De vegades les coses es trunquen i no surten com un vol.
Això passa quan a la teva xicota, amb la que portes aproximadament sis mesos, decideix trencar amb tu tot just deu dies abans d'un viatge que teníeu planificat per passar les vacances de setmana santa. La veritat... Podría haver-se decidit abans de planificar el viatge, o simplement esperar uns díes més que tan greu no hauria estat. Però això és una altra història.
El fet és que al final vaig anar-hi sol, a Sta. Cristina d'Aro, i vaig poder aprofitar per desconnectar uns dies a casa del meu benvolgudíssim amic ElPerno.
Amb ElPerno ens vàrem conèixer a la residència d'estudiants (el Col·legi Major Penyafort-Montserrat). A més vàrem coincidir en moltes assignatures de la nostra carrera comú (Enginyeria de Telecomunicacions) fins a l'extrem de treballar en grup per a un parell d'elles (si no recordo malament eren Organització d'Empreses i PFC I, a més d'algún laboratori).
elPerno és una persona inteligentíssima, calmada pensativa introspectiva social i sovint - massa sovint pel meu gust - incompresa. Així que dos incompresos com nosaltres, cadascú amb el seu estil varem crear un estil de treballar junts força productiu. Els dos donats a la discusió argumental i rendits sempre davant la contundència dels fets científics hem passat molt bons moments junts durant la carrera. A més toca la guitarra prou bé i composa cançons interessants...
Però clar, la vida et separa dels amics i és difícil mantenir el contacte. Per això, després que a l'estiu passat ell vingués a visitar-me a Mallorca, vàrem organitzar-ho perque jo anàs a casa seva a Sta. Cristina d'Aro, com ja he dit inicialment acompanyat però al final viatjant sol.
El vol va estar prou bé. Era la meva primera vegada amb Ryanair i em va estar prou bé. Vaig arribar a l'aeroport de Barcelona (Girona) [jajajaja quin morro aquests de Ryanair!!, com que només hi ha 150 km entre Girona i Barcelona!!!!!]
Després de depositar les coses a casa varem anar a un concert que s'esdevenia per la contrada. Res de l'altre món, un concert de poble, amb un bon amic que feia molt que no veia!
I és que aquesta és una de les meves preocupacions més grans... Com mantenir el contacte amb els amics si la vida ens porta per camins tan divergents... Només desitjo poder mantenir el contacte, encara que sigui de forma esporàdica, amb aquests amics...
Aviat us contaré més aventures de com va anar aquesta setmaneta de descans a Sta. Cristina d'Aro. Mentrestant podeu visitar l'oblidat blog de ElPerno!
Jajajaja, crec que l'únic cert de tot el que has dit sobre mi és que tinc el meu blog totalment oblidat!
ResponEliminaUna abraçada ben forta, aniré seguint de prop els propers lliuraments al blog :) Tant de temps, quina emoció...
Per res! Totes les coses bones de tu que he dit són certes!
ResponEliminaGràcies per l'abraçada. En aquests moments la necessito especialment.
T'enyoro!
Cuida't molt.
Una abraçada!
He llegit que vas estar al Col·legi Major Penyafort-Montserrat de Barcelona aqui al teu blog, está bé la residencia? fan gaires novatades? necessito informació d'algú que ho hagi viscut com estudiant, perquè no hi ha res per internet ni res :S
ResponEliminagraciiiies ;)
Hola Monique,
ResponEliminai tant si vaig estar a la residència.
Desde 1999 fins al 2005. Molts anys de viure allà.
La veritat es que per a mi van ser uns anys molt bons en part. Però estic segur que si no fos per la residència haurien estat horribles.
Hi vaig conèixer els meus millors amics de l'actualitat. Hi vaig conèixer la que va ser la meva xicota més duradora, (4 anys)...
I sobretot em va servir per descobrir altres formes de veure el món, tornar més respectuós amb els demés i ser una persona més oberta.
Novatades? A mi me'n varen fer moltes. Però res que fos preocupant. No crec que hagi canviat molt la cosa, però quan a mi em va tocar rebre, les novatades no eren més que una sèrie de jocs tontos (I VOLUNTARIS) que servien per començar a trencar el gel, a trencar les primeres fronteres de la timidesa i començar a conèixer gent.
També és un lloc perfecte per fer relacions personals. En el món laboral, la xarxa social que se'n diu és molt important. I a residències com el Penya (nom carinyós) o com el Montse hi ha molta gent amb un futur prometedor.
Si hi vas dubto molt que te'n penedeixis. Clar que al final, totes aquestes coses són molt subjectives i depenen del caràcter de cadascú.
Si busques pel meu blog trobarás videos, i més comentaris de la residència. I si tens alguna pregunta més, me la pots fer sense cap problema.
El meu msn es molt senzill, has de posar el meu nom junt i sense espais ni accents ni majúscules joangenis i després de l'arroba has de posar gmail.com.