dissabte, de setembre 03, 2011

Certituds Immediates (2005), Miquel Bauçà

ESTULTÍCIA: Qualitat d'estult, nici, mancat de discerniment


GREGARISME: Condició de gregari, sense iniciativa individual. Comportament de ramat.

Aquests són els dos pilars que vertebren la crítica a la societat actual continguda en el volum Certituds Immediates.

Certituds Immediates es un "pastac de pensades indigestes" -com confessa el propi autor dins l'obra- que reflexa el desencís que l'autor tenia amb una societat que el va empènyer a una vida austera i sorprenentment solitaria.
Una societat corrupta, que segons expressa l'autor en un format original (heptasil·labs no rimats), obeeix els plaers físics i les actituds estultes i gregàries en detriment d'allò que realment fa lliure a l'individu: el cervell. Al voltant d'aquesta reflexió, mitjançant petites tires 'cómiques' en format literari (conversacions, pensaments, etc. ) va atacant i criticant molts aspectes associats amb la societat i la história de la humanitat.

Val a dir que la correcció política no es un dels forts de Miquel Bauçà, nascut a Felanitx (al meu poble) l'any 1940 i que morí sol a Barcelona el 2004 un any abans de que la editorial Empúries publiqués Certituds Immediates. De la seva vida se'n sap ben poc, degut a la seva poca propensió a la socialització. La seva primera obra poética, recollida a Obra poètica 1959-1983 (1987) es realment fantàstica. D'un fort lirisme i amb una força descomunal.

De Certituds Immediates puc dir que no es una lectura fàcil. Plena de desilusió i frustració i menyspreu a una societat que Bauçà rebutjava.

Però per aquells agosarats, disposats a veure la vida des d'una perspectiva particular, no han de tenir por a enfrontar-se a aquesta densa lectura de petites píldores de pensaments sense hipocresia, escrits segurament amb la sang calenta, amb la immediatesa de la ràbia, i amb la sensació d'una certesa (encara que sigui limitada a un món particular.

El món del poeta que odiava els novelistes.

===============================================================






dimarts, d’agost 30, 2011

Cal parlar?

- Cal parlar? -Sempre, però
no al carrer, ans dins l'alcova
i amb si i just amb si.
Però això és impossible.
T'has d'ajeure, tancar els ulls,
deixar anar ben lliure l'ànima.
I deixar que et digui allò
que just diu dins la penombra.
Tu respons plàcidament
sense estirabots ni càlculs.
El diàleg pot durar
més d'un dia: una setmana...,
lluny dels crits i del xerrim
de les teles o de l'ONU.

Certituds Immediates (2005)
Miquel Bauçà (1940 -  2004)
Editorial Empúries

diumenge, d’agost 28, 2011

Dans l'abri-caverne

Je me jette vers toi et il me semble aussi que tu te jettes vers moi
Une force part de nous qui est un feu solide qui nous soude
Et puis il y a aussi une contradiction qui fait que  nous ne pouvons nos apercevoir
En face de moi la paroi de craie s'effrite
Il y a des cassures
De longues traces d'outils traces lisses et qui semblent être faites dans al stéarine
Des coins de cassures sont arrachés par le passage des types de ma pièce
Moi j'ai ce soir une âme qui s'est creusée quie est vide
On dirait qu'on y tombe sans cesse et sans trouver de fond
Et qu'il n'y a rien pour se raccrocher
Ce qui y tombe et qui y vit c'est une sorte d'êtres laids qui me font mal et qui viennent de je ne sais où
Ou je crois qu'ils viennent de la vie d'une sorte de vie qui est dans l'avenir dans l'avenir brut qu'on n'a pu encore cultiver ou élever ou humaniser
Dans ce grand vide de mon âme il manque un soleil il manque ce qui éclaire
C'est aujourd'hui c'est ce soir et non toujours
Heuresement que ce n'est que ce soir
Les autres jours je me rattache à toi
Les autres jours je me console de la solitude et de toutes les horreurs
En imaginant ta beauté
Pour l'élever au-dessus de l'univers extasié
Puis je pense que je l'imagine en vain
Je ne la connais par aucun snes
Ni même par les mots
Et mon goût de la beauté est-il donc aussi vain
Exisets-tu mon amour
Ou n'es-tu qu'une entité que j'ai créée sans le vouloir
Pour peupler la solitude
Es-tu une de ces déesses comme celles que les Grecs avaint douées pour moins s'ennuyer
Je t'adore ô ma déesse exquise même si tu n'es que dans mon imagination

Calligrames - Apollinaire
Gallimard

dijous, d’agost 25, 2011

Erotismo vs Pornografia

El erotismo es lo que se desarrolla "en la cabeza", es una función cerebral. La pornografía es lo que hacen los cuerpos y el espectáculo que producen: es una función corporal. El erotismo es imaginativo, la pornografía es demostrativa [...]. El erotismo son los fantasmas, es decir, representaciones imaginarias.
El sexo en el cine (y el cine de sexo) - 2000
Joan Bassa y Ramón Freixas
Paidós Ibérica

dimecres, d’agost 24, 2011

Aviat perdo el coratge

- Aviat perdo el coratge...
- És mentida, és error.
El que passa: tu voldries,
sense seny, produir fets
per complet contradictoris:
pluja dolça dalt del prat
i onades per les roques.
Abandona't al que hi ha
i frueix d'allò que trobis.
Deixa lliure el teu cervell:
que s'adapti i diposi.
- És que em fa molta de por...
- En això no pots tenir-ne.
Certituds Immediates (2005)
Miquel Bauçà (1940 - 2004)
Editorial Empúries

diumenge, d’agost 21, 2011

Photographie

     Ton sourire m'attire comme
        Pourrait m'attirer une fleur
Photographie tu es le champignon brun
            De la forêt
            Qu'est sa beauté
            Les blancs y sont
            Un clair de lune
     Dans un jardin pacifique
Plein d'eaux vives et de jardiniers endiablés
Photographie tu es la fumée de l'ardeur
            Qu'ést sa beauté
            Et il y a en toi
            Photographie
            Des tons alanguis
            On y entend
            Une mélopée
        Photographie tu es l'ombre
            Du Soleil
            Qu'est sa beauté
Calligrames - Apollinaire
Gallimard

divendres, d’agost 19, 2011

Periodista

La existencia de un periodista contiene todos los elementos que dotan de gracia a la vida de cualquier hombre de provecho.
¿Sinceridad? Un periodista dice sinceramente aquello que no cree. 
¿Creatividad? Un periodista crea sin parar, haciendo pasar sus deseos por realidades. 
¿Amor? Un periodista ama con ternura lo que no merece amarse.

El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correria (2005)

dijous, d’agost 18, 2011

La grâce exilée

Va-t'en  va-t'en   mon   arc-en-ciel
Allez-vous-en couleurs charmantes
Cet exil t'est essentiel
Infante aux écharpes changeantes

Et l'arc-en-ciel est exilé
Puisqu'on exile qui l'irise
Mais un drapeau s'est envolé
Prendre ta place au vent de bise

Calligrames
Apollinaire - Gallimard

dimecres, d’agost 17, 2011

A les universitats

A les universitats
catalanes o nostrades,
més que l'indoeuropeu,
la psiquiatria clàssica,
Dostoievski, el faraons...
malalties coronàries...,
convindria estudiar
les psicopatologies
en els pobles invadits
-que no ho són per Nord-Amèrica-,
com l'amor als immigrants
o ser ultrapacifistes.
Certituds Inmediates (2005)
Miquel Bauçà (1940 - 2004)
Editorial Empúries

dilluns, d’agost 15, 2011

Virtudes

Mis virtudes presentan un rasgo interesante: sólo florecen y se vuelven evidentes en contraste con alguna suerte de comportamiento vergonzante. El resultado es que gusto a las damas rechazadas.

El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER -  Colección Correria

diumenge, d’agost 14, 2011

L'adieu du cavalier

Ah Dieu! que la guerre est jolie
Avec ses chants ses longs loisirs
Cette bague je l'ai polie
Le vent se mêle à vos soupirs
Adieu! voici le boute-selle
Il disparut dans un tournant
Et mourut là-bas tandis qu'elle
Riait au destin surprenant
Calligrames
Apollinaire - Gallimard

dissabte, d’agost 13, 2011

Abans de continuar - Miquel Bauçà

- Abans de continuar,
oh, Ritona, hem de fer-ho.
- Jo no sé en quin món vius.
No sé d'on has tret la idea.
De primer, t'he de provar,
fer patir una estona.
Són les regles, reietó.
- No podríem prescindir-ne?
- No faria aquest pecat
ni per tot l'or de la Terra.
Certituds Inmediates (2005)
Miquel Bauçà (1940 - 2004)
Editorial Empúries

divendres, d’agost 12, 2011

Murder in the Mews - Agatha Christie & Poirot

In 1937 Poirot was at his highest popularity. And the prolific Agatha Christie was getting published more than one book a year, many of them with the little belgian Hercule Poirot as the main character.

That same year, Murder in the Mews arrived at the book stores all around UK. A unusual book featuring 4 medium stories in which Poirot was faced to very unusual and peculiar crimes.                  

The curious thing about Murder in the Mews is that its four adventures, are too long to be considered real short stories. But simultaneously they are too short to form a novel by themselves. Therefore I will call them medium stories. But their longitude does not affect their originality. A suicide full of suspicious facts. The most unusual burglary. Another suicide with a lot of interests behind. And a tragic love triangle in an exotic island.


Nobody is smarter than Hercule Poirot. 
Nobody deceives him.
His method, and his grey cells will always find the path to the truth.

Murder in the Mews is by no means the best short story book by Poirot and Agatha. But it is a quite interesting one.

More traditional books by Poirot and Agatha:
  • Appointment with death (1938): sited in Jerusalem, Poirot finds himself in the middle of a family murder. The victim, formerly a prison warden, has a sadistic personality... And that leads to many ennemies.
  • Hercule Poirot's Christmas (1938): another saddistic character is the victim of a brutal murder. A bunch of suspects were in the same house celebrating Christmas. Illegitimate sons and daughters. Impostors. And the robbery of some diamonds in the middle. But it gets complicated when the man is found dead in a locked room. But nothing escapes to Hercules Poirot. One of his best novels.




Here you have the depiction of Hercule Poirot by David Suchet in the BBC's Poirot series.

dijous, d’agost 11, 2011

A man in armour

Sometimes a man in armour might not even know he was being attacked.

Dead Man's Mirror (in Murder in the Mews)  1937
Agatha Christie 
Harper Collins (2002)

dimarts, d’agost 09, 2011

Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I


A finals dels anys 60 la serie Doctor Who passava per dificultats d'audiència, de creativitat i de cansament dels actors que decidiren abandonar el programa. Havia arribat el moment de renovar-se o morir. I a l'última aventura del segon doctor (Patrick Throughton) prepararen el camí del que sería un nou concepte, una nova idea que si no encaixava amb el públic acabaría suposant el final del Doctor a la televisió.

El primer i més important canvi fou el de l'actor que encarnava el personatge del Doctor. 
Tots ja sabíem que el Doctor era un Time Lord (Senyor del Temps) i que aquesta raça tenen la habilitat de canviar el seu aspecte exterior, el seu caràcter i la seva estructura genética, en determinats moments. Per exemple, quan el cos es debilita massa. En aquesta ocasió el Doctor és jutjat per un tribunal del seu planeta natal per haver robat la nau espacial (la Tardis) en la que viatja i haver desobeït una de les lleis més importants de la seva raça: no interferir amb altres cultures i civilitzacions en els seus viatges en el temps i l'espai. 

En defensa seva, el Doctor alega que sempre que ho ha fet ha estat per una causa justa i noble, i per tal de conseguir que la pau i la justícia en sortissin guanyadores. 

El tribunal sentencia al Doctor a canviar d'aspecte, a perdre el secret del viatge en el temps i l'espai (la seva nau queda inutilitzada) i a l'exili al planeta Terra. És així com preparen el camí d'un nou Doctor Who, encarnat per Jon Pertwee i que está obligat a lliurar les seves batalles i còrrer les seves aventures a la Terra. Totes aquestes novetats, sumada a l'inici de l'emissió en color de la série, suposaren un replantejament molt exitós per al Doctor.  
A aquesta nova versió exiliada del Doctor l'acompanyaran la científica Liz Shaw i el Brigadier Lethbridge-Steward com a responsable últim de UNIT (United Nations Intelligence Taskforce), organisme supranacional de la ficció encarregat de vigilar i protegir la terra enfront d'amenaces desconegudes extraterrestres i de diversa índole.

Pertwee va encarnar el Doctor durant 5 temporades (només el 4rt Doctor el va superar, amb un total de 7 temporades). Per no allargar excessivament l'apunt, el dividirem en dues parts, una (aquesta) amb les dues primeres temporades, i l'altra amb les 3 restants).


1970 - Temporada 7
  • Spearhead From Space: Aventura de presentacions fonamentalment. El Doctor arriba a la Terra per a començar el seu exili mermat de forces, cosa habitual quan un Senyor del Temps canvia la seva aparença. Alhora, Liz Shaw, una científica que esdevindrá la nova companya d'aventures del Doctor comença a treballar per UNIT sota les ordres del Brigadier Lethbridge-Steward, un vell amic del Doctor... Però quan encara tenia l'aparença del Segon Doctor. El retrobament dels vells amics (junts varen boicotejar dues invasions de la terra, la dels Yetis i la dels Cybermen) coincideix amb una altra invasió... En aquest cas la d'uns éssers molt peculiars.... Els Autons. Una aventura amb 4 episodis de presentacions i de definició d'un nou estil.
  • Doctor Who and the Silurians. Segona aventura del Doctor. Un reactor nuclear experimental presenta un comportament extrany i erràtic. UNIT i el Doctor hi arriben per investigar-ne les causes... Potser una civilització de reptils que abans poblaven la terra, están utilitzant l'energia del reactor per reviure la seva civilització i recuperar el seu planeta. El Doctor pensa que es possible compartir el planeta. Els essers incivilitzats, i els militars no ho entendrán pas aixó...
  • The Ambassadors of Death. Aquesta tercera aventura del Tercer Doctor encara no està disponible en DVD... La causa es que hi ha un episodi que només es conserva en blanc i negre i hi ha tot un equip especialitzat en restaurar episodis de Doctor Who treballant-hi... Potser en parlarem al 2013, any en què el Doctor fa 50 anys! S'esperen moltes celebracions especials...
  • Inferno. Aventura que tanca la primera temporada del Tercer Doctor. D'una banda, última aventura amb Liz Shaw com a companya del Doctor. La temàtica, dins la línea d'acostar més els temes tractats a la realitat del planeta. Un centre d'investigació especial buscant una font d'energia nova (la energia esdevé un tema recurrent, degut en part a una crisi energética ocorreguda al voltant dels anys 70). Però la investigació es troba amb una sèrie de fenòmens extranys. El Doctor hi és aprop perquè vol utilitzar la energia produïda per conseguir reparar la seva nau espacial... I això no deixa de causar-li algún ensurt... Com el de veure's arrossegat a un univers paral·lel, que l'ajudarà, en el desastre, a veure les coses més clares i evitar un desastre mundial....

1971 - Temporada 8
  • Terror of the Autons: acabada d'aparèixer en DVD, aquesta és una história de reiniciar. És un reset que destaca per la presentació de Jo Grant, la nova companya del Doctor, i sobretot per la presentació de l'Amo o The Master. Un Senyor del Temps viatja a la terra per advertir al Doctor de que un altre Time Lord renegat ha viatjat a la terra per matar-lo. Aviat es descobreix que està aliat amb els Autons (que retornen després de la primera aventura de la temporada 7) i que serien el rival triat l'any 2005 per introduir també al Doctor modern, el nové doctor, i el seu nou estil de sèrie del que ja vàrem parlar a Doctor Who (III): La nova era i el Nové Doctor - Christopher Eccleston.
  • The Mind of Evil: aquesta aventura encara no ha sortit en DVD. Está prevista que aparegui el proper 2013 coincidint amb el 50è aniversari de Doctor Who.
  • The Claws of Axos: quan creuen que ja s'han lliurat de l'amenaça per la terra que suposa l'amo (The Master), apareix una nova amenaça. Una nau espacial no identificada aterra al costat d'una central eléctrica que suministra a tot Gran Bretanya. Les intencions aparentment dels alienígenes es la de reabastir la seva nau amb fuel per continuar el seu viatge... Però potser porten més sorpreses de les que el Doctor s'espera a dins de la seva nau viva.
  • Colony in Space: aquesta aventura tampoc ha sortit encara en DVD. Está prevista per a l'any que ve (2012).
  • The Daemons, al igual que The Mind of Evil, està previst el seu llençament en DVD l'any 2013 coincidint amb el 50è aniversari de DW.


