dilluns, d’agost 01, 2011

So little!

"It takes so little to undermine public confidence in a man."
The Incredible Theft in Murder in the Mews (1937)
Agatha Christie
HarperCollins (2002)

diumenge, de juliol 31, 2011

Compromiso 3

- ¿Sabes qué te digo? -dijo Zbánkov-: no pienses. Simplemente no pienses; eso es todo. Yo llevo aproximadamente quince años sin pensar. Si piensas, se te quitan las ganas de vivir. Todo el que piensa es infeliz.

El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

dissabte, de juliol 30, 2011

La nuit d'avril 1915

Le ciel est étoilé par les obus de Boches
La forêt merveilleuse où je vis donne un bal
La mitrailleuse joue un air à triples-croches
Mais avez-vous le mot
                                       Eh! oui le mot fatal
Aux créneaux Auz créneaux Laissez là les pioches

Comme un astre éperdu qui cherche ses saisons
Coeur obus éclaté su sifflais ta romance
Et tes mille soleils ont vidé les caissons
Que les dieux de mes yeux remplissent en silence

Nous vous aimons ô vie et nous vous agaçons

Les obus miaulaient un amour à mourir
Un amour qui se meurt est plus doux que les autres
Ton souffle nage au fleuve où le sang va tarir
Les obus miaulaient
                                  Entends chanter les nôtres
Pourpre amour salué par ceux qui vont périr

Le printemps tout mouillé la veilleuse l'attaque
Il pleut mon âme il pleut mais il pleut des yeux morts

Ulysse que de jours pour rentrer dans Ithaque
Couche-toi sur la paille et songe un beau remords
Qui pur effet de l'art soit aphrodisiaque

Mais
           orgues
                        aux fétus de la paille où tu dors
L'hymne de l'avenir est paradisiaque

La nuit d'avril 1915 - Calligrammes
Guillaume Apollinaire - Gallimard

dijous, de juliol 28, 2011

Toujours

                                   Toujours
Nous irons plus loin sans avancer jamais

Et de planète en planète
De nébuleuse en nébuleuse
Le don Juan des mille et trois comètes
Même sans bouger de la terre
Cherche les forces neuves
Et prend au sérieux les fantômes

Et tant d'univers s'oublient
Quels sont les grands oublieus
Qui donc saura nous faire oublier telle ou telle partie du monde
Où est le Christophe Colomb à qui l'on devra l'oubli d'un continent

                                   Perdre
Mais perdre vraiment
Pour laisser place à la trouvaille
                                   PerdreLa vie pour trouver la Victoire

Toujours - Calligrammes
Guillaume Apollinaire
Gallimard

dimecres, de juliol 27, 2011

Statesmans

"A statesman in these days has a difficult task. He has to pursue the policy he deems advantageous to his country, but he has at the same time to recognize the force of popular feeling. Popular feeling is very often sentimental, muddle-headed, and eminently unsound, but it cannot be disregarded for all that."

The Incredible Theft  in Murder in the Mews (1937)
Agatha Christie - HarperCollins

dilluns, de juliol 25, 2011

Compromiso 2

- Mi mujer me dice: "Deberías ir a correr todas las mañanas". Y yo le digo: "Si echo a correr, no vuelvo"
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

diumenge, de juliol 24, 2011

FotoPuça 6!!!!

Estic completament boig per una nina fantástica, alegre, entremaliada i divertida.
Malvada, petita però perillosa.
Més viva que una centella.
Més dolça que el sucre!

divendres, de juliol 22, 2011

Un crime en Hollande (Maigret) - SIMENON

 Il y avait beaucoup de temps que je n'avais l'opportunité de me laisser seduire à nouveau par un des livres de ce formidable écrivain et periodiste belge Georges Simenon.

Simenon c'est un caractère tout interessant. On peut voir ça facilement en lisant sa biographie sur Wikipedia.

Il a eté un auteur trés prolifique, qui reflètais dans ses romans, tout celà qu'il apprenait dans sa vie, son travail et ses voyages.

Et voilà comment on crée un mythe!

Le mythe Simenon!

Bien que l'œuvre de Simenon est vaste et variée, sa popularité a été accordée par le roman policier, avec le peu conventionnel commissaire Maigret comme le héros simple mais eficace qui applique son particulier méthode pour decouvrir le plus compliqué mistère.

Moi, j'adore Georges Simenon. C'est pour ça que il y a quelques anées, j'ai obtenu son ouvre complete, dans la collection Tout Simenon.
 Mais aujourd'hui je veux parler seulement d'un des romans qu'on peut trouver dans le volume 16 de cette collection.

Un  crime en Hollande.

Simenon a tendance a photographier, avec ses paroles, des zones rurales qui servent de scéne pour des crimes incroyables et des enquêtes.

Ce roman c'est une de ces ocasions. Maigret doit quitter son Paris puor un petit village d'Hollande, où un professeur de l'Ecole Navale a été tué. Le problème c'est que le seul suspect c'est un citoyen français. Le Consulat a demandé a Paris la presence d'un policier français pour assurer le bon déroulement de l'enquete.

