dilluns, de juliol 21, 2008

...Em va caure el món a sobre...

...Em va caure el món a sobre. Vaig plorar com no havia plorat mai i com espero no tornar a plorar mai més. Tenia cinquanta anys. Vaig plorar pels meus familiars assassinats, pels meus amics morts, pels meus records enverinats, pels milers i milers de jueus i cristians assassinats. Vaig plorar per Alemanya. Vaig plorar per les ruïnes de les belles ciutats antigues, el teló de fons de la meva joventut. Vaig plorar per la fe i l'esperança perdudes, i per la fugacitat i manca de sentit de la vida.
Em vaig comportar com un boig. Vaig cridar amb totes les meves forces: "Assassins, assassins!" entre les tombes desateses i sense flors dels jueus, i la meva veu era plena d'odi, perquè a l'altre costat de la tanca que separava els jueus dels cristians, les tombes eren ben arrenglerades i amb l'herba tallada...


Historia d'un home
Fred Uhlman
Columna 1999

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada