En Pau es un amic i company de carrera. Un parell d'anys més jove que jo, recordo estar a la residència d'estudiants (el mític Penyafort-Montserrat) donant-li ànims en moments de desesperació explicant-li que si un tio com jo havia pogut tirar endavant el fet d'estudiar dues carreres alhora, ell ho podia fer molt millor.
Ara n'estic orgullós, quan veig al seu interessant blog
i veig que disfruta de la vida, prosseguint els seus estudis tot viatjant arreu del món... De la Xina, a Nova Zelanda... L'altre dia en rebo un mail. El Facebook és quelcom molt útil. I tot per unes fotos meves remullant la panxa a l'Abril.
Una recomanació per aquells que esteu interessats en descobrir noves formes de descobrir la inter-culturalitat que hi ha arreu. Recomanat especialment a tots els que adoren envejar a catalans que s'ho saben muntar bé. N'estic orgullós Pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada