Una ruta de senderisme fantàstica que ressegueix el riu. Es surt de l'antiga estació del carrilet reconvertida en la seu de l'oficina de turisme. El carrilet (un espècie de tren) unia Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot. (Per als ignorants com jo vull recordar que unes gorges són passos estrets entre muntanyes espadades normalment resultat de l'erosió del pas d'un riu o rierol. ) De totes formes nosaltres sortirem d'una mica més amunt, de l'estació de Salenys, que actualment es un restaurant amb el mateix nom.
El primer punt d'aturada és la Font Picant, l'aigua de la qual és molt ferruginosa (conté compostos de ferro) fet que li dona aquest regust picant que dóna nom a la font.
S'arriba a les gorges i es segueix caminant i es creua un pont penjant, mitjançant el qual es travessa a l'altra banda del riu. (Les fotografies que acompanyen aquest escrit no són meves, sinó que les he tret de buscar "Gorges de Salenys" al Google Images). A la foto de la dreta es pot veure el pont penjant de les gorges. Es recomanable creuar-lo anant ben equipat no com varem fer nosaltres que anavem sense equipament de cap classe. Clar que tampoc no vàrem prendre riscos innecessaris. De totes formes sempre es recomanable porta equipació adequada.A les Gorges de Salenys hi ha una Via Ferrada (pels amants de l'escalada i el muntanyisme, clar que nosaltres no la vàrem fer perquè no teníem el carnet de muntanyisme, la tinença del qual també és altament recomanda ja que inclou una assegurança contra accidents).
De totes formes nosaltres varem creuar el riu pel pont penjant. La primera gorja que es troba al camí és El Pou de les Gorges. Diverses llegendes envolten aquest indret. Alguns diuen que és un pou sense fi i d'altres que hi van posar un fil molt llarg i mai van arribar a tocar fons. Els pous de les gorges són el resultat de l'erosió causada per salts d'aigua, que van fent pous als seus peus que poden arribar a tenir molts metres de profunditat.
A aquesta foto es pot veure més o menys una gorja. El perill dels Pous de les gorges és que aparentment semblen petits embalsos als peus d'un salt d'aigua, però si s'hi cau, sortir-ne pot esdevenir una tasca inútil.Es segueix remuntant el curs del riu pujant per uns esglaons de ferro clavats a terra i ajudant-se d'un passamà... I així es va passant d'una banda a l'altra del riu i es van trobant més salts d'aigua preciosos (fins a 4 salts més).
Així s'arriba a les Escales del Diable, unes tortuoses i cansades escales que permeten dur a terme una forta pujada que porta a la cascada més espectacular de la zona: el salt del Llop de 55 metres d'alçada.
L'excursió acaba aquí, en part, perquè la tornada pot suposar en si mateixa una bona excursió. Jo recordo aquell passeig com una de les experiències més relaxants i alliberadora d'aquest any.
Imatges com aquesta, que són molt freqüents a la passejada permeten fer-se una idea de la pau i la calma que es pot respirar allà. I més encara si hom va acompanyat d'amics, d'aquesta gent que tant s'estima i tant es troba a faltar quan manquen.
En aquella ocasió jo anava acompanyat pel meu fantàstic amfitrió, ElPerno. I pel camí anàvem parlant. I engrandint-nos. D'ell he parlat molt en aquest blog. És, en bona part, algú molt semblant a mi. La gran diferència és que mentre jo extroverteixo els meus sentiments i els meus mals ell els introverteix tant com pot o més. I de vegades sembla distant, tot i que jo sé que és aprop, més del que mai semblarà.
I és un amic que escolta. Al pobre home ja li vaig donar la pallissa sobre els meus problemes sentimentals... I em sorpren a mi mateix descobrir que no han canviat massa. Només puc dir que s'han fet més complicats. (El meu caminar s'ha fet tan complicat que ja no veig la llum).
A aquesta foto es pot veure una foto de com n'és de impresionant el paisatge a les Gorges de Salenys. Obviament la fotografia és agafada d'internet... El dia que hi vàrem anar nosaltres, al Març, no hi havia més que un parell d'estrangeres mig perdudes a qui vàrem ajudar a retrobar el camí. I la quantitat d'aigua que queia era una mica menor que al que es pot apreciar a la fotografia.Això sí, va fer un dia fantàsticament asolellat i esplèndid per una caminada d'aquestes característiques, tot i que el temps donava plujes i núvols per als dies que jo havia de ser per la contrada.
Va ser una passejada impresionant. Molt recomanable per amants de la muntanya i per a aficionats a les Via Ferrades (aquesta no té un nivell de dificultat excessivament gran, crec, però no em faceu cas que no en tinc ni idea!!!!!).
Només sé que per a mi va resultar una experiència molt gratificant, alliberadora, extasiant.
NOTA FINAL: el punt còmic va ser quan, emocionat, vaig començar a pegar salts i fer acrobàcies tot cantant la música d'Indiana Jones... (Ta-tatata, ta-tatà, Ta-tatata, ta-tatà, tà, tà....). És que no tinc remei, sóc i sempre seré com un nen.
A aquesta foto es pot veure una foto de com n'és de impresionant el paisatge a les Gorges de Salenys
ResponElimina