Enllaços Relacionats:

dilluns, d’agost 01, 2011

So little!

"It takes so little to undermine public confidence in a man."
The Incredible Theft in Murder in the Mews (1937)
Agatha Christie
HarperCollins (2002)

diumenge, de juliol 31, 2011

Compromiso 3

- ¿Sabes qué te digo? -dijo Zbánkov-: no pienses. Simplemente no pienses; eso es todo. Yo llevo aproximadamente quince años sin pensar. Si piensas, se te quitan las ganas de vivir. Todo el que piensa es infeliz.

El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

dissabte, de juliol 30, 2011

La nuit d'avril 1915

Le ciel est étoilé par les obus de Boches
La forêt merveilleuse où je vis donne un bal
La mitrailleuse joue un air à triples-croches
Mais avez-vous le mot
                                       Eh! oui le mot fatal
Aux créneaux Auz créneaux Laissez là les pioches

Comme un astre éperdu qui cherche ses saisons
Coeur obus éclaté su sifflais ta romance
Et tes mille soleils ont vidé les caissons
Que les dieux de mes yeux remplissent en silence

Nous vous aimons ô vie et nous vous agaçons

Les obus miaulaient un amour à mourir
Un amour qui se meurt est plus doux que les autres
Ton souffle nage au fleuve où le sang va tarir
Les obus miaulaient
                                  Entends chanter les nôtres
Pourpre amour salué par ceux qui vont périr

Le printemps tout mouillé la veilleuse l'attaque
Il pleut mon âme il pleut mais il pleut des yeux morts

Ulysse que de jours pour rentrer dans Ithaque
Couche-toi sur la paille et songe un beau remords
Qui pur effet de l'art soit aphrodisiaque

Mais
           orgues
                        aux fétus de la paille où tu dors
L'hymne de l'avenir est paradisiaque

La nuit d'avril 1915 - Calligrammes
Guillaume Apollinaire - Gallimard

dijous, de juliol 28, 2011

Toujours

                                   Toujours
Nous irons plus loin sans avancer jamais

Et de planète en planète
De nébuleuse en nébuleuse
Le don Juan des mille et trois comètes
Même sans bouger de la terre
Cherche les forces neuves
Et prend au sérieux les fantômes

Et tant d'univers s'oublient
Quels sont les grands oublieus
Qui donc saura nous faire oublier telle ou telle partie du monde
Où est le Christophe Colomb à qui l'on devra l'oubli d'un continent

                                   Perdre
Mais perdre vraiment
Pour laisser place à la trouvaille
                                   PerdreLa vie pour trouver la Victoire

Toujours - Calligrammes
Guillaume Apollinaire
Gallimard

dimecres, de juliol 27, 2011

Statesmans

"A statesman in these days has a difficult task. He has to pursue the policy he deems advantageous to his country, but he has at the same time to recognize the force of popular feeling. Popular feeling is very often sentimental, muddle-headed, and eminently unsound, but it cannot be disregarded for all that."

The Incredible Theft  in Murder in the Mews (1937)
Agatha Christie - HarperCollins

dilluns, de juliol 25, 2011

Compromiso 2

- Mi mujer me dice: "Deberías ir a correr todas las mañanas". Y yo le digo: "Si echo a correr, no vuelvo"
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

diumenge, de juliol 24, 2011

FotoPuça 6!!!!

Estic completament boig per una nina fantástica, alegre, entremaliada i divertida.
Malvada, petita però perillosa.
Més viva que una centella.
Més dolça que el sucre!

divendres, de juliol 22, 2011

Un crime en Hollande (Maigret) - SIMENON

 Il y avait beaucoup de temps que je n'avais l'opportunité de me laisser seduire à nouveau par un des livres de ce formidable écrivain et periodiste belge Georges Simenon.

Simenon c'est un caractère tout interessant. On peut voir ça facilement en lisant sa biographie sur Wikipedia.

Il a eté un auteur trés prolifique, qui reflètais dans ses romans, tout celà qu'il apprenait dans sa vie, son travail et ses voyages.

Et voilà comment on crée un mythe!

Le mythe Simenon!

Bien que l'œuvre de Simenon est vaste et variée, sa popularité a été accordée par le roman policier, avec le peu conventionnel commissaire Maigret comme le héros simple mais eficace qui applique son particulier méthode pour decouvrir le plus compliqué mistère.

Moi, j'adore Georges Simenon. C'est pour ça que il y a quelques anées, j'ai obtenu son ouvre complete, dans la collection Tout Simenon.
 Mais aujourd'hui je veux parler seulement d'un des romans qu'on peut trouver dans le volume 16 de cette collection.

Un  crime en Hollande.

Simenon a tendance a photographier, avec ses paroles, des zones rurales qui servent de scéne pour des crimes incroyables et des enquêtes.

Ce roman c'est une de ces ocasions. Maigret doit quitter son Paris puor un petit village d'Hollande, où un professeur de l'Ecole Navale a été tué. Le problème c'est que le seul suspect c'est un citoyen français. Le Consulat a demandé a Paris la presence d'un policier français pour assurer le bon déroulement de l'enquete.