Et le suspect est hereux. Maigret a été choisi.
Et Maigret en son méthode vont découvrir la verité.

dimecres, de juliol 20, 2011

El abuelo

Estaba un viejito sentado en un banco de una plaza, cuando un muchacho se sienta a su lado con los pelos tiesos y teñidos de azul, rojo, amarillo y verde.

El viejo se queda mirándolo un rato, atónito; hasta que el chaval le dice:

- Qué pasa gilipollas? ¿Qué miras con esa cara, nunca has hecho una locura en tu vida ?

A lo que el viejo, sin exaltarse, le contesta:

- Sí, una vez me emborraché y me follé a un loro... Y justamente me preguntaba.... No serás mi hijo?

dilluns, de juliol 18, 2011

dissabte, de juliol 16, 2011

Compromiso

Nuestra ciudad es tan benévola que premia cualquier representación teatral con una tempestuosa ovación.
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

dimecres, de juliol 13, 2011

Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)








 Recentment la BBC ha llençat en DVD una altra aventura del primer Doctor Who de la història, encarnat per William Hartnell. The Gunfighters (Els pistolers).
 
En aquesta ocasió, la particular nau espacial del Doctor, que va acompañat de Dodo Chaplet i Steven Taylor, es materialitza al bell mig del Far West. A Tombstone, ni més ni menys.

Per alguna extranya raó, normalment aquelles coses més diferents i trencadores, i que per tant solen tenir menys acceptació de les grans audiències solen ser aquelles que més admiració desperten al cap del temps.
 No és per casualitat que pel·lícules com Dune de David Lynch hagin esdevingut obres de culte malgrat el seu fracàs i les crítiques rebudes en el moment de la seva estrena.

Suposo que amb The Gunfighters passa quelcom semblant. Mentres en el seu moment va ser ámpliament criticada i menyspreada, els mateixos motius que ho varen provocar, ara la converteixen en una aventura interessant, original i única.

Per exemple, una de les seves característiques més divertides i diferents és l'ús vehicular de una cançó molt country-western que va lligant i farcint la historia... Aquesta idea proporciona a l'aventura un toc distintiu fresc i innovador, que defuig de les habituals melodies futurístiques o de les instrumentacions clàssiques del món del misteri.

D'altra banda, el guió redescobreix amb imaginació una historia coneguda... El famós duel d'O.K. Corral. Una de les histories més versionades al món del cinema i de la televisió, potser degut a la dimensió llegendària que va assolir el tiroteig entre dos clans per motius diversos.

Descobrim així, en aquesta historia "el paper que va jugar el Doctor en el duel", tot i la seva insistencia en el rebuig de la violencia i en declinar l'ús de les armes. Un guió bastant original, amb molta acció i molt entretingut, que va conseguir captar l'atenció de Nair Obi One, i aixó és noticia! L'únic moment on el guió perd una mica de força és en el tercer episodi, però aviat es redreça.

L'aventura, de cuatre capítols, es pot adquirir en versió original com a part del pack "Earth Story" (amazon) que també conté una aventura del cinqué Doctor, Peter Davison, del que ja parlarem més endavant...

Dubto molt que les aventures clàssiques de Doctor Who mai es tornin a programar en la seva totalitat en el nostre país. I tampoc crec que mai es doblin al castellà i/o al català. Per això jo he optat per col·leccionar els DVD en anglès. Però com a Whosie crec que aquesta serie es patrimoni de la humanitat (estic exagerant) i s'hauria de tractar com a tal.

Enllaços Relacionats:

dimarts, de juliol 12, 2011

Cocina (Con) Fusión

La lista de los mejores cocineros del mundo está plagada de españoles. Y están creando escuela!


Me contaba un amigo que el otro día estaba invitado a comer en casa de unos amigos. 
A la hora del aperitivo al lado de la piscina, la mujer, muy moderna y entendida, me ofrece un


CONSOMÉ MUY FRÍO DE CEBADA TOSTADA AL AROMA DE LÚPULO CON FRUTITOS DE OLIVO AL AIRE DEL ATLÁNTICO.

¿Quién no peca ante esta sugerencia?

Bueno, pues me sirvieron una triste:

Caña de cerveza con aceitunas rellenas de anchoas

dilluns, de juliol 11, 2011

La mentira gratuita

La mentira gratuita no es mentira: es poesía.
El compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

divendres, de juliol 08, 2011

Les soupirs du servant de Dakar

C'est dans la cagnat en rondins voilés d'osier
Auprès des canons gris tournés vers le nord
     Que je songe au village africain
Où l'on dansait où l'on chantait où l'on faisait l'amour
          Et de longs discours
               Nobles et joyeux


            Je revois mon père qui se battit
       Contre les Achantis
       Au service des Anglais
            Je revois ma soeur au rire en folie
            Aux seins durs comme des obus
                    Et je revois
       Ma mère la sorcière qui seule du village
                Méprisait le sel
           Piler le millet dans un mortier
       Je me souviens du si délicat si inquiétant
      Fétiche dans l'arbre
      Et du double fétiche de la fécondité
      Plus tard une tête coupée
      Au bord d'un marécage
      O pâleur de mon ennemi
      C'était une tête d'argent
          Et dans le marais
      C'était la lune qui luisait
      C'était doncs une tête d'argent
      Et moi dans l'antre j'étais invisible
C'était donc une tête de nègre dans la nuit profonde
          Similitudes Pâleurs
          Et ma soeur
          Suivit plus tard un tirailleur
                     Mort à Arras.


