Una de les sensacions agradables que m'està donant la meva incorporació a la vida laboral per la via madrilenya és la calor humana. Sempre que no es parla de política es respira un ambient diferent, entranyable...
I sense adonar-te tansols, un dia te n'adones que ets a casa d'una de les teves companyes de feina, juntament amb 20 persones més de la feina, jugant al Party & Co, menjant i rient. Enfadant-te per no guanyar i perque et fan trampa i relaxant-te amb la gent a la que normalment sols estressar.
I es fan les 21, i es fan les 22, i es fan les 23, i es fan les dotze, i es fan la una...
I t'acaben fent fora amb cara de cansada, mentres ajudes a arreplegar una miqueta les coses i rebs una invitació per tornar al dia següent per veure unes películetes...
Clar que l'altra cara de la moneda, es que ara, gairebé mig any després, te n'adones que dels 22 que érem, a la feina només en quedem 3. I això et dóna una idea de la fugacitat de tot plegat.
Per molt que en sentis, de CALOR HUMANA, sembla que això de viure a Madrid t'està afectant eh... més que res, lingüísticament... ;)
ResponElimina