Et le suspect est hereux. Maigret a été choisi.
Et Maigret en son méthode vont découvrir la verité.

dimecres, de juliol 20, 2011

El abuelo

Estaba un viejito sentado en un banco de una plaza, cuando un muchacho se sienta a su lado con los pelos tiesos y teñidos de azul, rojo, amarillo y verde.

El viejo se queda mirándolo un rato, atónito; hasta que el chaval le dice:

- Qué pasa gilipollas? ¿Qué miras con esa cara, nunca has hecho una locura en tu vida ?

A lo que el viejo, sin exaltarse, le contesta:

- Sí, una vez me emborraché y me follé a un loro... Y justamente me preguntaba.... No serás mi hijo?

dilluns, de juliol 18, 2011

dissabte, de juliol 16, 2011

Compromiso

Nuestra ciudad es tan benévola que premia cualquier representación teatral con una tempestuosa ovación.
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

dimecres, de juliol 13, 2011

Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)








 Recentment la BBC ha llençat en DVD una altra aventura del primer Doctor Who de la història, encarnat per William Hartnell. The Gunfighters (Els pistolers).
 
En aquesta ocasió, la particular nau espacial del Doctor, que va acompañat de Dodo Chaplet i Steven Taylor, es materialitza al bell mig del Far West. A Tombstone, ni més ni menys.

Per alguna extranya raó, normalment aquelles coses més diferents i trencadores, i que per tant solen tenir menys acceptació de les grans audiències solen ser aquelles que més admiració desperten al cap del temps.
 No és per casualitat que pel·lícules com Dune de David Lynch hagin esdevingut obres de culte malgrat el seu fracàs i les crítiques rebudes en el moment de la seva estrena.

Suposo que amb The Gunfighters passa quelcom semblant. Mentres en el seu moment va ser ámpliament criticada i menyspreada, els mateixos motius que ho varen provocar, ara la converteixen en una aventura interessant, original i única.

Per exemple, una de les seves característiques més divertides i diferents és l'ús vehicular de una cançó molt country-western que va lligant i farcint la historia... Aquesta idea proporciona a l'aventura un toc distintiu fresc i innovador, que defuig de les habituals melodies futurístiques o de les instrumentacions clàssiques del món del misteri.

D'altra banda, el guió redescobreix amb imaginació una historia coneguda... El famós duel d'O.K. Corral. Una de les histories més versionades al món del cinema i de la televisió, potser degut a la dimensió llegendària que va assolir el tiroteig entre dos clans per motius diversos.

Descobrim així, en aquesta historia "el paper que va jugar el Doctor en el duel", tot i la seva insistencia en el rebuig de la violencia i en declinar l'ús de les armes. Un guió bastant original, amb molta acció i molt entretingut, que va conseguir captar l'atenció de Nair Obi One, i aixó és noticia! L'únic moment on el guió perd una mica de força és en el tercer episodi, però aviat es redreça.

L'aventura, de cuatre capítols, es pot adquirir en versió original com a part del pack "Earth Story" (amazon) que també conté una aventura del cinqué Doctor, Peter Davison, del que ja parlarem més endavant...

Dubto molt que les aventures clàssiques de Doctor Who mai es tornin a programar en la seva totalitat en el nostre país. I tampoc crec que mai es doblin al castellà i/o al català. Per això jo he optat per col·leccionar els DVD en anglès. Però com a Whosie crec que aquesta serie es patrimoni de la humanitat (estic exagerant) i s'hauria de tractar com a tal.

Enllaços Relacionats:

dimarts, de juliol 12, 2011

Cocina (Con) Fusión

La lista de los mejores cocineros del mundo está plagada de españoles. Y están creando escuela!


Me contaba un amigo que el otro día estaba invitado a comer en casa de unos amigos. 
A la hora del aperitivo al lado de la piscina, la mujer, muy moderna y entendida, me ofrece un


CONSOMÉ MUY FRÍO DE CEBADA TOSTADA AL AROMA DE LÚPULO CON FRUTITOS DE OLIVO AL AIRE DEL ATLÁNTICO.

¿Quién no peca ante esta sugerencia?

Bueno, pues me sirvieron una triste:

Caña de cerveza con aceitunas rellenas de anchoas

dilluns, de juliol 11, 2011

La mentira gratuita

La mentira gratuita no es mentira: es poesía.
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

divendres, de juliol 08, 2011

Les soupirs du servant de Dakar

C'est dans la cagnat en rondins voilés d'osier
Auprès des canons gris tournés vers le nord
     Que je songe au village africain
Où l'on dansait où l'on chantait où l'on faisait l'amour
          Et de longs discours
               Nobles et joyeux


            Je revois mon père qui se battit
       Contre les Achantis
       Au service des Anglais
            Je revois ma soeur au rire en folie
            Aux seins durs comme des obus
                    Et je revois
       Ma mère la sorcière qui seule du village
                Méprisait le sel
           Piler le millet dans un mortier
       Je me souviens du si délicat si inquiétant
      Fétiche dans l'arbre
      Et du double fétiche de la fécondité
      Plus tard une tête coupée
      Au bord d'un marécage
      O pâleur de mon ennemi
      C'était une tête d'argent
          Et dans le marais
      C'était la lune qui luisait
      C'était doncs une tête d'argent
      Et moi dans l'antre j'étais invisible
C'était donc une tête de nègre dans la nuit profonde
          Similitudes Pâleurs
          Et ma soeur
          Suivit plus tard un tirailleur
                     Mort à Arras.


           Si je voulais savoir mon âge
                Il faudrait le demander à l'évêque
                Si doux si doux avec ma mère
                De beurre de beurre avec ma soeur
                C'était  dans une petite cabane
Moins sauvage que notre cagnat de canonniers-servants
           J'ai connu l'afftût au bord des marécages
           Où la girafe boit les jambes écartées
J'ai connu l'horreur de l'ennemi qui dévaste
                        Le Village
                   Viole les femmes
                   Emmène les filles
Et les garçons dont la croupe dure sursaute
J'ai porté l'administrateur des semaines
            De village en village
                  En chantonnnant
       Et je fus domestique à Paris
                    Je ne sais pas mon âge
                    Mais au recrutement
                    On m'a donné vingt ans
       Je suis soldat français on m'a blanchi du coup
      Secteur 59 je ne peux pas dire où
Pourquoi donc être blanc est-ce mieux qu'être noir
Pouquoi ne pas danser et discourir
          Manger et puis dormir
Et nous tirons sur les ravitaillements boches
Ou sur les fils de fer devant les bobosses
Sous la tempête métallique
     Je me souviens d'un lac affreux
Et de couples enchaîneés par un atroce amour
              Une nuit folle
        Une nuit de sorcillerie
        Comme cette nuit-ci
    Où tant d'affreux regards
    Éclatent dans le ciel splendide.
Les soupirs du servant de Dakar - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dimecres, de juliol 06, 2011

El compromiso - Serguey Dovlátov

Seguramente este compromiso ha sido el descubrimiento literario del año en este blog.

El libro en cuestión... no sé cómo llegó a mis manos. No sé si fue un regalo de mis padres... No lo sé. Simplemente. Ni siquiera podría decir cuánto tiempo ha estado en una estantería polvorienta esperando su turno en mi apretada agenda de lecturas... Seguramente el año y medio que pasé luchando por la libertad de la tierra media no le ayudó mucho. Pero al final la espera valió la pena y la correcta edición de IKUSAGER de este interesante personaje llegó a mis manos.

Serguey es un personaje interesantísimo. Aunque el Vodka consumió su vida a muy temprana edad, (a los 49 años), y acortó su potencial genio, quizás el mismo Vodka también fuera un colaborador clave en la composición de este libro. Su genio no radica tanto en una imaginación terrible, como en una implacable y cínica capacidad para fotografiar sus vivencias con palabras. (Ver página wikipedia)

Humor. Cinismo. Ironía. Una enorme capacidad de plasmar los tonos más ocres de cualquier situación. Almenos ese es el caso de "El compromiso", libro que escribió en 1981. En él,  doce compromisos conforman una serie de relatos acerca de sus experiencias y anécdotas en la estonia soviética, en los tiempos de la URSS, en los que ejercía de 'periodista' entre trago y trago de Vodka.

Fundamentalmente "El compromiso" es un ácido retrato de la profesión de periodista. Muchos dirán que esa era la realidad del comunismo soviético. Que el periodismo estaba manchado por la censura del régimen. Y es cierto. Pero uno lee hoy en dia la prensa y, tras leer el libro, se imagina un montón de periodistas borrachos, que beben para superar la vergüenza de pertenecer a ese gremio, tan manipulado, tan desprestigiado. De estar sometidos a otra dictadura muy diferente de la de Dovlátov.

Esta reflexión acerca del periodismo, debería formar parte de la lectura obligada de todo periodista. Su alto contenido de realidad convierte a esta pequeña novela (más o menos autobiográfica) en la confirmación de que el periodismo siempre ha adolecido de los mismos problemas, independientemente del régimen al que sirva. Ya no existen periodistas. Quizás nunca hayan existido. Sólo se pueden encontrar empleados de propaganda de una idea u otra.

El libro también me ha recordado que el mundo está plagado de absurdos... Porque sólo la realidad podría crear personajes y situaciones tan absurdas como las que narra Dovlátov.

Leed los pequeños destellos de calidad que estoy citando estas semanas en el blog, y dejad que os invadan las ganas de submergiros en esta lectura.

Para mi ha sido el libro sorpresa del año 2011. Aunque no se me olvida que se publicó en 2005! ;)

Y ya me he apuntado en la agenda


 "Comprar La maleta (1986) de Serguey Dovlátov"

dilluns, de juliol 04, 2011

Una burda falta ideológica

- Ha cometido usted una burda falta ideológica.
- ¿?
- Usted enumera los países...
- Pero ¿no se puede?
- Se puede y se debe. La cuestión es cómo los enumera. En qué orden: Dinamarca, Finlandia, Hungría; luego: Polonia, RDA, RFA...
- Claro, por orden alfabético.
- Ése es un orden desclasado - gimotea Turonok-; pero existe un orden de hierro: los países demócratas ¡delante!; después los neutrales; y por último los miembros del bloque capi...

El Compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

divendres, de juliol 01, 2011

Vers le Sud

Zénith
           Tous ces regrets
                                    Ces jardins sans limite
Où le crapaud module un tendre cri d'azur
La biche du silence éperdu passe vite
Un rossignol meurtri par l'amour change sur
Le rosier  de ton corps dont j'ai cueilli les roses
Nos coeurs pendent ensemble au même grenadier
Et les fleurs de grenade en nos regards écloses
En tombant tour à tour ont jonché le sentier

Vers le Sud - Calligrammes 
Apollinaire - Gallimard

dimecres, de juny 29, 2011

Testimoni Mut d'Agatha Christe

Que ràpid passen dos anys. Perquè és així, ja fa dos anys que vaig llegir-me l'últim llibre d'Agatha Christie... El motiu? És senzill... Un MBA, la lectura de El Señor dels Anells, la tumultuosa vida d'una persona que cavalca irremeiablement cap a la trentena... Tot un seguit de fets, circumstancies i esdeveniments dels que hom no pot fugir.

Però bé, la gràcia de tot plegat és que dos anys més tard la lletra d'Agatha Christie ha tornat a les meves mans. En aquesta aventura literària, de nou Hercule Poirot i el seu inseparable capità Hastings es troben amb un cas dels més increibles. A Testimoni Mut Poirot es veu amb el difícil repte d'exonerar en Bob, un afable terrier amb pél de color coure, de l'intent d'assassinat de la seva propietària Emily. Però Poirot haurà d'anar més enllà. Doncs aviat sospitarà que la mort posterior d'Emily per problemes al fetge, no es tractava en realitat d'un problema de salut.

Poirot entra en el cas quan reb una carte d'Emily, en la que ella insinúa la seva sospita de que l'accedient amb la piloteta del gos, era molt extrany. Quina no serà la seva sorpresa quan descobreix que la carta va ser enviada un més després de la mort d'Emily.

Un interessant misteri que les famoses cél·lules grises de Poirot hauràn de desenmaranyar.

Testimoni Mut (1937)
Agatha Christie
Columna - Proa (1998)

Com a curiositat em resta esmentar que el llibre està dedicat al Terrier que la propia Agatha tenía, anomenat Peter.

Però no acabaré aquí aquest apunt, perquè ja que ens hi posem amb n'Agatha, aprofitaré per recomanar breument alguns altres llibres protagonitzats pel nostre estimat Hercule Poirot
  • Assassinat a Mesopotamia (1936): unes amenaces fantasmagoriques del passat turmenten Mrs. Leidner, la dona d'un arqueòleg que està treballant a una excavació a l'Iraq. Coincideix que Hercule Poirot està de vacances per la zona, i quan Mrs. Leidner és trobada morta, hom el convida a desentrallar la trama al darrera de l'assassinat i la seva relació amb les extranyes visions de la víctima, a qui el seu marit, poc abans de la seva mort, havia posat una infermera per tal de tenir-ne cura.
  • Cartes sobre la taula (1936): Mr. Shaitana, un home amb aspecte demoníac, presumeix davant Hercule Poirot de la seva col·lecció: persones que han comés assassinats i n'havien quedat impunes. És més, Mr. Shaitana proposa una macabra partida doble de bridge, dues sales: una amb la seva col·lecció de persones, i l'altra amb Poirot, el Coronel Race del Servei Secret, el Superintendent Battle i la escriptora de ficció Ariadne Oliver (alter ego d'Agatha Christie, que inventant la meta-literatura aconsegueix projectar-se en un dels seus propis personatges). Però quan la partida acaba, els ostes van a felicitar Mr. Shaitana per la organització de l'esdeveniment, i per sorpresa de (gairebé) tots, descobreixen que ha estat assassinat apunyalat amb un obrecartes. Cal destacar que aquesta és la primera novela en la que apareix el personatge d'Ariadne Oliver, que malgrat tot, ja havia aparegut a una història curta dins el recull "Parker Pyne Investiga".
  • Mort en el Nil (1937): possiblement entre les 5 novel·les d'Agatha Christie i Hercule Poirot més famoses, juntament amb títols com Mort a l'Orient Express o Deu Negrets (I aleshores, ja no en quedà cap). Bona part de la seva fama es deu a l'adaptació cinematográfica que es feu en el seu moment d'aquestes novel·les. A Mort en el Nil, Poirot i Hastings es troben al bell mig d'una trama d'intrigues assassines i amoroses, criminals i ambicioses. D'enveja i venjança... 
Per a més material de l'Agatha Christie de producción pròpia, revisar aquest enllaç.

dimarts, de juny 28, 2011

Mutation

Une femme qui pleurait
    Eh! Oh! Ha!
Des soldats qui passaient
    Eh! Oh! Ha!
Un éclusier qui pêchait
    Eh! Oh! Ha!
Les tranchées qui blanchissaient
    Eh! Oh! Ha!
Des obus qui pétaient
    Eh! Oh! Ha!
Des allumettes qui ne prenaient pas
    Et tout
        A tant changé
             En moi
        Tout
            Sauf mon Amour
                 Eh! Oh! Ha!

Mutation - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 27, 2011

Dogmàtic

- ¿No creieu, Mr. Parrot, que qualsevol creença dogmàtica condueix a un ser estret d'idees?

Testimoni Mut (1937) 
Agatha Christie
COLUMNA - PROA (1998)

dijous, de juny 23, 2011

...cross-fertilisation...

"There are also unexpected side effects from cross-fertilisation among fields. For example, incorporating mathematics in biology has a huge influence on how research is conducted. The more mathematics, the more thinking goes on before scientists hit the labs with experiments. And this means less experimenting. Not only does this lead to less resources being used- both environmental and animal-rights activists might like to change some of the focus of their picketing and protesting. Instead of being anti this or anti that, there's the option of being pro-mathematics. Lobbying governments to increase mathematics funding to save animals. That makes sense to me. And focusing on something positive always gives a better impression. There also the selling point that a cure for AIDS or cancer may pop out in the process."
"How much prouder could mathematicians be?"
Mathematics and Sex (2003)  -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen  &  Unwin

dimecres, de juny 22, 2011

Guerre

Rameau central de combat
    Contact par l'écoute
On tire dans la direction "des bruits entendus"
Les jeunes de la classe 1915
Et ces fils de fer électrisés
Ne pleurez donc pas sur les horreurs de la guerre
Avant elle nous n'avions que la surface
De la terre et des mers
Après elle nous aurons les abîmes
Le sous-sol et l'espace aviatique
Maîtres du timon
Après après Nous prendrons toutes les joies
Des vainqueurs qui se délassent
Femmes Jeux Usines Commerce
Industrie Agriculture Métal
Feu Cristal Vitesse
Voix Regard Tact à part
Et ensemble dans le tact venu de loin
De plus loin encore
De l'Au-delà de cette terre

Guerre - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 20, 2011

PERDURAR

Abans de trobar el carrer principal, una moderna desviació del traçat de la carretera deixava la població unes tres milles al nord de la remor del trànsit, amb la qual cosa havia conservat un aire de tronada dignitat i quietud. El carrer Major i l'ampla plaça del mercat semblaven dir: "Una vegada vaig ser un indret important, i per a qualsevol persona amb seny i bona criança continuo sent-ho. Deixa que l'eixelebrat món modern s'estavelli enllà de la seva carretera acabada d'estrenar; a mi em construïren per perdurar, quan el civisme i el bon gust anaven de bracet.
Testimoni Mut - Agatha Christie (1937)
Columna - Proa (1998)

diumenge, de juny 19, 2011

Throwing some tacky lines around the bar...

"Excuse me, I've been really into mathematics lately, and I can take you to infinity whenever you're ready, baby"
Mathematics & Sex (2003) -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen & Unwin

dissabte, de juny 18, 2011

Nimfómana!!!

Un hombre se sube a un avión con destino a Nueva York y al sentarse, descubre a una mujer guapísima que va entrando al avión. Se da cuenta que se dirige hacia su asiento y...lotería - se acomoda en el lugar de al lado..

'Hola', pregunta, '¿Viaje de negocios o de vacaciones?'

Ella lo mira y le responde de manera encantadora, 'De trabajo. Voy a la Convención Anual de Ninfomanas en los Estados Unidos.'

Traga saliva. Aquí está una de las mujeres más hermosas que ha visto en su vida, sentada a su lado y va a una convención de ninfomaníacas!!

Luchando por mantener una actitud correcta, le pregunta calmadamente
'¿Y que hace usted exactamente en esta convención?'

'Conferenciante ', le responde.. 'Hablo desde mi experiencia, para desmitificar muchos mitos sobre la sexualidad.'

'¿De veras?', sonríe, '¿Y que mitos son esos?'

'Bueno', ella le explica, 'Uno muy popular es que los afroamericanos son los hombres mejor dotados físicamente, cuando en realidad son losindios navajos los que poseen esta cualidad. > Otro mito muy popular es que los franceses son los mejores amantes cuando en realidad son los de ascendencia griega.
Y también hemos comprobado que los mejores amantes en potencia, en todas las categorías, son de origen mallorquin....'

De pronto la mujer se incomoda y se sonroja, 'Perdón', le dice, 'en realidad no debería estar hablando de todo esto con usted, cuando ni siquiera se su nombre!'

'Pluma blanca', le responde. 'Pluma Blanca Papadopoulos, de Palma... pero mis amigos me llaman Tomeu...!!'

divendres, de juny 17, 2011

Mathematics & Sex - Clio Cresswell

You might think that I'm joking. What relationship there might be between such concepts? Two things that very few people would ever consider together. 
Well, Clio Cresswell, an australian matematician did ask herself such question. And the answers she found, she published them in this gentle book.

For those who hate matemathics, but are really interested in sex, should have no fear to consider reading this book. The mathematics appearing in the book are practically none, as the language used is everyday English, something everyone can understand. Yes there are some formulas in the book, but they are included only as a curiosity. No analysis is done, and Clio only uses them as a proof that theere is a relationships between some mathematical concepts and formulas and everyday sex life.

For mathematicians like me, however, the book is very disappointing. I expected that as a mathematician she would indulge herself in, at least, some high level analysis of the implications (physical, conceptual...) of the formulas mentioned in the book. A dedicated mathematician would expect a good balance between layman information and some attempt to explain with simple words some of the most relevant concepts included.

Well, wrapping up. This is a very interesting book to laymen that wish to be seduced by the dark side of the mathematics. Sex is a good excuse for that without being regarded as a weirdo. Anyway if you are wishing some deep diving in the mathematical world of sex, (or in the sexual world of maths), this is definitely not your work.

This book can be found at Amazon.


MATHEMATICS AND SEX - CLIO CRESSWELL
Popular Science - Allen & Unwin

dijous, de juny 16, 2011

...mathematics...

"(...) one of the breath-taking sides of mathematics: that which might appear as the most abstract, brain-stretching, obscure notion, ends up being crucial to something unthought of and incredibly practical on a daily basis. (...)
It really teaches you to never dismiss any ida as being useless-you just never know. Sometimes it takes thousands of years before an idea has matured enough for it to be used to its full potential. "

Mathematics & Sex -  Clio Cresswell
POPULAR SCIENCE -  ALLEN & UNWIN (2003)

dimarts, de juny 14, 2011

divendres, de juny 10, 2011

¿¿Que me porte bien??

¿Cómo coño quieren que me porte bien?
 

Si de niñ@ veía que Tarzán andaba desnudo.  
Cenicienta llegaba a medianoche.
Pinocho mentía.
Batman conducía a 320km/h.
La Bella Durmiente se pasaba el día durmiendo.
Blanca Nieves vivía con 7 tios.
Caperucita no le hacia caso a su madre.
BettyBop iba vestida como una fulana.
Pulgarcito tiraba migas por todas partes.
Y Popeye fumaba hierba!!!!!

VAMOS, NO FASTIDIES!!!!!!!