           Si je voulais savoir mon âge
                Il faudrait le demander à l'évêque
                Si doux si doux avec ma mère
                De beurre de beurre avec ma soeur
                C'était  dans une petite cabane
Moins sauvage que notre cagnat de canonniers-servants
           J'ai connu l'afftût au bord des marécages
           Où la girafe boit les jambes écartées
J'ai connu l'horreur de l'ennemi qui dévaste
                        Le Village
                   Viole les femmes
                   Emmène les filles
Et les garçons dont la croupe dure sursaute
J'ai porté l'administrateur des semaines
            De village en village
                  En chantonnnant
       Et je fus domestique à Paris
                    Je ne sais pas mon âge
                    Mais au recrutement
                    On m'a donné vingt ans
       Je suis soldat français on m'a blanchi du coup
      Secteur 59 je ne peux pas dire où
Pourquoi donc être blanc est-ce mieux qu'être noir
Pouquoi ne pas danser et discourir
          Manger et puis dormir
Et nous tirons sur les ravitaillements boches
Ou sur les fils de fer devant les bobosses
Sous la tempête métallique
     Je me souviens d'un lac affreux
Et de couples enchaîneés par un atroce amour
              Une nuit folle
        Une nuit de sorcillerie
        Comme cette nuit-ci
    Où tant d'affreux regards
    Éclatent dans le ciel splendide.
Les soupirs du servant de Dakar - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dimecres, de juliol 06, 2011

El compromiso - Serguey Dovlátov

Seguramente este compromiso ha sido el descubrimiento literario del año en este blog.

El libro en cuestión... no sé cómo llegó a mis manos. No sé si fue un regalo de mis padres... No lo sé. Simplemente. Ni siquiera podría decir cuánto tiempo ha estado en una estantería polvorienta esperando su turno en mi apretada agenda de lecturas... Seguramente el año y medio que pasé luchando por la libertad de la tierra media no le ayudó mucho. Pero al final la espera valió la pena y la correcta edición de IKUSAGER de este interesante personaje llegó a mis manos.

Serguey es un personaje interesantísimo. Aunque el Vodka consumió su vida a muy temprana edad, (a los 49 años), y acortó su potencial genio, quizás el mismo Vodka también fuera un colaborador clave en la composición de este libro. Su genio no radica tanto en una imaginación terrible, como en una implacable y cínica capacidad para fotografiar sus vivencias con palabras. (Ver página wikipedia)

Humor. Cinismo. Ironía. Una enorme capacidad de plasmar los tonos más ocres de cualquier situación. Almenos ese es el caso de "El compromiso", libro que escribió en 1981. En él,  doce compromisos conforman una serie de relatos acerca de sus experiencias y anécdotas en la estonia soviética, en los tiempos de la URSS, en los que ejercía de 'periodista' entre trago y trago de Vodka.

Fundamentalmente "El compromiso" es un ácido retrato de la profesión de periodista. Muchos dirán que esa era la realidad del comunismo soviético. Que el periodismo estaba manchado por la censura del régimen. Y es cierto. Pero uno lee hoy en dia la prensa y, tras leer el libro, se imagina un montón de periodistas borrachos, que beben para superar la vergüenza de pertenecer a ese gremio, tan manipulado, tan desprestigiado. De estar sometidos a otra dictadura muy diferente de la de Dovlátov.

Esta reflexión acerca del periodismo, debería formar parte de la lectura obligada de todo periodista. Su alto contenido de realidad convierte a esta pequeña novela (más o menos autobiográfica) en la confirmación de que el periodismo siempre ha adolecido de los mismos problemas, independientemente del régimen al que sirva. Ya no existen periodistas. Quizás nunca hayan existido. Sólo se pueden encontrar empleados de propaganda de una idea u otra.

El libro también me ha recordado que el mundo está plagado de absurdos... Porque sólo la realidad podría crear personajes y situaciones tan absurdas como las que narra Dovlátov.

Leed los pequeños destellos de calidad que estoy citando estas semanas en el blog, y dejad que os invadan las ganas de submergiros en esta lectura.

Para mi ha sido el libro sorpresa del año 2011. Aunque no se me olvida que se publicó en 2005! ;)

Y ya me he apuntado en la agenda


 "Comprar La maleta (1986) de Serguey Dovlátov"

dilluns, de juliol 04, 2011

Una burda falta ideológica

- Ha cometido usted una burda falta ideológica.
- ¿?
- Usted enumera los países...
- Pero ¿no se puede?
- Se puede y se debe. La cuestión es cómo los enumera. En qué orden: Dinamarca, Finlandia, Hungría; luego: Polonia, RDA, RFA...
- Claro, por orden alfabético.
- Ése es un orden desclasado - gimotea Turonok-; pero existe un orden de hierro: los países demócratas ¡delante!; después los neutrales; y por último los miembros del bloque capi...

