dilluns, de juny 23, 2008

...no hi ha Déu...

"(...) no hi ha Déu. Sempre ho havia sospitat, ho havia temut. Ara per fi sabia que era així. M'havia preguntat molt sovint com podia existir un Déu totpoderós i benvolent que condemnava milions d'éssers humans innocents a tota mena de sofriments i a una mort terrible. Si era totpoderós, per què no ens podia crear amb una ment perfecta, per què havia de crear llunàtics i criminals, enzes i epilèptics? Si Ell era responsable de la creació d'un cervell humà esguerrat, era evident que no podia defugir-ne la responsabilitat. Si, tot foradant una part del cervell humà amb una agulla punxeguda, podia convertir un llunàtic en un home sa, no li fóra més fàcil a Ell, el totpoderòs, crear tothom sa?"


Història d'un Home
Fred Uhlman
Columna 1999

2 comentaris:

  1. és la gran pregunta de sempre: "per què el mal?" però la sol·lució presentada en le post tampoc em satisfà. La trobo encara massa immediata. Jo crec q Déu és "totpoderós" d'una altra manera. Al menys és el que crec quan miro un crucifix, és el que he viscut en el dolor proper, etc.
    att

    ResponElimina
  2. Primer, aquest fragment explica el desengany amb Déu d'un jueu (amb el Déu dels jueus, que encara que a molts els sàpiga greu, ve a ser el mateix que tots els altres).
    El que més em va sobtar és que és el mateix argument que havia sentit a molts cristians en contra del seu Déu.
    I estic segur que si hagués viscut l'holocaust... Un sentiment de desesperació molt gran m'hauria posseït.

    ResponElimina