Garrick, Tricicle

Diu la introducció de l'espectacle que Garrick fou el primer gran doctor del riure, és a dir, el primer que va plantejar seriosament i amb molt d'éxit guarir la gent amb un métode tan simple com fer-la riure.

I sobre aquest eix es vertebra un espectacle que vaig anar a veure amb la colla d'amics de Madrid. Un espectacle dels grans i mítics Tricicle. Mítics per Tres Estrelles, aquella fantàstica serie d'humor a un hotel de Tv3. Més mítics encara per totes les seves obres...

Manicomic, Exit, Slastic, Terrífic, Entretres, Tricicle 20, Sit y finalment Garrick són les obres-bagatge d'aquests tres actors, humoristes i cómics amb 26 anys de trajectòria, sempre ascendent.

Manicomic va irrompre al panorama espanyol de forma totalment aplastant, fent un especial estudi humorístic en els racons i amagatalls de la ment humana. El més fantàstic i que sempre serà especialment recordat serà el número dels tres pallassos ballant allò de "soy un truhán soy un señor" del Julio Iglesias.

El següent espectacle s'endinsava dins del inesgotable i heterogeni món dels aeroports. Es tractava d'Exit, estrenada el 1984, dos anys després de Manicomic. Recordo amb especial apreci l'escena on tres homes amb el cor trencat per una dona estan determinats a acabar amb les seves vides...

Després va venir Slastic, l'any 1986. Una obra molt apropiada tenint en compte la designació de Barcelona per hostatjar els Jocs Olímpics de 1992, ja que en aquest cas, l'espectacle homenatjava en clau d'humor multituds d'especialitats esportives. D'aquesta, el gag més destacable és, segons la meva opinió, aquell en el qual tres nadons es disputen una pilota gegant. Formidable.

Per alguna raó que encara desconec, encara no he estat capaç de veure Terrrífic (1992)... Crec que és la única de Tricicle que no he vist. De fet és la única que no he vist. Però com es pot deduir del seu títol, en aquest cas el terror era l'element vehiculador de l'espectacle d'humor.

El 1996 Tricicle va estrenar Entretres, possiblement la més fluixa de les seves obres que els he vist fer, al meu entendre, és clar. En aquest cas l'element vehiculador era la convivència de tres individus en un pis, un d'ells escriptor... És l'obra que més fragments orals contenia fins aquell moment. Potser el millor gag, o almenys el que recordo amb més carinyu és el de les mosques... Sempre han destacat per un allau d'expressivitat, provinent especialment dels seus orígens en el món de la mímica...

El 1999 el trio va celebrar els 20 anys amb Tricicle 20, un espectacle on recuperaven una selecció dels millors gags de totes les obres anteriors. El més divertit era que a l'entrada de l'espectacle, unes noies recollien el vot per a un dels gags més famosos del trio, i en feien els 3 més votats. Una obra de teatre interactiva! jeje

L'any 2002 va ser l'any que demostraven que el temps no havia passat per a ells. Una magnífica obra, de les més treballades segons el meu parer, que si bé potser no era descollonant com la majoria, sí millorava notablement l'estat d'ànim dels que la veien. Una gran feina de tramoia i decorats, d'escenografia, de disseny d'escenes. Una obra formidable on el humor revisita la història de els homes i les cadires... O la història de seure. D'aquí, SIT, seure en anglés.

I finalment el 2007 va ser l'any d'estrenar Garrick, sobre el món de la risoterapia, com ja he explicat. I Garrick mostra, una vegada més, el fantàstic domini dels temps, del humor, de l'escenari, i de les situacions... Una espècie de meta-humor, d'humor sobre l'humor. Una obra tan fantàstica que després de més d'una hora i mitja de riure, et quedes assegut a la cadira, completament callat i amb un mig somriure que desitja que tornin a aparèixer a l'escenari i que es resisteixen a creure que un moment tan fantàstic de relax i desconnexió ja ha acabat.

Com sempre, els Tricicle et dónen la ma personalment a la sortida. Però a un d'ells, els és ben igual que li diguis que des d'alguns seients del teatre hi ha una escena que no es veu bé. Contradicccións de les grans estrelles, que tot i voler estar propers al públic, no escolten el que aquest els pot dir.