El Compromiso (1981)
Serguey Dovlátov
IKUSAGER - Colección Correría (2005)

divendres, de juliol 01, 2011

Vers le Sud

Zénith
           Tous ces regrets
                                    Ces jardins sans limite
Où le crapaud module un tendre cri d'azur
La biche du silence éperdu passe vite
Un rossignol meurtri par l'amour change sur
Le rosier  de ton corps dont j'ai cueilli les roses
Nos coeurs pendent ensemble au même grenadier
Et les fleurs de grenade en nos regards écloses
En tombant tour à tour ont jonché le sentier

Vers le Sud - Calligrammes 
Apollinaire - Gallimard

dimecres, de juny 29, 2011

Testimoni Mut d'Agatha Christe

Que ràpid passen dos anys. Perquè és així, ja fa dos anys que vaig llegir-me l'últim llibre d'Agatha Christie... El motiu? És senzill... Un MBA, la lectura de El Señor dels Anells, la tumultuosa vida d'una persona que cavalca irremeiablement cap a la trentena... Tot un seguit de fets, circumstancies i esdeveniments dels que hom no pot fugir.

Però bé, la gràcia de tot plegat és que dos anys més tard la lletra d'Agatha Christie ha tornat a les meves mans. En aquesta aventura literària, de nou Hercule Poirot i el seu inseparable capità Hastings es troben amb un cas dels més increibles. A Testimoni Mut Poirot es veu amb el difícil repte d'exonerar en Bob, un afable terrier amb pél de color coure, de l'intent d'assassinat de la seva propietària Emily. Però Poirot haurà d'anar més enllà. Doncs aviat sospitarà que la mort posterior d'Emily per problemes al fetge, no es tractava en realitat d'un problema de salut.

Poirot entra en el cas quan reb una carte d'Emily, en la que ella insinúa la seva sospita de que l'accedient amb la piloteta del gos, era molt extrany. Quina no serà la seva sorpresa quan descobreix que la carta va ser enviada un més després de la mort d'Emily.

Un interessant misteri que les famoses cél·lules grises de Poirot hauràn de desenmaranyar.

Testimoni Mut (1937)
Agatha Christie
Columna - Proa (1998)

Com a curiositat em resta esmentar que el llibre està dedicat al Terrier que la propia Agatha tenía, anomenat Peter.

Però no acabaré aquí aquest apunt, perquè ja que ens hi posem amb n'Agatha, aprofitaré per recomanar breument alguns altres llibres protagonitzats pel nostre estimat Hercule Poirot
  • Assassinat a Mesopotamia (1936): unes amenaces fantasmagoriques del passat turmenten Mrs. Leidner, la dona d'un arqueòleg que està treballant a una excavació a l'Iraq. Coincideix que Hercule Poirot està de vacances per la zona, i quan Mrs. Leidner és trobada morta, hom el convida a desentrallar la trama al darrera de l'assassinat i la seva relació amb les extranyes visions de la víctima, a qui el seu marit, poc abans de la seva mort, havia posat una infermera per tal de tenir-ne cura.
  • Cartes sobre la taula (1936): Mr. Shaitana, un home amb aspecte demoníac, presumeix davant Hercule Poirot de la seva col·lecció: persones que han comés assassinats i n'havien quedat impunes. És més, Mr. Shaitana proposa una macabra partida doble de bridge, dues sales: una amb la seva col·lecció de persones, i l'altra amb Poirot, el Coronel Race del Servei Secret, el Superintendent Battle i la escriptora de ficció Ariadne Oliver (alter ego d'Agatha Christie, que inventant la meta-literatura aconsegueix projectar-se en un dels seus propis personatges). Però quan la partida acaba, els ostes van a felicitar Mr. Shaitana per la organització de l'esdeveniment, i per sorpresa de (gairebé) tots, descobreixen que ha estat assassinat apunyalat amb un obrecartes. Cal destacar que aquesta és la primera novela en la que apareix el personatge d'Ariadne Oliver, que malgrat tot, ja havia aparegut a una història curta dins el recull "Parker Pyne Investiga".
  • Mort en el Nil (1937): possiblement entre les 5 novel·les d'Agatha Christie i Hercule Poirot més famoses, juntament amb títols com Mort a l'Orient Express o Deu Negrets (I aleshores, ja no en quedà cap). Bona part de la seva fama es deu a l'adaptació cinematográfica que es feu en el seu moment d'aquestes novel·les. A Mort en el Nil, Poirot i Hastings es troben al bell mig d'una trama d'intrigues assassines i amoroses, criminals i ambicioses. D'enveja i venjança... 
Per a més material de l'Agatha Christie de producción pròpia, revisar aquest enllaç.

dimarts, de juny 28, 2011

Mutation

Une femme qui pleurait
    Eh! Oh! Ha!
Des soldats qui passaient
    Eh! Oh! Ha!
Un éclusier qui pêchait
    Eh! Oh! Ha!
Les tranchées qui blanchissaient
    Eh! Oh! Ha!
Des obus qui pétaient
    Eh! Oh! Ha!
Des allumettes qui ne prenaient pas
    Et tout
        A tant changé
             En moi
        Tout
            Sauf mon Amour
                 Eh! Oh! Ha!

