca gent llegirà per disculpar-me per les pallisses que dóno habitualment amb les meves aventures!
Nota aclaridora: zancuda significa mosquit en español-venessolà.
Després del sopar vàrem procedir a un pub de la zona, el nom del qual no puc recordar ara mateix (segur que ElPerno m'ajuda a recordar-lo: efectivament es tracta de l'Skull, un lloc que ell freqüenta habitualment). Allà vàrem fer uns dards per després anar a un altre pub, anomenat Gibbs, a seguir amb cervesetes i futbolins i a flairar l'ambient. (Segurament ElPerno se n'adonarà que estic explicant com si d'un sol dia es tractés els esdeveniments que es varen produir en dues nits consecutives, però això no és important i vosaltres no us en adonareu =P )
A un d'aquests bars, com no podia ser d'altra manera hi vam trobar ex-col·legials de la nostra residència d'estudiants Col·legi Major Penyafort-Montserrat. I creieu-me, sempre fa molta il·lusió, encara que fos gent amb qui no et fessis excessivament...
Després ja varem pujar de nivell i anar a un pub-discoteca a ballar una estona: el Black & White. Allà vàrem conèixer unes noies molt simpàtiques que passaren a engrossar la nostra llista d'amics del Facebook! (Aviat 100!) Amb aquestes noies acabaríem el que quedava de nit... Al pub-discoteca fins que el varen tancar... I després, les noies ens varen arrossegar (bé, em varen arrossegar a mi, perquè a ElPerno el vaig arrossegar jo) fins a ATICO KAMEL, una discoteca d'aquestes de pum pum pum. I jo tenia unes ganes de festa que no vaig parar! Pobre ElPerno, que em va tenir que aguantar allà fins a les 7! I és que sembla mentida, però en comptes de fer-me més vell semblo estar rejuvenint (almenys d'actituds!).
I el que queda... És que el dia següent, simplement fou un altre dia fantàsticament guarnit amb la excessiva hospitalitat de ElPerno i la seva mare!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada