Gimnàs

Ja fa més de mig any que em vaig apuntar a un Gimnàs.
Es dur descobrir que la teva obesitat (o tendència a l'obesitat) es fruit d'una addicció a altes quantitats d'esport.
Però es fa evident que així és. Sobretot quan veus que pots menjar el que vulguis que pots fer el que vulguis, que mentres facis altes quantitats d'esport estàs de més bon humor, que la panxota es va transformant en panxa, que tens més energia per fer de tot i que tens ganes de menjar-te el món.
I així han passat sis mesos, i ja han marxat gairebé 8 kg.
M'he passat més de mitja vida criticant els que viuen als gimnasos, i ara el gimnàs ha esdevingut la meva caixa de promeses complides, el meu refugi de la solitud i el meu passatemps més productiu.

Contradiccions de la vida.

De totes formes continuu pensant que cal cultivar tant la ment com el cos per ser un individu gairebé perfecte (la perfecció no existeix). Com deien els grecs i com tant s'ha repetit, cal tenir una "mens sana in corpore sano".

PS: Avui és el meu Sant.