Mutation - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 27, 2011

Dogmàtic

- ¿No creieu, Mr. Parrot, que qualsevol creença dogmàtica condueix a un ser estret d'idees?

Testimoni Mut (1937) 
Agatha Christie
COLUMNA - PROA (1998)

dijous, de juny 23, 2011

...cross-fertilisation...

"There are also unexpected side effects from cross-fertilisation among fields. For example, incorporating mathematics in biology has a huge influence on how research is conducted. The more mathematics, the more thinking goes on before scientists hit the labs with experiments. And this means less experimenting. Not only does this lead to less resources being used- both environmental and animal-rights activists might like to change some of the focus of their picketing and protesting. Instead of being anti this or anti that, there's the option of being pro-mathematics. Lobbying governments to increase mathematics funding to save animals. That makes sense to me. And focusing on something positive always gives a better impression. There also the selling point that a cure for AIDS or cancer may pop out in the process."
"How much prouder could mathematicians be?"
Mathematics and Sex (2003)  -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen  &  Unwin

dimecres, de juny 22, 2011

Guerre

Rameau central de combat
    Contact par l'écoute
On tire dans la direction "des bruits entendus"
Les jeunes de la classe 1915
Et ces fils de fer électrisés
Ne pleurez donc pas sur les horreurs de la guerre
Avant elle nous n'avions que la surface
De la terre et des mers
Après elle nous aurons les abîmes
Le sous-sol et l'espace aviatique
Maîtres du timon
Après après Nous prendrons toutes les joies
Des vainqueurs qui se délassent
Femmes Jeux Usines Commerce
Industrie Agriculture Métal
Feu Cristal Vitesse
Voix Regard Tact à part
Et ensemble dans le tact venu de loin
De plus loin encore
De l'Au-delà de cette terre

Guerre - Calligrammes
Apollinaire - Gallimard

dilluns, de juny 20, 2011

PERDURAR

Abans de trobar el carrer principal, una moderna desviació del traçat de la carretera deixava la població unes tres milles al nord de la remor del trànsit, amb la qual cosa havia conservat un aire de tronada dignitat i quietud. El carrer Major i l'ampla plaça del mercat semblaven dir: "Una vegada vaig ser un indret important, i per a qualsevol persona amb seny i bona criança continuo sent-ho. Deixa que l'eixelebrat món modern s'estavelli enllà de la seva carretera acabada d'estrenar; a mi em construïren per perdurar, quan el civisme i el bon gust anaven de bracet.
Testimoni Mut - Agatha Christie (1937)
Columna - Proa (1998)

diumenge, de juny 19, 2011

Throwing some tacky lines around the bar...

"Excuse me, I've been really into mathematics lately, and I can take you to infinity whenever you're ready, baby"
Mathematics & Sex (2003) -  Clio Cresswell
Popular Science - Allen & Unwin

dissabte, de juny 18, 2011

Nimfómana!!!

Un hombre se sube a un avión con destino a Nueva York y al sentarse, descubre a una mujer guapísima que va entrando al avión. Se da cuenta que se dirige hacia su asiento y...lotería - se acomoda en el lugar de al lado..

'Hola', pregunta, '¿Viaje de negocios o de vacaciones?'

Ella lo mira y le responde de manera encantadora, 'De trabajo. Voy a la Convención Anual de Ninfomanas en los Estados Unidos.'

Traga saliva. Aquí está una de las mujeres más hermosas que ha visto en su vida, sentada a su lado y va a una convención de ninfomaníacas!!

Luchando por mantener una actitud correcta, le pregunta calmadamente
'¿Y que hace usted exactamente en esta convención?'

'Conferenciante ', le responde.. 'Hablo desde mi experiencia, para desmitificar muchos mitos sobre la sexualidad.'

'¿De veras?', sonríe, '¿Y que mitos son esos?'

'Bueno', ella le explica, 'Uno muy popular es que los afroamericanos son los hombres mejor dotados físicamente, cuando en realidad son losindios navajos los que poseen esta cualidad. > Otro mito muy popular es que los franceses son los mejores amantes cuando en realidad son los de ascendencia griega.
Y también hemos comprobado que los mejores amantes en potencia, en todas las categorías, son de origen mallorquin....'

De pronto la mujer se incomoda y se sonroja, 'Perdón', le dice, 'en realidad no debería estar hablando de todo esto con usted, cuando ni siquiera se su nombre!'

'Pluma blanca', le responde. 'Pluma Blanca Papadopoulos, de Palma... pero mis amigos me llaman Tomeu...!!'

divendres, de juny 17, 2011

Mathematics & Sex - Clio Cresswell

You might think that I'm joking. What relationship there might be between such concepts? Two things that very few people would ever consider together. 
Well, Clio Cresswell, an australian matematician did ask herself such question. And the answers she found, she published them in this gentle book.

For those who hate matemathics, but are really interested in sex, should have no fear to consider reading this book. The mathematics appearing in the book are practically none, as the language used is everyday English, something everyone can understand. Yes there are some formulas in the book, but they are included only as a curiosity. No analysis is done, and Clio only uses them as a proof that theere is a relationships between some mathematical concepts and formulas and everyday sex life.

For mathematicians like me, however, the book is very disappointing. I expected that as a mathematician she would indulge herself in, at least, some high level analysis of the implications (physical, conceptual...) of the formulas mentioned in the book. A dedicated mathematician would expect a good balance between layman information and some attempt to explain with simple words some of the most relevant concepts included.

Well, wrapping up. This is a very interesting book to laymen that wish to be seduced by the dark side of the mathematics. Sex is a good excuse for that without being regarded as a weirdo. Anyway if you are wishing some deep diving in the mathematical world of sex, (or in the sexual world of maths), this is definitely not your work.

This book can be found at Amazon.


MATHEMATICS AND SEX - CLIO CRESSWELL
Popular Science - Allen & Unwin

dijous, de juny 16, 2011

...mathematics...

"(...) one of the breath-taking sides of mathematics: that which might appear as the most abstract, brain-stretching, obscure notion, ends up being crucial to something unthought of and incredibly practical on a daily basis. (...)
It really teaches you to never dismiss any ida as being useless-you just never know. Sometimes it takes thousands of years before an idea has matured enough for it to be used to its full potential. "

Mathematics & Sex -  Clio Cresswell
POPULAR SCIENCE -  ALLEN & UNWIN (2003)

dimarts, de juny 14, 2011

divendres, de juny 10, 2011

¿¿Que me porte bien??

¿Cómo coño quieren que me porte bien?
 

Si de niñ@ veía que Tarzán andaba desnudo.  
Cenicienta llegaba a medianoche.
Pinocho mentía.
Batman conducía a 320km/h.
La Bella Durmiente se pasaba el día durmiendo.
Blanca Nieves vivía con 7 tios.
Caperucita no le hacia caso a su madre.
BettyBop iba vestida como una fulana.
Pulgarcito tiraba migas por todas partes.
Y Popeye fumaba hierba!!!!!

VAMOS, NO FASTIDIES!!!!!!!

dilluns, de juny 06, 2011

High Standards

So couples who continually repair their relationship end up feeling the most positive about their marriage. It appears high standards are good because they work as as goals couples can reach for. This may seem counterintuitive.  You might think that if your marriage is in a constant state of repari then maybe it is seriously flawed, or that high standards associated with the willingness to whinge would be more overwhelming than helpful-but not so. 
Mathematics and Sex - Clio Cresswell
ALLEN & UNWIN (2003)

dissabte, de juny 04, 2011

Manel - 18 Maig - Teatro Lara de Madrid

I vàrem anar Obi One i jo, a un concert d'un grup eixerit. D'aquells que triomfen a tot arreu, amb un so diferent i un humor peculiar.
L'event em feia il·lusió, em recorda a casa estant jo com estic, envoltat de persones que em recorden que no soc d'allí i que es creuen amb dret de dir-me d'on vinc.
Malgrat tot la cosa bé, bé, no va començar, ja que jo i l'Obi One ens vàrem barallar. Tot i que es va solucionar, l'ambient estava enrarit i el retard de gairebé una hora gaire no va ajudar.
Però després la cosa es va animar, en un Teatro Lara incòmode i destartalat.
Amb aixó que els Manel varen sortir a cantar... Fent algunes brometes d'humor català, varen repassar els temes que els han portat al cim de la popularitat, omplint a rebentar el teatre dues nits.

I jo vaig deixar-me portar, per una música que no és del meu estil, però que he de reconèixer de mèrit i perfil. Va ser una vetllada malgrat tot agradable i vaig poder ballar Al Mar! Al Mar! al bell mig d'una capital d'un indret que no te costa.

I vàrem anar Obi One i jo a un concert d'aquells que fan il·lusió i que em posen morrinya. No foren puntuals, i això m'incomodà, però tot ho arregla una capbussada Al Mar! Al Mar!

I de regal... el Boomerang!

divendres, de juny 03, 2011

Doctor Who (VIII) - The Ark (Primer Doctor - William Hartnell)


Doctor Who va marcar la meva infantesa. I ara, quan ja rondo la trentena d'anys la nostàlgia m'empeny a revisitar i rebuscar en aquells anys d'innocència i despreocupació.
D'altra banda Doctor Who no es només una simple sèrie de televisió més. És la sèrie de televisió amb més capítuls de la història, i la que més anys porta en antena (48). És una série de culte, que si bé és menys coneguda que Star Trek, ocupa un lloc molt més important en els annals de la televisió, la ràdio, la literatura...

La sèrie ha viscut moltes etapes, totes representades especialment per l'actor que encarna al personatge, el doctor, que viatja en l'espai i el temps amb la seva particular i incontrolable nau amb uns acompanyants que també han anat variant al llarg de la història.

Avui en definitiva volia ressenyar The Ark (L'arca), una historia de 4 capítols pertanyent a la época del Primer Doctor (1963-1966).

A l'aventura, el Primer Doctor (interpretat per William Hartnell) i els seus acompanyants Steven Taylor y Dodo Chaplet arriben en la seva nau a un lloc molt estrany, ple d'animals de diferents llocs del planeta terra, junts en una sola selva.

Els viatgers no triguen gaire a esbrinar que es troben dins una Arca, com l'arca de Noé peró d'estil futurista, on els Guardians de la Humanitat, un grup format per milers d'humans viatjen cap a un planeta habitable que els serveixi de llar després de l'explosió del planeta terra.

En l'expedició els Guardians no viatgen sols. Els Monoids, una especie alienígena bizarra d'origen incert els acompanya i els serveix. De llarga cabellera, i amb un ull a la boca, els Monoides

De totes formes l'Arca sembla estar en ordre. Tot funciona fins que l'acompanyant femenina del Doctor, la Dodo (un personatge horrible, tan horrible que va durar molt poques aventures junt el doctor) que està refredada, contagia el virus a Guardians i Monoids, creant una vertadera crisi a l'arca i provocant la desconfiança dels seus tripulant envers el Doctor i els seus acompanyants.

Però el Doctor aconsegueix, com no podia ser d'altra manera, una vacuna per a l'enfermetat i deixen l'arca per a enfilar el seu següent destí. Però curiosament arriben de nou a l'Arca, uns 700 anys després, i descobreixen que els Monoides s'han erigit en els amos de la nau, i tenen als humans esclavitzats.

A més, la gran arca acaba d'arribar al seu destí, el planeta elegit per a ser colonitzat, i els Monoides planegen quedar-se'l només per ells. Obviament el Doctor se les arreglará per arreglar la situació, amb més o menys ajuda.

A nivell filosòfic es una história interessant, que beu enormement de la influència de H.G. Wells al món de la ciència ficció, i que, alhora, encara que també té una enorme influència (encara que a la BBC no els agradi reconèixer-ho) de "El planeta dels simis"

És una historia interessant, amb alguns punts originals... Però que no està entre les històries inoblidables del doctor.

Aquest any tot just acaba de sortir a la venda en DVD - Regió 2 (només en anglés).


Altres enllaços de Doctor Who:

dimecres, de juny 01, 2011

dimarts, de maig 31, 2011

Ir de Repente a Cagar

Para el Conocimiento Universal y aprendizaje Cotidiano...

Se puede comprobar en Google Maps.
Kagar está en Alemania, cerca de Hannover ... al lado del lago KAGARSEE.

Yo creía que llegar a Kagarsee era mucho más sencillo!

dilluns, de maig 30, 2011

Conferencia

Son las tres de la mañana. Un policía detiene a un borracho y le pregunta:

- ¿Adónde va usted?

El borrachín en trabalengua le responde:

- Pues mire usté, señó policía, voy a una conferencia sobre el abuso del alcohol y sus efectos letales en el organismo, el mal ejemplo para los hijos y las consecuencias nefastas para la familia, así como el problema que causa en la economía familiar y la irresponsabilidad absoluta que supone...

El policía lo mira incrédulo y le dice:
- ¿¡En serio!? ¿Y quién va a dar esa conferencia a estas horas?

- MI MUJER ¡¡¡¡¡¡¡¡CUANDO LLEGUE A CASA!!!!!!!

dissabte, de maig 28, 2011

Reconnaissance

Un seul bouleau crépusculaire
Pâlit au seuil de l'horizon
Où fuit la mesure angulaire
Du coeur à l'âme et la raison

Le galop bleu des souvenances
Traverse les lilas des yeux

Et les canons des indolences
Tirent mes songes vers
                                        les
                                              cieux.

Reconnaissance - Calligrames
Apollinaire - Gallimard

divendres, de maig 20, 2011

Va bé?

Pregunta: - Aleshores, va bé la vostra relació de parella.
Ell respon: - Va genial! Sempre que jo no porti una destral clavada a l'esquena ...
(Silenci)
Ell continua - ... així no ella em fa netejar la sang... Ni em renya...

dijous, de maig 19, 2011

...language...

Sometimes mathematics is referred to as a language. And ideed it is. Patterns lend themselves to language-like representation. That's the gobbledygook on the blackboard. But language is not merely a collection of words, or symbols or gestures. Language is a means of communication. It is a vessel for conveying concepts. You can choose from a number of vessels. Poems captures things that can't quite be expressed in standard writing, and vice versa. Sometimes music or a song works better, sometimes a dance, a painting or a sculpture. Sometimes a performance artist will feel that hanging themselves on fishhooks from a beam is the only way they can express something deeply felt. This only goes to show how innate and important communications is to us.
Mathematics And Sex - Clio Cresswell
ALLEN & UNWIN (2003)

dimecres, de maig 18, 2011

La sabiduría de la experiencia...

Un anciano tenía una finca con un lago.
Después de algún tiempo, decide ir a ver si estaba todo en orden.
Cogió un cesto para aprovechar el paseo y traer unas frutas por el camino
. Al aproximarse al lago, escucho voces animadas. Vió un grupo de mujeres bañándose, completamente desnudas.
Al verlo, todas se fueron a la parte más honda del lago, manteniendo solamente la cabeza fuera del agua.
Una de las mujeres gritó: ¡No saldremos mientras usted no se aleje!
El viejo respondió: Yo no vengo hasta aquí para verlas nadar o salir desnudas del lago y levantando el cesto, les dijo:  

Yo sólo estoy aquí para dar de comer al cocodrilo...

Edad, experiencia y oficio, siempre triunfan...

dimarts, de maig 17, 2011

Responsabilidad Social Corporativa

"No existen compañías exitosas en sociedades fracasadas".

Declaraciones de Stephan Schmidheiny, líder y creador de la Fundación AVINA

dissabte, de maig 14, 2011

Ombre

Vous voilà de nouveau près de moi
Souvenirs de mes compagnons morts à la guerre
L'olive du temps
Souvenirs qui n'en faites plus qu'un
Comme cent fourrures no font qu'un manteau
Comme ces milliers de blessures no font qu'un article de journal
Apparence impalpable et sombre qui avez pris
La forme changeante de mon ombre
Un Indien à l'affût pendant l'éternité
Ombre vous rampez près de moi
Mais vous ne m'entendez plus
Vous ne connaîtrez plus les poèmes divins que je chante
Tandis que moi je vous entendes je vous vois encore
Destinées
Ombre multiple que le soleil vous garde
Vous qui m'aimez assez pour ne jamais me quitter
Et qui dansez au soleil sans faire de pussière
Ombre encre du soleil
Écriture de ma lumière
Caisson de regrets
Un dieu qui s'humilie

Ombre - Calligrames
Apollinaire - Gallimard (1918)

divendres, de maig 13, 2011

L'espionne

Pale espionne de l'Amour
Ma mémoire à peine fidèle
N'eut pour observer cette belle
Forteresse qu'une heure un jour

Tu te déguises
                        A ta guise
Mémoire espionne du coeur
Tu ne retrouves plus l'exquise
Ruse et le coeur seul est vainqueur

Mais la vois-tu cette mémoire
Les yeux bandés prête à mourir
Elle affirme qu'on peut l'en croire
Mon coeur vaincra sans coup férir

Calligrammes - Apollinaire
Gallimard

dimecres, de maig 11, 2011

SÓLO UNA MADRE LO SABRÍA

Un día mi madre salió y mi padre quedó encargado de mí. Yo tendría quizás 2 años y medio.
Alguien me había regalado un juego de té y ése era uno de mis juguetes favoritos.
Papá estaba en el salón leyendo el periódico cuando le llevé una pequeña taza de té, que era solamente agua.
Después de varias tazas de té y de muchas alabanzas por la sabrosa bebida, mi mamá llegó a casa.
Papá le hizo esperar en el salón para que me viera traerle una taza de te, era la cosa más tierna...
Mi mamá esperó y allí venía yo caminando por el pasillo con la taza de té para papá.
Mamá lo miró mientras se la tomaba. Entonces ella dijo:

"¿A que no se te ha ocurrido pensar que el único lugar en que ella puede alcanzar agua es en el water?"

dilluns, de maig 09, 2011

Los 7 pasos del Plan de Innovación para transformar una pyme en 7 días


  1. Elegir la estructura tecnólogica adecuada (local o cloud) +
  2. Desarollar el modelo organizativo (1 organigrama, 1 contacto,1 documento)
  3. Encauzar la RIA (Relaciones- Información- Actividades)
  4. Implementar sistemas de gestión ( CRM, Proyectos, ISO 9001, LOD, RRHH,..)
  5. Desarrollo de la formación en el puesto de trabajo ( Conocimiento Just-in-Time)
  6. Plan de mejora continua mediante auditorías internas de gestión
  7. Dominio de negocio controlando los factores críticos de riesgo en gestión

diumenge, de maig 08, 2011

Con la cabeza bien alta!

No importa como haya ido el día...


Vuelve siempre a casa con la cabeza bien alta



 








Desplumado, puteado y jodido, vale,  pero bien estirao!

 !!!  Esa es la Actitud !!!

 ¡¡¡Barbilla arriba!!!
¡¡¡pecho fuera!!!
¡¡¡¡tripa adentroooooooooo!!!! 

dijous, de maig 05, 2011

20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 20

L'habilitat per executar un pla de negoci (Business Plan) de forma continuada i ética i l'habilitat d'adaptarse a les condicions cambiants proveeis d'éxit a a llarg termini.

Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson

dimarts, de maig 03, 2011

20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 19

La presentació d'una história convincent sobre una empresa i les negociacions habilidoses resultants per tancar un tracte amb inversors són critiques per a totes les noves empreses.


Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson

dilluns, de maig 02, 2011

Tour

Au Nord au Sud
Zénith Nadir
Et les grands cris de l'Est
L'Océan se gonfle à l'Ouest
La Tour à la Roue
S'adresse

Apollinaire - Calligrames
Gallimard

diumenge, de maig 01, 2011

20 Principis per a crear empreses tecnològiques: Principi 18

Hi ha molts tipus de fonts de capital d'inversió per a una emrpesa nova i en creixement que han de ser comparades i gestionades amb cura.

Technology Ventures: from Idea to Enterprise
Thomas H. Byers, Richard C. Dorf, Andrew J. Nelson